Lorenzo Casanova Ruiz

Lorenzo Casanova Ruiz (Alcoy, 14 de març de 1845 - Alacant, 23 de març de 1900)[1] va ser un pintor espanyol.
Vida
[editar | editar còdic]Inicis
[editar | editar còdic]Naixcut en la ciutat alacantina d'Alcoy, va ser alumne de Daniel Cortina en Valéncia i de Federico Madrazo en Madrit, i companyer d'Eduardo Rosers i Mariano Fortuny. Fill d'un carnicero de pocs recursos econòmics va ser becat per la Diputació Provincial d'Alacant i va viajar a Roma a on va viure durant quatre anys com a becari i quatre anys més costejant-se ell mateixa l'estància.
Va ser nomenat cavaller de l'Orde d'Isabel la Catòlica i va ingressar en la Real Acadèmia de Belles arts de Sant Fernando. Obres seues són Gabriel Va mirar chiquet, Primers passos, Cap de Moro, El poeta, Escena d'amor còmpliç, Chicona en clavellinera, Retrat de Joaquín Sorolla i la seua esposa Clotilde, El Flare i el Bodeguero. Casat en María Teresa Miró Moltó va ser tio de l'escritor Gabriel Miró, sobre el qual va eixercir una gran influència en la seua formació.
Itàlia
[editar | editar còdic]En 1873 es va traslladar a Itàlia a la Acadèmia Chigi a on coincidix en Fortuny al que ya ha tractat en Madrit, i Joaquín Agrasot en els que conviu, aixina com Ignacio Pinazo Camarlench i José Benlliure Gil, germà de Mariano Benlliure.
- Obres de la seua época com a becari són: Escena de posada, El bodeguero, El pou dels franciscanos, Cervantes llegint El Quixot, Zambra gitana.
- També firmats en Roma són: Portadora d'aigua, Tocador de guitarra, Dos vells coneguts i Retrat de cavaller.
Alacant
[editar | editar còdic]De regrés a Alcoy en 1879, en morir el seu pare, va obrir una acadèmia d'art, el Centre Artístic. Pinta obres com a Èxtasis de Sant Francisco d'Assís, que és un autorretrato, homenage a El Greco; Asunción de la Verge i Adoració dels Pastors. Casat en Mª Teresa Miró Moltó, s'establix en Alacant a on crea la seua pròpia acadèmia la Acadèmia de Casanova i és un dels majors creadors de la segona mitat del sigle xix alacantí.
Alumnes seus varen ser Lorenzo Aguirre Sánchez, Vicente Bañuls, Andrés Buforn, Fernando Cabrera Va cantar, Manuel Cara i Espí, Francisco Gisbert, Manuel Harmsen Bassencourt, Rafael Hernández López, Laura García Hoppe, Adelardo Barbacoa Candela, Lorenzo Pericás Ferrer, Emilio Varela Isabel, Edmundo Jordá, Emilio Vilaplana Botella, Gabriel Miró i l'arquitecte Juan Vidal Ramos.
Va tindre com a successor al seu nebot Miguel Abad Miró (1912-94).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Casanova Ruiz, Lorenzo - Colecció - Museu Nacional del Prat». www.museodelprado.es. Consultat el 2022-11-14.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Alcoy guia interactiva, Alcoy, Líquid multimèdia, 1998,
- Espí Valdés, Adrián, Lorenzo Casanova Ruiz, Diputació Provincial d'Alacant (Alacant), 2002, Castellà ISBN 84-87032-75-3
- Vicedo Sanfelipe, Remigio, Guia d'Alcoy, Imp "El Serpis", Alcoy, 1925.
- Remigio Vicedo.- L'Archiu d'Alcoy Publicacions de la Universitat d'Alacant [1] archivat en Wayback Machine.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lorenzo Casanova Ruiz.- Adrián Espí.- Notes i documents sobre pensionados alacantins de belles arts en Roma durant el sigle XIX
- [enllaç trencat]
- Museu de Belles Arts Gravina. Alacant
- Pintors d'Alcoy. D'Antonio Gisbert a Rigoberto Soler
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lorenzo Casanova Ruiz» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.