Anar al contingut

Método de Gerber

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El método de Gerber és una prova química primària i històrica per a determinar el contingut de grassa de la llet i atres substàncies. És un método volumètric i constituïx el principal ensaig en Europa i en gran part del món per al control de rutina de llet i els seus derivats. El similar ensaig de Babcock és usat principalment en els Estats Units, encara que el método de Gerber també goja d'un us significatiu ahí.

El método de Gerber va ser desenrollat i patentat pel químic suís Niklaus Gerber en 1891.

El greix de la llet és separada de les proteïnas agregant àcit sulfúric. La separació és facilitada usant alcohol amílico i centrifugación. El contingut de greix és llegit directament en un butirómetro especial calibrat. Gerber va desenrollar butirómetros, pipetas i centrífugas especialisades. També sol usar-se banys d'aigua específicament construïts per als tubos de Gerber.

Este ensaig encara és d'ampli us a nivell mundial, i és la base per a numerosos estàndarts nacionals i internacionals.[1] Esta prova seguix sent millorada i estandardisada.

La tècnica utilisa ademés alcohol amílico per a desemulsionar i evitar la carbonización de les grassas.

Protocol per a l'aplicació de la tècnica.[2]

[editar | editar còdic]

Agregar 1ml d'alcohol amílico.

  • Tapar el butirómetro i agitar en precaució (la temperatura s'eleva).
  • Sumergir el butirómetro en un bany d'aigua a 65 °C-70 °C entre cinc i dèu minuts.
  • En retirar-ho del bany, centrifugar entre tres i cinc minuts.
  • Retornar la mostra al bany d'aigua per cinc minuts.
  • Medir la gruixa de la capa grassa de llet en la part superior del butirómetro que està calibrat. Quan es llig el registre a l'altura del menisco, es pot determinar en forma directa el percentage de greix en la llet.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Per eixemple, vore ISO 2446, International Dairy Federation (FIL) Regulation 105, BS 696 (Regne Unit), i IS 1223 (Índia).
  2. «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 11 de setembre de 2012. Consultat el 27 de març de 2014.