Anar al contingut

Método de Altunin

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El método de Altunin s'utilisa per a determinar els paràmetros bàsics d'un caixer estable. El método va ser presentat en 1962,[1] desenrollat a partir d'observacions realisades en caixers en material granular gros, com grava i vores rodades. Este método no té en conte el transport de sediment. Analisa l'estabilitat del caixer en velocitats pròximes a la velocitat crítica d'arrastre. Açò fa que quan s'aplica este método, extrapolando, a caixers arenencs s'obtenen com resultat seccions majors que les reals.

Resistència de les vores

[editar | editar còdic]

Des de li punt de vista de la resistència de les vores, Altunin diferencia dos tipos:

  • Tipo a: vores molt resistents a l'erosió. Estan formats per materials cohesivos o vora rodada;
  • Tipo b: vores poc resistents a l'erosió. Formades per materials aluvials sense cohesió.

Desenroll llongitudinal d'un riu

[editar | editar còdic]

Altunin va distinguir tres zones principals a lo llarc del desenroll llongitudinal d'un riu, estes són:

  • Zona montanyosa. És la zona en que les seccions s'aproximen a una "V" i el fondo del qual està format per roques i vores rodades; encara que també els hi ha en grava. És la zona en que el riu té majors pendents, i es subdivide a la seua volta en zona d'alta montanya i montanya.
  • Zona intermija. És la zona del riu en que el caixer està format per grava i arenes. En produir-se en esta zona grans canvis de pendent, s'inicia el depòsit dels materials aluvials. En ella es formen els rius trenats i en illes, ademés d'iniciar-se el desenroll de meandres. Esta zona es subdivide en peu de montanya i zona mija.
  • Zona de planicie. En esta zona el riu corre sobre els sediment que ha transportat i depositat en atres époques. El material de fondo i vores és arena principalment, encara que pot haver també rovina i argila. En esta zona el riu alcança els seus menors pendents i és en a on es desenrollen els meandres. No tots els rius alcancen a desenrollar esta zona, la qual és indici de que un riu ha alcançat la seua etapa de madurea. Es distinguixen dos condicions, una si el riu és caudaloso i una atra si és poc caudaloso, sense especificar el llímit entre ells.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Altunin, S.T. (1962) The rivers regulation, Moscow, Selhozizdat, 352 p, (en Rus)