Lysimachia minoricensis
La lisimaquia menorquina[1] (Lysimachia minoricensis) és una planta de la família Primulaceae endèmica de Menorca, actualment extinguida en el mig natural i únicament conservada en jardins botànics i particulars.[2] És l'única planta d'Espanya considerada extinguida en el mig natural i els intents d'reintroducción han fracassat, a pesar de que es conserve en entorns artificials.[2][3][4][5] Està protegida i inclosa en el Catàlec Nacional d'Espècies Amenaçades i el Conveni de Berna.[1][6]
De cicle bianual, és una planta herbàcea que se sol comportar com hemicriptófita. Els fulls estan disposts en una roseta basal i són allargades, de color vert obscur i en les nervaduras principals molt visibles, de color blanquecino en la part superior, mentres que el revers del full és de tons púrpures, traça que compartix en atres endemismes balears, com Cyclamen balearicum o Paeonia cambessedesii. Les flors són menudes, de color vert groguenc i es disponen en les aixelles dels fulls en el talle que es desenrolla durant la floració, que es produïx des de finals de primavera a principis de l'estiu, en el més de juny. Quan es toca la planta desprén una olor desagradable.[2][3][6]
Va ser descrita pel botànic menorquín J.J. Rodríguez Femenías de Sò Boter a partir d'uns eixemplars en el barranc de Sa Vall (Menorca), encara que no es coneix la localisació exacta i s'estime que dita població es va extinguir entre 1926 i 1950, per causes desconegudes. La supervivència de l'espècie fins a hui es deu a una última recolecció de llavors en l'any 1926 que varen anar posteriorment sembrades en el Jardí Botànic de Barcelona, que va ser abandonat durant la Guerra Civil, lo que va provocar la desaparició de la lisimaquia menorquina. No obstant, uns anys despuix es varen trobar varis eixemplars en el recint del jardí botànic, pero en una ubicació diferent. Des de 1959, quan es va confirmar la seua extinció en el mig natural, s'han repetit els intents d'reintroducción tant en el barranc de Sa Vall com en els entorns similars de Trebalúger i Algendar, per lo general sense èxit.[6] Existixen eixemplars en jardins botànics europeus com els de Brest, Budapest, Coímbra i Copenhague, ademés d'en el Jardí Botànic de Sóller, en Mallorca.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Real Decret 139/2011, de 4 de febrer, per al desenroll del Llistat d'Espècies Selvades en Règim de Protecció Especial i del Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades. Ministeri de Mig ambient, i Mig Rural i Marí . «BOE» núm. 46, de 23 de febrer de 2011. Referència: BOE-A-2011-3582
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Lysimachia minoricensis». Herbari Virtual del Mediterrani Occidental. Consultat el 2022-02-27.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Villar, L. (1997) Lysimachia L. in Castroviejo, S., Aedo, C., Laínz, M., Muñoz Garmendia, F., Net Feliner, G., Paiva, J. & Benedí, C. (eds.). Flora iberica 5: 46-51. Real Jardí Botànic, CSIC, Madrit.
- ↑ «Lysimachia minoricensis» (en espanyol). Ministeri per a la Transició Ecològica. Direcció general de Biodiversitat i Calitat Ambiental. Consultat el 27 de febrer de 2022.
- ↑ (2000).«Intente d'reintroducción de Lysimachia minoricensis J. J. Rodr. en Menorca».Conservació Vegetal.Universitat Autònoma de Madrit. Departament de Biologia.Madrit:5(12)ISSN 1137-9952.Consultat el 28 de febrer de 2022.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Fraga; Rams, {{{nom2}}} (2007). «Lysimachia minoricensis», [1], Conselleria de Medi Ambient del Govern dels Illes Balears.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lysimachia minoricensis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.