Anar al contingut

Loxoscelisme

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dermonecrosis, un sagell distintiu de loxoscelisme

Es denomina loxoscelisme al conjunt de manifestacions clíniques ocasionades per l'enverinament causat per mordedura d'aranya del gènero Loxosceles, en l'humà s'han descrit dos formes clíniques: loxoscelisme local o cutàneu i loxoscelisme sistémico.[1]

Loxoscelisme local o cutàneu

És la forma més comuna del padecimiento. La lesió dins de les primeres 24 hores es caracterisa per edema, dolor localisat i eritema, que evoluciona de 24 a 36 hores a una "placa marmórea" (àrea intercalada de palidez i equimosis) de vores generalment irregulars circundada per eritema i edema indurado, dolorosa a la palpació, que al tercer o quart dia evoluciona a necrosis. Posteriorment es forma una escara negra que comença a desprendre's deixant una úlcera que pot tardar varis mesos en cicatrisar o requerir cirugia reconstructiva.[2]

Loxoscelisme sistémico

És menys comú i es considera un quadro de major gravetat que l'anteriorment descrit. Es caracterisa per hemólisis i coagulació intravascular disseminada (CID). Els síntomes inclouen febra, nàusea, bossada, ariçonada, mal de cap, orina obscura (hemoglobinuria i hematúria) i descens del hematocrito. Els pacients poden aplegar a presentar insuficiència renal aguda que freqüentment és letal.[2]

Referències

  1. ↑ CabrerizoS., Docampo P. C., Cari C., Ortiz de Roces M., Diaz M., de Roodt A., Cruzi O. Loxoscelisme:epidemiologia i clínica d'una patologia endèmica en el país. Arch. Argent. Pediatr. 2009; 107:152-159.
  2. ↑ 2,0 2,1 Chávez Méndez Ariana. Participació dels productes fosfoceramida i lisofosfatidato generats per la esfingomielinasa D del verí d'aranya Loxosceles, en la toxicitat de l'enzima. Tesis de Mestrage, any 2011, UNAM.