Llum blava

Archiu:Light spectrum (precise colors).svg

Es coneix com a llum blava al ranc de l'espectre de llum visible que té una llongitut d'ona entre 400-495 nm. La llum blava és un tipo de llum visible d'alta energia com lo són el violeta i el índigo. L'exposició retiniana a la llum blava, provoca respostes no visuals en els sers humans, inclosa la modulació de l'estat d'alerta i la cognició. L'exposició a la llum blava reduïx directament la somnolència, pel seu efecte d'estimulació encefálica.

Es va descobrir en un estudi de l'Institut Nacional d'Investigació Biomèdica Espacial (INIBE) que la llum blava ajuda a les persones a combatre el cansanci. INIBE ha portat a terme dotzenes d'experiments en llum blava en subjectes de prova. Inclús tenen un laboratori a on s'alberguen subjectes de prova. Si ben l'estudi està destinat a ajudar a combatre la somnolència durant el vol espacial, el programa també té com a objectiu ajudar al públic a combatre la fatiga nocturna, ya que millons de persones sofrixen de pèrdua crònica de somi o trastorns circadianos. S'ha descobert que la llum blava reduïx directament la somnolència. Els subjectes de prova exposts a la llum blava varen poder mantindre's alertes durant la nit quan les persones se senten més adormecidas. Els efectes de la llum blava varen durar solament mentres la llum blava estava encesa, generalment vàries hores. Els beneficis per a astronautes, pilots, conductors de camions i treballadors de fàbriques i hospitals podrien ser enormes. Pero també es varen detectar riscs.

En 2003, l'neurocientífico Steven Lockley i colegues varen publicar en 2003 lo que ocorria quan s'exponia a un grup de subjectes a llum blava durant sis i mija hores, comparant-ho en uns atres que passaven el mateix temps en un entorn en llum verda, i va resultar que la llum blava suprimia la síntesis de melatonina (N-acetil-5-metoxitriptamina), hormona les concentracions de la qual varien d'acort al cicle diürn/nocturn. A esta substància se li ha donat a cridar l'hormona del somi.

La sensibilitat a la llum blava està relacionada en un fotopigmento de nom melanopsina que és especialment sensible a esta llongitut d'ona (460-485 nm) i que es troba en cèlules ganglionares fotosensibles de la retina, que estan involucrades en la regulació del ritme circadiano i els reflexos pupilars i atres respostes no visuals a la llum.

En un estudi fet per Gilles Vandewalle i colegues en 2007, varen notar que la llum blava aumenta el ritme cardíac i eleva la temperatura corporal. Aixina mateix varen observar que quan una persona és exposta a la llum blava mentres realisava tasques de memorisació, hi havia una millora en la resposta en àrees de la corfa frontal i parietal del cervell, segons es va demostrar usant electroencefalogramas.

Riscs

El risc de la llum blava es relaciona en l'oxidació de les cèlules de la retina que produïxen la seua mort. La llum blava és la més energètica del espectre visible i juga un paper fonamental en el nostre sistema visual. Els cons S o curts tenen la seua major sensibilitat en les llongituts d'ona curtes, que es corresponen en la llum blava. Ademés, les cèlules de la retina denominades ipRGC (de l'anglés cèlules ganglionares intrínsecament fotosensibles) són sensibles pràcticament a les mateixes llongituts d'ona corresponents a la llum blava. S'ha descobert recentment que estes cèlules tenen efectes directes en el cervell relacionats en funcions com l'atenció, l'aprenentage, la memòria o l'eixecució de certes tasques. Ademés, s'ha demostrat que l'exposició aguda a la llum d'alta intensitat causa pèrdua de fotoreceptorés en macacos rhesus i atres espècies.

La llum blava és necessària per a les funcions vitals del nostre organisme. No obstant la seua exposició en excés pot supondre un risc, aixina com l'exposició en horaris no naturals per als nostres processos biològics. Com l'exposició a esta llum induïx estats d'atenció pot resultar en una mala calitat del somi derivats de la modificació en el cicle circadiano. Encara que es tracta d'un tema encara controvertit que se seguix estudiant, existixen numerosos autors que van un pas més allà i relacionen esta modificació de les funcions vitals en la llum dels dispositius que usem habitualment, des d'ordenadors i mòvils fins a ulleres de realitat aumentada o virtual. És important entendre el seu efecte perque existixen estudis que la relacionen en varis tipos de càncer, en diabetis, obesitat o reducció en la capacitat cognitiva com l'Alzhemeir.

La modificació en les respostes biològiques és part del risc, encara que el terme risc o perill de la llum blava en la lliteratura científica s'entén principalment com l'efecte que produïx l'exposició prolongada en les cèlules de tot el sistema visual. Eixa exposició prolongada produïx reaccions químiques d'oxidació que duen a la mort celular. Este efecte esta provat en laboratori pero és més difícil de relacionar en patologies visuals, encara que hi ha estudis que apunten que existix relació en la degeneració macular associada a l'edat, retinopatía derivada de la diabetis i glaucoma.

L'us de pantalles de manera prolongada està també relacionat en la fatiga visual o síndrome de la visió per computador. En especial s'ha trobat la relació en la cantitat de llum blava que proyecten estes pantalles. La principal solució que existix per a evitar l'incidència de la llum blava és l'us de filtres, que poden ser físics o digitals, abdós en certs efectes beneficiosos per als usuaris. Per esta mateixa raó la major part de dispositius electrònics que utilisem en el nostre dia a dia tenen algun tipo de sistema de filtrat de la llum blava.

Vore també

• Fotopigmento