Luxones i tardiones

Luxón és un terme informal per a denominar a partícules sense massa que sempre viagen a la velocitat de la llum ^{cita requerida}. El terme va ser falcat com a comparació en partícules hipotètiques capaces de viajar a major velocitat que la llum denominades taquiones. Per comparació les partícules en massa que viagen a velocitats inferiors a la de la llum es denominen informalment com tardiones ^{cita requerida}.

Luxones

Físicament els luxones són les partícules intermediàries de les distintes forces fonamentals i generalment són coneguts com bosones de gauge. Els gluones (portadors de la força nuclear forta) és un tipo de luxones coneguts fins ara. Els gluones mai han segut observats solo degut a que es troben confinats en l'interior de partícules massives conegudes com hadrones. En teories quàntiques de la gravetat els gravitones serien també luxones. Els neutrins varen ser considerats durant molt temps com un atre tipo de luxones ^{cita requerida}, no obstant, despuix del descobriment dels canvis de sabor dels neutrins es va determinar que estos tenen massa per lo que, encara que es mouen a velocitats propenques a les de la llum, no poden ser considerats luxones.

Els luxones constituïxen la base d'una teoria alternativa sobre la naturalea de les partícules fonamentals proposta pel científic indi T. S. Natarajan i en la que totes les partícules serien essencialment luxones en un moviment intern i un moviment extern.

Tardiones

La matèria másica per una atra part està formada bàsicament per fermiones ^{cita requerida} en massa que es mouen a velocitats estrictament inferiors a les de la llum. Encara que també existixen alguns bosones másicos inestables, la massa dels quals representaria una fracció minúscula de tota la matèria másica de l'univers ^{cita requerida}. La velocitat a la que es mou un tardión està relacionada en la seua massa en repòs i en l'energia per la relació:

A on:

$m_0$ és la massa en repòs del tardión.

$E$ és l'energia total del tardión.

$c$ és la velocitat de la llum.

De la relació (1) se seguix que si una partícula en massa real no-nula no pot alcançar la velocitat de la llum, perque això requeriria una cantitat d'energia infinita. I igualment la mateixa relació prediu que una partícula de massa nula deu moure's a la velocitat de la llum.

Bibliografia

• The Luxon Wall, Isaac Asimov, ensaig aparegut per primera volta en decembre de 1969 en The Magazine of Fantasy and Science Fiction i posteriorment en els volums: The Stars in their Courses (1971) i Asimov on Science (1989).
• T.S.Natarajan, Phys. Essys., 9, No.2, pp301-310, (1996).