Mílatos
Mílatos (en grec, Μίλατος) és un poble de Grècia ubicat en l'illa de Creta. Pertany a l'unitat perifèrica de Lasithi, al municipi d'Agios Nikolaos i a l'unitat municipal de Vrajasi. En l'any 2011 contava en una població de 178 habitants.[1]
Història i arqueologia de la zona
[editar | editar còdic]En el territori de Mílatos s'han trobat restants arqueològics que comprenen des de finals del Neolític fins al periodo helenístico i que inclouen els periodos de la civilisació minoica. Hi ha tres assentaments prehistòrics en la zona, denominats Mílatos I, Mílatos II i Mílatos Kastello. El lloc cridat Mílatos Kastello, a on s'ha trobat ceràmica des dels periodos neolític final o minoico antic I fins al periodo helenístico, va ser l'acrópolis de l'antic assentament, encara que les seues construccions no estaven en el cim del tossal, sino en l'ala occidental. La necròpolis d'Agios Fanurios està associada a este assentament.[2][3][4]
Estos antics assentaments solen identificar-se en la ciutat cretense que en fonts lliteràries antigues, com en la Ilíada d'Homero, es denominava Mileto, pero tal identificació no és segura ya que també s'ha propost l'identificació de l'antic Mileto en Malia.[5][6]
Per una atra part, l'anomenada «cova de Mílatos», ubicada en una gola a uns 3 km al noreste del poble, conté restants del periodo neolític, com a decoració litogràfiques.[7] En esta cova es va produir, en febrer de 1823, durant la guerra d'independència de Grècia, una tragèdia quan es varen refugiar en la cova numerosos habitants del lloc. L'eixèrcit del Imperi Otomà, dirigit per Hassan Pasha, va tractar de que els refugiats abandonaren la cova pacíficament i es rendiren pero estos es varen negar. Despuix d'uns dies de sege, els otomans varen capcionar fòc a l'entrada de la cova, en lo que esta es va omplir de fum i els ocupants de la cova varen tindre que eixir pero molts varen morir. En homenage als fallits, es va realisar una inscripció en l'entrada de la cova i es va construir una capella i un osario.[8]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Detall del cens de 2011 (en grec)
- ↑ Krzysztof Nowicki, The end of the Neolithic in Crete (en anglés), p.35, en revista Aegean Archaelogy vol. 6 (2002), ISSN 1233-6246.
- ↑ Krzysztof Nowicki, Final Neolithic Crete and the Southeast Aegean (en anglés), Walter de Gruyter (2014), ISBN 1614510377.
- ↑ Sebastian Zöller, Die Gesellschaft der frühen „Dunklen Jahrhunderte“ auf Kreta, pp.93-94, tesis doctoral, Universitat de Heidelberg (2005) (en alemà)
- ↑ Estrabón, Geografia llibres VIII-X, p.488, nota 476 de Juan José Torres Esbarranch, Madrit: Gredos (2001), ISBN 84-249-2298-0.
- ↑ Homero, Ilíada, edició de José García Blanco i Luis M. Macía Aparicio p.82, nota complementària, Madrit: CSIC, 1991.
- ↑ Ministeri de Cultura de Grècia: la cova de Mílatos (en grec)
- ↑ La tràgica història de la cova de Mílatos, en iscreta.gr (en grec)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mílatos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.