Estabilitat del caixer

S'entén per estabilitat del caixer d'una corrent, a la permanència en el temps de les característiques geomètriques d'est. En condicions normals tots els trams de tots els rius han alcançat un cert grau d'equilibri, açò vol dir que, si en forma artificial no es modifiquen un o varis dels paràmetros que intervenen en la condició d'estabilitat, l'aigua i els sediment continuaren escurriendo en la forma com ho vénen fent. Si es modifica en forma natural o artificial algun dels paràmetros, en el temps i llentament el tram de riu canviara a una nova condició d'equilibri.

Paràmetros que intervenen en l'equilibri

Entre els paràmetros que intervenen en dit equilibri es poden citar:

• El cabal líquit i la seua distribució a lo llarc de l'any, Q en m³/s
• El cabal sòlit. És el transport del material de fondo tant en la capa de fondo com en suspensió, Q_BT, en kgf/s o m³/s. Cal distinguir la capacitat de transport del tram considerat del que és aportat lateralment al tram per menuts afluents o per la conca mateixa; sobretot en zones de montanya, en fortes pendents i escassa vegetació.
• ample de la superfície lliure de la corrent, B, en metros
• tirant mig, dm, en m. S'obté de dividir l'àrea, A, entre l'ample mig

___MATH_0___

• pendent de la pèrdua de càrrega a lo llarc del ric
• diàmetro representatiu del material de fondo, D_i, en m; en que i és el percentage de la mescla, en pes, que té un diàmetro menor que D_i
• K, un factor que pren en conte la resistència de les vores a ser erosionat.
• pes específic de l'aigua, ___MATH_1___ , en kgf/m³
• pese específic de les partícules del material de fondo, ___MATH_2___ , en kgf/m³
• concentració del material de llavat C_L en kgf/m³; que és el material arrastrat en suspensió i el tamany de la qual és menor a 0.062 mm
• número de braços o caixers N_o pels que escurre l'aigua

En general es pot indicar que existix un equilibri entre cabal líquit, el cabal sòlit que entra en un tram d'un curs d'aigua, i el riu és capaç de transportar dins del mateix tram, les característiques del material del fondo i vores, la pendent llongitudinal del riu i la geometria de la secció travessera del escurrimiento.

Una modificació qualsevol dels paràmetros anteriors, repercutirà en els demés i els modificara fins a alcançar un nou estat d'equilibri. Les modificacions poden ser brusques o llentes i degudes a causes naturals o a causes influenciades per accions antrópicas.

Causes que poden alterar la condició d'equilibri

A. Les causes de modificacions més comunes es deuen a:

1. .Canvis en el riu per corts de meandres. Estos poden ser causats per situacions naturals o eixecutades per l'home.
2. .Moviments telúrics que canvien la configuració del terreny i el traç del riu.
3. .Factors humans com la construcció d'un assut, deforestació i la construcció de ponts en reduïda capacitat hídrica.

B. Per una atra part els canvis llents més comuns es deuen a:

1. .Canvi de pendent o de l'elevació del fondo per erosió o sedimentación gradual a lo llarc d'un tram.
2. .Canvis d'granulometría en aplegar les erosió a entrar en estrats en nous materials.
3. .Canvis de pendent per corriment laterals de les màrgens exteriors de les curves com a conseqüència de erosió de dites màrgens i sedimentación en el intradós de les curves.
4. .Canvis de pendent per auments de la llongitut del riu en alvançar els depòsits de sediment dins d'estanys o de l'mar.
5. .Canvis en el cabal líquit per modificacions del micro o macroclima.

Les causes senyalades, entre unes atres, modifiquen les característiques geomètriques i pendent dels caixers naturals. Alguns d'estos canvis són apreciables en temps comparables a la vida d'un home, entre ells els factors A.1, A.3, B.1 i B.3. Són poc freqüents, i tenen efectes localisats, els moviments telúrics, per lo tant tenen poca influència real en el canvi de les característiques de les corrents naturals; en canvi, el brot de meandres és un fenomen freqüent en alguns rius.

Els canvis d'equilibri deguts a factors humans han aplegat a ser radicals en molts rius, a l'extrem en que hi ha trams de rius que han deixat d'existir, com la desembocadura del riu Colorat.