Método de van donen Bergh
El método de Van donen Bergh, també coneguda com a reacció diazo, és la prova més comunament utilisada en la pràctica clínica per a quantificar el nivell de bilirrubina conjugada. És especialment útil en el diagnòstic diferencial de l'aliacrà obstructiva, en la qual, per un taponamiento de les vies d'excreció biliar (per eixemple, colelitasis), hi ha un aument desmesurat en la concentració sérica de bilirrubina.[1]
Reacció
[editar | editar còdic]L'estudi es realisa en dos etapes, abdós involucrant l'us de l'àcit sulfanílico diazoado (diazo: doble enllaç de sulfur).
La bilirrubina total del sèrum reacciona en l'àcit sulfanílico per a produir una molècula de azodipirrol, un compost coloreado púrpura que pot ser analisat a través d'espectrofotometría. En la primera etapa, la bilirrubina conjugada (la porció de la bilirrubina total unida a àcit glucorónico), reacciona en l'àcit en qüestió de segons, representant l'etapa inicial de coloració. A esta se li coneix com a reacció directa, i és la raó per la qual a este tipo de bilirrubina també se li coneix com "directa".
La segona etapa correspon a la reacció indirecta. La bilirrubina no conjugada reacciona en l'àcit sulfanílico molt més llentament, per lo que s'utilisa un agent catalisador com urea o etanol per a facilitar el procés (la qual cosa li conferix la característica de indirecta). 30 minuts despuix, la bilirrubina no conjugada (lliure) reacciona completament en el sèrum i, utilisant espectrofotometría, es quantifica la concentració de bilirrubina total (directa i indirecta).
La diferència entre la bilirrubina total i la bilirrubina directa mida dona com resultat la bilirrubina indirecta.[2]
Rellevància
[editar | editar còdic]l'aliacrà es definix com la "coloració groguenca de la pell i mucosas deguda a un aument de la bilirrubina que s'acumula en els teixits, sobretot aquells en major número de fibres elàstiques". És dir, l'aument de la bilirrrubina total dona com resultat aliacrà. Pero el fenomen clínic no explica la relació entre els tipos de bilirrubina.
L'elevació de la bilirrubina directa sobre l'indirecta indica una possible obstrucció de les vies biliars, mentres que la relació inversa (elevació de la bilirrubina indirecta sobre la directa), es deu primordialmente a un problema d'anèmia hemolítica.[3]
La rellevància de la reacció de diazol és que permet al mege quantificar la diferència existent entre la bilirrubina conjugada i la no conjugada, facilitant el procés diagnòstic dels pacients en aliacrà.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Método de van den Bergh» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.