Anar al contingut

Llunar IceCube

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
:》Llunar Isse Cube

Llunar IceCube és una missió de baix preu proyectada per la NASA, per a desenrollar un satèlit tipo CubeSat, l'objectiu del qual és localisar i estudiar el tamany i composició dels depòsits de gèl d'aigua en la Lluna per a la seua futura explotació per part de robots o humans. En principi es transportaran com a càrrega secundària en el primer vol de la missió Exploration Mission 1 a una òrbita heliocéntrica, que té programat el seu llançament en 2019.[1][2]

Vore també

[editar | editar còdic]
Els 13 CubeSats programats per a ser posat en òrbita durant la missió Exploration Mission 1 són
  • Llunar Flashlight, mapeará l'aigua congelada existent en la Lluna.
  • Near-Earth Asteroid Scout, vés-la solar que es trobarà en un asteroide propenc a la Terra.
  • BioSentinel, experiment astrobiológico, fermentarà organismes, per a detectar, medir i comparar l'impacte de la radiació de l'espai profunt en la reparació de el NASA
  • SkyFire, sobrevolar la Lluna i prendre mostres espectroscópicas de la superfície i termografía.
  • Llunar IceCube, localisar i estudiar el tamany i composició dels depòsits de gèl d'aigua en la Lluna.
  • CubeSat for Solar Particles, estudiar les partícules dinàmiques i els camps magnètics que fluïxen del Sol.
  • Llunar Polar Hydrogen Mapper, (LunaH-Map), detectar llocs a on existixca presència d'aigua congelada en la Lluna.
  • NASA, medir la distribució del plasma que rodeja la Terra (plasmasfera)
  • MSU, demostrar que la tecnologia de baix preu pot aterrisar i explorar la superfície llunar, realisar medicions de radiació de l'entorn propenc a la Lluna, aixina com en la seua superfície.
  • ArgoMoon, proporcionar a la MSU el seguiment de les operacions que fa el vehícul de llançament a través de la fotografia.
  • Cislunar Explorers, demostrar a la comunitat científica la possibilitat de propulsarse per electrólisis de l'aigua i la navegació òptica interplanetaria per a orbitar la Lluna.
  • Earth Escape Explorer, demostrar que les comunicacions a llarga distància en òrbita heliocéntrica són possibles.
  • Team Mills, demostrar que la navegació en l'espai profunt utilisant propulsors de plasma és possible.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «[1]», Spaceflight Now.
  2. «MSU’s ‘Deep Space Probe’ selected by NASA for Llunar Mission». Morehead State University. Archivat des d'el original, el 26 de maig de 2015. Consultat el 26 de maig de 2015.


Referències

[editar | editar còdic]