Método Singapur

Método gràfic de resolució d'un problema de substracción

El método Singapur és una metodologia d'ensenyança de les matemàtiques basada en les experiències de distints investigadors i que va ser compilada per el INE (Institut de Nacional d'Educació) de Singapur com a resposta a la necessitat de millorar l'aprenentage de matemàtiques dels seus alumnes. El primer programa d'estudis creat en esta metodologia naix a principis dels anys huitanta, sent la base de les diferents modificacions posteriors d'autors de diferents països.

Resenya

Singapur era una ciutat-estat sense recursos naturals, pero que ha conseguit estar dins del grup de nacions en una renda per càpita més alta del món. Part d'este èxit, econòmic i social es deu a la seua aposta per l'educació, i en especial pel seu currículum de matemàtiques i ciències, que baix el lema “escoles que pensen, nació que deprén”, fomenta des de fa 20 anys un model educatiu basat en el desenroll de les habilitats de pensament dels alumnes, per a convertir-los en ciutadans capaços d'enfrontar-se als reptes d'una societat canviant en una actitut oberta i creativa. Part d'este èxit, és el seu pla d'estudis de matemàtiques basat en la resolució de problemes, el desenroll de la llògica matemàtica i la metacognición.

Singapur naix com a nació en 1965, quan obté la seua independència de Malàsia, alguna cosa que no requerix molt esforç ya que llavors era un simple port secundari en una població de peixcadors i agricultors de molt baixa qualificació professional. En eixe moment, el jove govern deu buscar una solució per a desenrollar un país sense recursos materials i en ciutadans en un baix nivell educatiu.

La solució més evident era apostar per ser un país de servicis, pero servicis d'alt nivell afegit, puix l'aposta d'empreses manufactureras basades en els baixos costs salarials implicava competir en països veïns molt majors en dimensions i població. És precisament en eixa població a on estava la solució, i el mig per a obtindre-la seria l'educació.

En una primera fase, el govern se centra en la qualificació i la empleabilidad més bàsiques, en una atra segona fase deu apostar per unes qualificacions de major nivell tecnològic. És despuix d'esta segona fase, quan s'aplega a la reflexió de que estes qualificacions no garantisen un èxit en el futur, puix el món canvia en processos cada volta més ràpits, i per tant deuen desenrollar un pla d'estudis que fomente les habilitats per a un aprenentage continu i habilitats que desenrollen un pensament creatiu que aporte solucions als reptes encara desconeguts. I baix el lema “Escoles que pensen, Nació que deprén” desenrollen un model curricular basat en potenciar les capacitats de raonament, la creativitat i la resolució de problemes en diferents heurístiques.

MARCO DE REFERENCIA DEL MÉTODO

L'ensenyança de les matemàtiques en “Método Singapur” s'emmarca dins del gràfic del marc conceptual; este marc conceptual mostra els 5 components subjacents en els nivells d'ensenyança de les matemàtiques en Primària i Secundària. La metodologia està conceptualizada dins de l'objectiu principal d'este model, que és la capacitació dels alumnes en la Resolució de problemes matemàtics en una àmplia varietat de situacions, incloses les no rutinàries, problemes sense solució evident i problemes relacionats en la vida real.

El desenroll d'estes habilitats depén dels chiquets, de cóm adquirixen la comprensió conceptual dels conceptes matemàtics i les habilitats i processos. Depén també de les actituts positives que adquirixen cap a les matemàtiques i depén de la consciència que prenen de les seues habilitats de metacognición.

CARACTERÍSTICAS DEL MÉTODO

Estes són les principals bases pedagògiques de “Método Singapur”, una metodologia basada en els millors principis pedagògics. Realment no és un método en sí mateixa, és un compendio metodològic estructurat sobre la base de la resolució de problemes, com l'eix de l'ensenyança de les matemàtiques.

