Lyjny
Lijni (; ) és un poble que pertany a la parcialment reconeguda República d'Abjasia, part del districte de Gudauta, encara que d'iure pertany al municipi de Gudauta de la República Autònoma d'Abjasia de Geòrgia.[1]
Geografia
Lijni està situat a 5 km al noroest de Gudauta. Llimita en el poble de Duripshi en el nort, Zvandripshi i Ajalsopeli, a l'atre costat del riu Jipsta, en l'oest; Kulanurjva per l'est i la ciutat de Gudauta en el sur.
Ací també es troba la plaça Lijnashta, un dels sèt altars d'Abjasia i el lloc a on se celebra el festival de la collita cada més d'octubre
Història
En les fonts georgianas migevals el poble també és conegut com Zupu ().[2] L'història de Lijni té 1500 anys i tradicionalment ha segut el centre històric de Bzipi. Històricament, el poble ha segut la residència d'estiu dels príncips abjasios des del XVII. De 1808 a 1864 va ser la residència oficial del príncip sobirà d'Abjasia i la seua capital.
El poble de Lijni va sofrir molt pel Muhayir o genocidi circasiano, el desestage forçós de la població abjasia al Imperi otomà en la segona mitat del XIX despuix de la guerra rus-turca de 1887-1888. Dins de l'iglésia del poble es troba la tomba del príncip d'Abjasia Safar-bey (o Jorge II Shervashidze), baix el qual Abjasia es va convertir en part del Imperi rus.
Durant el periodo de Stalin, es varen assentar en el poble un número important de llauradors georgians que varen viure ací fins al començ de la guerra entre Geòrgia i Abjasia varen ser reasentados en el llogaret d'Adzhimchigra. Mentrestant, el llogaret de Bambora ha estat habitada per russos des de finals del XIX. En l'actualitat, la població russa de Bambora ha disminuït considerablement.
El poble de Lijni va ser el centre tradicional de la democràcia militar de tota Abjasia. La plaça Lijnashta, gran plaça ubicada en el centre del poble, és a on els abjasios s'han reunit històricament durant sigles i han decidit sobre els temes més importants. La primera assamblea popular a gran escala es va celebrar en Lijni en 1861, que després es va convertir en un alçament antirruso. L'última reunió abans de la guerra en Abjasia es va portar a terme el 18 de març de 1989, en la que es va plantejar la qüestió de tornar l'estatus de República Socialista Soviètica a Abjasia. Esta iniciativa no va ser recolzada pels òrguens centrals de l'URSS o Geòrgia. Al voltant de 30.000 abjasios es varen reunir en la manifestació.[3]
Referències
- ↑ Кварчия, В. Е. (2006). Историческая и современная топонимия Абхазии (Историко-этимологическое исследование), Сухум.
- ↑ The Georgian Chronicles, v. 4, p. 784
- ↑ «ლიხნის თავყრილობა». Archivat des de l'original, el 4 de març de 2016. Consultat el 8 de març de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lyjny» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.