Llombrígol

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Un llombrígol (del llatí lumbricŭlu, dim. de lumbrīcu, mat. sign.), en castellà, lombriz, és un cuc de terra llarc i rogenc propi de terres humides. Són cucs de la família lumbricidae. També reben atres noms, com: Llombriu, llambrígol, llambrícia o furga. El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) també definix com a llombrígol a un cuc intestinal.

Descripció[editar | editar còdic]

Els lumbrícits (Lumbricidae), són una família de cucs de terra, són anèlits oligoquetos de l'orde Crassiclitellata. cal destacar que el nom de cuc s'aplica ad atres invertebrats vermiformes sense relació alguna en els anèlits, com els cucs intestinals (ténies, pertanyents als platelmintos) i Ascaris lumbricoides (del tall dels nematodos).

D'orige aquàtic, mantenen encara característiques pròpies del mig: respiració cutànea, dependència de l'humitat, sistemes de resistència al desecament (càpsules, posades massives, quiescència).

Els llombrígols més coneguts excaven galeries en la terra i ixen de nit a explorar les seues afores. Són animals molt beneficiosos: mentres excaven per a fer els seus túnels, ingerixen partícules de sol i digerixen qualsevol restant orgànic. En époques humides arrastren fulls a l'interior de la terra per a alimentar-se. En això remouen, airegen i enriquixen el sol, contribuint a que es mantinga fèrtil en fer ascendir fòsfor i potassi del subsol i en expulsar els seus propis rebujos nitrogenats. L'época més propícia per als cucs és quan el clima és humit i càlit, moment en el que ixen a la superfície per a procrear. Els cucs són hermafrodites ya que posseïxen òrguens reproductors masculins i femenins, pero necessiten aparellar-se.

Són molt voraços, aplegant a menjar fins al 90% del seu propi pes per dia. D'esta ingesta, excreta entre el 50 i 60%, convertit en un nutrient natural d'altíssima calitat, conegut com llombricompost o humus de cuc.

Els cucs de terra no tenen dents; la seua efectivitat residix en el seu aparat digestiu per ad açò té un aparat bucal succionador, faringe, buche, morella i el restant és intestí.

El seu aparellament es produïx generalment quan aguaiten a menjar a la superfície. La posada d'ous es realisa a raó d'un cocó per animal cada 45 a 60 dies. Viuen de 4 a 5 anys. No posseïxen pulmons: respira per la pell (respiració cutànea).

No poden reproduir-se asexualment pero sí posseïxen capacitat de regeneració. Seccionades en dos parts, el tros de cuc que conté el cap regenera l'extrem cabal.

Els llombrígols com tots els cucs s'arrastren estirant i contraent els músculs forts en els seus cossos.

Usos[editar | editar còdic]

Apart de regenerar la terra i fer-la més productiva, les llombrígols tenen atres utilitats, com:

  • Us com a esc viu per a peixca deportiva i recreativa.
  • Utilisació com aliment animal (i humà) en viu o en forma de farina.
  • Tractament i valorisació de residus. Transformant residus que es rebujarien i anirien a abocador en abonaments per a la fertilisació de sols.
  • Producció comercial d'humus de cuc.

Enllaços externs[editar | editar còdic]