Lophira alata

Lophira alata (Lophira alata)

Lophira alata o metel és una espècie d'arbust pertanyent a la família Ochnaceae.

És originari de Camerún, la República del Congo, la República Democràtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Llibèria, Nigèria, Sierra Leona, Sudan i Uganda.

Descripció

És un arbust de fins a 3 metros d'altura. Les fulls d'ovalades i lanceoladas, en llarcs peciols. Les flors són grans, blanques en forma de trompeta i molt olorosas. El frut és una càpsula que conté numeroses llavors.

Distribució: arbust de cultiu, originari d'Àfrica tropical. En Guinea Equatorial es troba en zones a on el clima és fresc, com per eixemple les zones altes de Bioko. En estes zones pot nàixer inclús de forma espontànea.

Distribució i hàbitat

Es planta per a delimitar les hortes o finques. Els #alcaloide que posseïx esta planta li conferixen efectes narcòtics, alucinants i antidepressius.^[1]

El seu hàbitat natural són els boscs humits tropicals o subtropicalés de terres baixes. Està amenaçat per la pèrdua d'hàbitat. En Ghana, és conegut pel nom local de Kaku. Es diu fusta de ferro roig.

És extremadament fort i dura, i s'utilisa para trabucants de ferrocarril, ponts i portes d'esclusas.

Propietats

Els habitants locals utilisen l'aroma de la corfa com un tractament per al mal de cap. Els fulls de la planta oferix dos nous biflavonoides, L lophirone i M lophirone, la luteolina coneguda i la lithospermoside. Abdós biflavonoides es varen obtindre en menudes cantitats, i les seues estructures mostren certa diversitat en els biflavonoides, noves i inusuals.^[2] Aixina mateix, dos tetrámeros chalcona varen ser aïllats com els inhibidors del virus de Epstein-Barr (VEB). Un d'ells va ser identificat com lophirachalcone. L'atre, de nom alatachalcone, era nou, i l'estructura va ser determinada per les propietats espectrals.^[3]

Taxonomia

Lophira alata va ser descrita per Banks ex C.F.Gaertn. i publicat en Supplementum Carpologiae 52, pl. 188. 1805.^[4]

Sinonímia

Lophira africana Banks ex G.Dò
Lophira barteri Tiegh.
Lophira macrophylla Tiegh.
Lophira procera A.Chev.
Lophira simplex G. Don
Lophira tholloni Tiegh.^[4]

Referències

↑ Lophira alata en Museu virtual de la Ciència
↑ J Nat Prod. 2006 Aug;69(8):1206-8. Tih AE, Ghogomu RT, Sondengam BL, Caux C, Bodo B. University of Yaounde I, Yaounde, Cameroon.
↑ Biosci Biotechnol Biochem. 1992 May;56(5):769-72. Chalcone tetramers, lophirachalcone and alatachalcone, from Lophira alata as possible anti-tumor promoters. Murakami A, Tanaka S, Ohigashi H, Hirota M, Irie R, Takeda N, Tatematsu A, Koshimizu K. Department of Food Science and Technology, Faculty of Agriculture, Kyoto University, Japan.
↑ ^4,0 ^4,1 «Lophira alata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de maig de 2014.

Enllaços externs

African Regional Workshop (Conservation & Sustainable Management of Trees, Zimbabwe) 1998. Lophira alata. 2006 IUCN Ret List of Threatened Species, downloaded on 22 August 2007.
Este artícul conté una traducció derivada de «Lophira alata» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.

[1] Lophira alata en Museu virtual de la Ciència

[2] J Nat Prod. 2006 Aug;69(8):1206-8. Tih AE, Ghogomu RT, Sondengam BL, Caux C, Bodo B. University of Yaounde I, Yaounde, Cameroon.

[3] Biosci Biotechnol Biochem. 1992 May;56(5):769-72. Chalcone tetramers, lophirachalcone and alatachalcone, from Lophira alata as possible anti-tumor promoters. Murakami A, Tanaka S, Ohigashi H, Hirota M, Irie R, Takeda N, Tatematsu A, Koshimizu K. Department of Food Science and Technology, Faculty of Agriculture, Kyoto University, Japan.

[Trop-4] 4,0 ^4,1 «Lophira alata». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 10 de maig de 2014.

[1]

[2]

[3]

[4]