• CURRICULO EN ESPIRAL

El Currículum en Espiral és bàsic per a l'ensenyança en “Método Singapur”. El disseny curricular en espiral implica reforçar coneiximents previs en l'ensenyança dels nous, açò reforça l'aprenentage i lo contextualiza com un tot. Reprendre lo deprés i donar-li sentit en un context nou genera un aprenentage significatiu i comprensiu, front a un mer aprenentage operacional en un disseny curricular llineal.

L'adaptació de texts i materials didàctics a atres currículums, fa que es perga el sentit de la metodologia, que deixa de ser “Método Singapur”.

• MODELADO DE BARRAS

L'ensenyança de l'estratègia de la Modelació de Barres és una atra de les bases de “Método Singapur”. La modelació és una de les més de 10 estratègies i heurístiques del pla d'estudis de matemàtiques de Singapur. Esta estratègia és la més potent i rellevant de totes, i una de les característiques principals del programa de “Método Singapur”; el motiu és la seua versatilitat i variabilitat de possibilitats d'aplicació.

Encara que parlem de “Modelació de Barres”, no existix una única estratègia de modelació, sino que hi ha diversos tipos de modelació en diferents enfocaments i característiques. Pero tots ells tenen en comú que desenrollen un pensament lateral i creatiu en l'alumne.

• ENFOQUE C-P-A

L'enfocament C-P-A, és una de les parts metodològiques de “Método Singapur”. Este enfocament de l'ensenyança de matemàtiques naix de la teoria de Jerome Bruner que va establir que per a conseguir una ensenyança en la que s'adquirix un complet coneiximent conceptual, els alumnes deuen passar per 3 processos Enactivo-Icònic-Simbòlic.

Durant el primer pas els alumnes deuen usar material concret, bàsicament entés com a material palpable, real i propenc a l'alumne. En una segona etapa, es deu invitar a l'alumne a crear una representació gràfica de les relacions entre cantitats o els processos matemàtics subjacents que resolguen el repte o problema a resoldre. La tercera etapa, enllaça eixos processos en els algoritmes i formulació de la matemàtica més abstracta.

• RESOLUCIÓN DE PROBLEMAS COMO EJE DEL APRENDIZAJE

Normalment l'ensenyança de les matemàtiques està estructurada en base en tasques en les que els alumnes participen. Eixes tasques solen estar dissenyades per a anar des de càlculs i pràctica d'operacions fins a la resolució de problemes relacionats d'un sol pas, fins a introduir problemes més complexos de varis passos, afegint desafius de càlcul. Lo que sol ocórrer en esta seqüència d'aprenentage, és que els problemes estan relacionats en els algoritmes o operacions ensenyats anteriorment; alguna cosa que genera un aprenentage en l'alumne que du a la busca ràpida de les senyes per a usar l'algoritme o operació depresa per a resoldre el problema. En “Método Singapur” canvia el tipo de problemes per a evitar generar un hàbit rutinari que desenfoca a l'alumne de la realitat de les matemàtiques i de la seua llògica traslladada a la vida real.

ESTRATEGIAS DE RESOLUCIÓN DE PROBLEMAS

En “Método Singapur” s'anima als alumnes a resoldre els problemes de diferents formes, en especial usant estratègies de resolució no rutinàries; en això es busca que puguen dispondre de més ferramentes per a comprendre els problemes a resoldre. De forma indirecta, creen una image de les matemàtiques més versàtil i propenca a la seua realitat; mentres creen una relació en elles molt més positiva que usant sempre fòrmules, operacions i algoritmes.

Estes són algunes de les estratègies:

1.- Actuar el problema.

2.- Usar diagrames o dibuixar models.

3.- Crear una llista organisada.

4.- Buscar i usar patrons.

5.- Provar i chequear. Prova i error.

6.- Treballar cap a arrere.

7.- Usar conceptes Abans-Despuix.

8.- Resoldre el problema dividint-ho en parts.

9.- Escriure reflexions matemàtiques.

10.- Crear suposicions.

Distincions

• Singapur, 1º lloc en les proves internacionals PISA de 2015.
• Singapur, 1º lloc en les proves internacionals TIMMS de 2014
• Pla d'Estudis recomanat per l'OCDE en l'informe de 2012.