Anar al contingut

Llunar IceCube

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
:》Llunar Isse Cube

Llunar IceCube és una missió de baix preu proyectada per la NASA, per a desenrollar un satèlit tipo CubeSat, l'objectiu del qual és localisar i estudiar el tamany i composició dels depòsits de gèl d'aigua en la Lluna per a la seua futura explotació per part de robots o humans. En principi es transportaran com a càrrega secundària en el primer vol de la missió Exploration Mission 1 a una òrbita heliocéntrica, que té programat el seu llançament en 2019.[1][2]

Vore també

Els 13 CubeSats programats per a ser posat en òrbita durant la missió Exploration Mission 1 són
  • Llunar Flashlight, mapeará l'aigua congelada existent en la Lluna.
  • Near-Earth Asteroid Scout, vela solar que es trobarà en un asteroide propenc a la Terra.
  • BioSentinel, experiment astrobiológico, fermentarà organismes, per a detectar, medir i comparar l'impacte de la radiació de l'espai profunt en la reparació de el NASA
  • SkyFire, sobrevolar la Lluna i prendre mostres espectroscópicas de la superfície i termografía.
  • Llunar IceCube, localisar i estudiar el tamany i composició dels depòsits de gèl d'aigua en la Lluna.
  • CubeSat for Solar Particles, estudiar les partícules dinàmiques i els camps magnètics que fluïxen del Sol.
  • Llunar Polar Hydrogen Mapper, (LunaH-Map), detectar llocs a on existixca presència d'aigua congelada en la Lluna.
  • NASA, medir la distribució del plasma que rodeja la Terra (plasmasfera)
  • MSU, demostrar que la tecnologia de baix preu pot aterrisar i explorar la superfície llunar, realisar medicions de radiació de l'entorn propenc a la Lluna, aixina com en la seua superfície.
  • ArgoMoon, proporcionar a la MSU el seguiment de les operacions que fa el vehícul de llançament per mig de la fotografia.
  • Cislunar Explorers, demostrar a la comunitat científica la possibilitat de propulsarse per electrólisis de l'aigua i la navegació òptica interplanetaria per a orbitar la Lluna.
  • Earth Escape Explorer, demostrar que les comunicacions a llarga distància en òrbita heliocéntrica són possibles.
  • Team Mills, demostrar que la navegació en l'espai profunt utilisant propulsors de plasma és possible.

Referències

  1. ↑ «[1]», Spaceflight Now.
  2. ↑ «MSU’s ‘Deep Space Probe’ selected by NASA for Llunar Mission». Morehead State University. Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2015. Consultat el 26 de maig de 2015.


Referències