Lygodiaceae
- Vore Pteridophyta per a una introducció a les plantes vasculars sense llavor
Les ligodiàcees (nom científic Lygodiaceae, en el seu únic gènero Lygodium) són una família monotípica de falagueres de l'orde Schizaeales, que en la moderna classificació de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] són monofilétiques.
Esta planta, cridada "falaguera trepador", posseïx un brot subterràneu (rizoma) del que s'eleven els llarcs fulls composts, de raquis voluble que les enroscan als soports podent alcançar els 30 metros d'altura. Les fulles que s'eleven del rizoma i es enroscan als soports carixen dels nucs i ulls que caracterisen als brots de les plantes guiadoras.
Taxonomia
- Introducció teòrica en Taxonomia
La classificació més actualisada és la de Christenhusz et al. 2011[1][2][3] (basada en Smith et al. 2006,[4] 2008);[5] que també proveïx una seqüència llineal de les licofitas i monilofitas.
- Família 13. Lygodiaceae M.Roem., Handb. Allg. Bot. 3: 520 (1840).
- 1 gènero (Lygodium). Referència: Madeira et al. (2008).
- Espècies
- Lygodium articulatum –
- Lygodium circinatum –
- Lygodium conforme –
- Lygodium cubense –
- Lygodium digitatum –
- Lygodium flexuosum (L.) Sw. - nito de Filipines, nitongputi.[6]
- Lygodium japonicum –
- Lygodium microphyllum (Cav.) R. Br.
- Lygodium microstachyum –
- Lygodium palmatum (Bernh.) Swartz
- Lygodium polystachyum –
- Lygodium reticulatum –
- Lygodium salicifolium –.
- Lygodium subareolatum –
- Lygodium trifurcatum –
- Lygodium venustum
- Lygodium volubile –
- Lygodium versteeghii –.
- Lygodium yunnanense –
Filogenia
- Introducció teòrica en Filogenia
Monofilético (Skog et al. 2002, Wikström et al. 2002).
Ecologia
Tots els membres del gènero Lygodium són terrestres, i tenen tipos similars de desenroll i creiximent; el seu raquis voluble li permet a la planta escalar arbres grans. Les plantes de Lygodium no són epífitas, pero la gran majoria de la seua biomassa necessita el respal d'atres plantes. La majoria de les espècies de Lygodium té una distribució pantropical.
Característiques
En les característiques de Pteridophyta.
Rizoma postrat, esvelt, protostélico, en pèls.
Fulls de creiximent indeterminat, trepadoras, en pinas alternades, les pinas primàries dividides pseudodicotómicament ("falsament dividides en dos"), deixant l'ull apical en dormició en l'aixella. Venes lliures o anastomosadas.
Soros en lòbuls dels segments terminals.
Esporangis abaxiales, solitaris, un per soro. Cada esporangi cobert per una pestanya del full que sembla un indusio. 128-256 espores per esporangi.
Espores tetraèdriques, en marca trilete.
Gametòfits verts, cordados, superficials.
Número de cromosomes: x = 28, 29,30.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Christenhusz et al. 2011. A linear sequence of extant families and genera of lycophytes and ferns. Phytotaxa 19: 7-54. (el_Phytotaxa19p7_54_ferns.pdf pdf)
- ↑ 2,0 2,1 Preface to “Linear sequence, classification, synonymy, and bibliography of vascular plants: Lycophytes, ferns, gymnosperms and angiosperms” pdf
- ↑ 3,0 3,1 Corrections to Phytotaxa 19: Linear sequence of lycophytes and ferns pdf
- ↑ A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 ( pdf)
- ↑ Smith, A.R., Pryer, K.M., Schuettpelz, E., Korall, P., Schneider, H., & Wolf, P.G. (2008) Fern classification, pp. 417–467 en: Ranker, T.A., & Haufler, C.H. (eds.), Biology and Evolution of Ferns and Lycophytes. Cambridge, Cambridge University Press.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- Pryer, Kathleen M., Harald Schneider, Alan R. Smith, Raymond Cranfill, Paul G. Wolf, Jeffrey S. Hunt i Sedonia D. Sipes. 2001. "Horsetails and ferns llaure a monophyletic group and the closest living relatives to seed plants". Nature 409: 618-622 (resum en anglés ací).
- Pryer, Kathleen M., Eric Schuettpelz, Paul G. Wolf, Harald Schneider, Alan R. Smith i Raymond Cranfill. 2004. "Phylogeny and evolution of ferns (monilophytes) with a focus on the early leptosporangiate divergences". American Journal of Botany 91:1582-1598 (resum en anglés ací [1] archivat en Wayback Machine.).
- A. R. Smith, K. M. Pryer, E. Schuettpelz, P. Korall, H. Schneider, P. G. Wolf. 2006. "A classification for extant ferns". Taxon 55(3), 705-731 (pdf ací)
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lygodiaceae» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.