Anar al contingut

Loiret

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Loiret

El departament de Loiret és un departament francés de la regió de Centre-Valle deloira. Té una població estimada, a inicis de 2022, de 686 200 habitants.[1]

L'INSEE i el Correu li atribuïxen el còdic 45. La seua capital és Orleans, que és també la capital de la regió. Situat a uns 100 km al sur de París, deu el seu nom al riu Loiret.

Història

L'història de Loiret, com a entitat administrativa, comença el 22 de decembre de 1789, per decret de l'Assamblea Nacional Constituent que va entrar en vigor pocs mesos despuix, el 4 de març de 1790. Es compon de part de les antigues províncies d'Orléanais i Berry. La Vall deloira va estar ocupat en el Paleolític, com atesten els numerosos jaciments arqueològics del departament. Els celtes varen estar ací, aportant artesania i comerç, i els romans varen ocupar la zona despuix de les guerres gals. Varen construir carreteres i varen fundar ciutats com Cenabum, en l'emplaçament de l'actual Orleans, i Sceaux-du-Gâtinais. Cap a l'any 451, els hunos varen invadir la regió, pero varen ser derrotats abans d'aplegar a Cenabum. Els francs varen aplegar aloira i Clodoveo I va regnar en la zona. Durant el regnat de Carlemany es va produir una época de pau i prosperitat.[1]

Geografia

El departament té una superfície de 6775 km². La partix noroest del departament es troba en la regió productora de blat coneguda com Beauce, un replanell ondulat en algunes de les millors terres agrícoles de França.[2] Esta zona va ser molt popular entre l'aristocràcia francesa en l'Edat Mija i el Renaixença, i hi ha molts castells històrics en el departament, com el Château d'Augerville, el Château de Bellegarde, el Château de Gien, el Château du Hallier, el Château de Meung-sur-Loire, el Château de Sully-sur-Loire i el Château de Trousse-Barrière.[3]

Llimita en els departaments d'Essonne, Sena i Marne, Yonne, Nièvre, Cher, Loir i Cher, i Eure i Loir. Està travessat d'est a oest pel riu Loira. Atres rius importants del departament són el Loing, que rega Montargis; l'Essonne; el Cosson i el Beuvron. En el nort i noroest del riu Loira s'estén la Beaucé en els seus camps de cultive cerealista aixina com el mont d'Orleans. En el noreste, entorn a Montargis, es troba el Gatinés, regió essencialment agrícola. En el sur deloira, es troba el Bosc d'Orléans, una vasta massa forestal en numerosos llacs.

Demografia

L'evolució del número d'habitants des de 1801 ha segut la següent:

Evolució demogràfica (població censada)
1801 1831 1841 1851 1856 1861 1866
286.050 305.276 318.452 341.029 345.115 352.757 357.110
1872 1876 1881 1886 1891 1896 1901
353.021 360.903 368.526 374.875 377.718 371.019 366.660
1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946
364.999 364.061 337.224 341.225 342.679 343.865 346.918
1954 1962 1968 1975 1982 1999 2022
360.523 389.854 430.629 490.189 535.669 618.126 686.200

Les majors ciutats del departament són (senyes del cens de 1999):

Política

El president del Concejo Departamental és Marc Gaudet, de l'Unió dels Demócrates i Independents (UDI). Les principals atribucions del Concejo Departamental són elaborar i votar normes que afecten el futur del departament en moltes àrees. El President del Concejo és el titular de l'eixecutiu departamental. També existix la figura del prefecto, que representa a l'Estat francés i és nomenat directament pel president de la República. Actualment eixercix funcions fonamentalment administratives.

Referències

Enllaços externs

Commons

Referències