Métodos elèctrics

Els métodos elèctrics són un tipo de método geofísico, i constituïxen proves realisades per a la determinació de les característiques geotécnicas d'un terreny, com a part de les tècniques de reconeiximent d'un reconeiximent geotécnico.

Permeten evaluar la resistividad mija del subsol per mig de la medició d'una diferència de potencial entre dos electrodos situats en la superfície.

El fluix de corrent a través del terreny discorre gràcies a fenomens electrolítics, per lo que la resistividad depén bàsicament de la humitat del terreny i de la concentració de sals en l'aigua intersticial. Per això existix una gran variabilitat de valors de la resistividad per a cada tipo de terreny, en rancs molt amplis.

El método consistix en colocar quatre electrodos alineats a igual distància entre sí (d). Es conecta una bateria als electrodos exteriors medint l'intensitat que circula entre ells, aixina com el voltage entre els electrodos intermijos. La resistividad ve definida pel cocient entre el voltage i l'intensitat de la corrent medits, multiplicat per 2 Π d.

El valor obtingut representa la resistividad mija d'un gran volum de sol, ya que la ret de corrent s'estén en profunditat, encara que tenen major pes les característiques elèctriques dels terrenys més superficials. En qualsevol cas, la presència d'un estrat d'alta resistividad propenc a la superfície baix un atre de gran resistividad, eleva el valor resultant de l'ensaig, al contrari de lo que succeïx si existix un material de baixa resistividad baix un estrat d'alta.

L'ensaig pot realisar-se en forma de sondeig elèctric, buscant la variació de la resistividad en la profunditat. Per a això es fan diferents mides variant la distància "d" entre els electrodos i mantenint el centre de l'alliniació dels quatre electrodos en un punt fix.

En incrementar la distància aumenta la profunditat alcançada per les llínees de corrent, englobant, per tant, una major profunditat de sol. Si la resistividad creix, pot concloure's que hi ha un estrat profunt de major resistividad, succeint lo contrari si la resistividad decreix en aumentar la separació. La profunditat fins a la que pot aplicar-se és d'uns 20 metros.

Un atre procediment utilisat és el de perfil elèctric, en el que s'investiga la variació lateral del tipo de terreny. Es manté la mateixa distància entre electrodos, desplaçant el punt central de l'alliniació. D'esta forma s'obtenen senyes en un àrea determinada per a una gruixa constant del terreny.

L'amplitut dels rancs de la resistividad aparent per a un determinat terreny, dona lloc a que existixca solape entre els rancs de diferents tipos de terreny. Açò fa molt difícil l'identificació d'un determinat sol o roca, i la profunditat de la seua localisació. Ademés, hi ha una pobra correlació entre la resistividad i les condicions mecàniques d'un terreny.

Per lo tant, tenen una menor aplicació en l'ingenieria civil que els métodos sísmics de refracció, encara que poden servir per a detectar la profunditat del nivell freàtic, recolzant-se sempre en els resultats de prospeccions com sondeigs o calicatas.

A on sí tenen una utilisació interessant és en la determinació de cavernes en zones càrstiques, donada la clara diferència de resistividad existent entre un terreny i l'aire, sent esta última pràcticament infinita. En qualsevol cas, l'interpretació dels resultats no és fàcil, ya que el resultat proporciona el valor mig de la resistividad a través d'una determinada trayectòria, que engloba al terreny sà i al buit en les coves càrstiques. Pero, per una atra part, les coves o galeries existents poden estar parcial o totalment reblixes d'aigua, i com l'aigua, al contrari que l'aire, és un gran conductor elèctric, el resultat obtingut en travessar una caverna pot no ser un aument dràstic de la resistividad, sino la seua reducció.

Una atra aplicació d'este método consistix en definir si un sol és adequat per a albergar canonades de fundició com les realisades en abastiment d'aigua. Si el seu resistividad és baixa, possibilita que les corrents paràsites existents en el terreny (zones propenques a vies de ferrocarril, transformadors, subestacions elèctriques) puguen afectar a estes canonades provocant i accelerant la seua corrosió. Per tant, en l'informe geotécnico de proyecte deurà contemplar-se esta possibilitat, obtenint la resistividad dels terrenys travessats per la traça de la conducció, para en el seu cas, plantejar un sistema de protecció.