Lloc de Candía
El lloc de Candía (la moderna Heraclión, Creta) va ser un conflicte militar en el que les forces otomanes varen sitiar la ciutat veneciano de Candía i del que finalment varen eixir victorioses. Va durar des de 1648 fins a 1669 i va ser un dels seges més llarcs de l'història.
Context
En el XVII, el poder de Venècia anava minvant en la mar Mediterrànea, al mateix temps que creixia el poder otomà. La República de Venècia considerava que els otomans utilisarien qualsevol excusa per a seguir avant en les hostilitats.
En 1644, els Cavallers de Malta varen atacar un comboi otomà que es dirigia des d'Aleixandria cap a Estambul. Varen desembarcar en Candía en el botí, que incloïa part del harem del sultà Ibrahim I, que retornaven d'una pelegrinage a La Meca.
En resposta, al voltant de 60000 soldats otomans, dirigits per Yusuf Pachá, varen desembarcar en la Creta veneciano i varen ocupar La Canea i Rettimo (el modern Rétino). En abdós ciutats varen amprar dos mesos cada una per a ser conquistades. Entre 1645 i 1648, els turcs varen ocupar la major part de l'illa i es varen preparar per a prendre la capital, Candía.
El lloc
En maig de l'any 1648 va començar el lloc de Candía. Els turcs varen tardar només tres mesos en bloquejar la ciutat, incloent el tall del suministrament d'aigua i el destorbament del comerç veneciano per mar. Per als pròxims 16 anys, els turcs bombardejaran la ciutat sense poder entrar. En agost d'eixe any, Ibrahim I va perir assessinat durant un tumult dels aghas (generals) jenízaros i va ser succeït pel seu fill Mehmed IV, un menor d'edat.
En ser una potència marítima, els venecians varen tractar de bloquejar els Dardanelos per a impedir que els turcs reabastecieran les seues tropes en Creta. Açò va donar lloc a una série d'accions navals, sobretot en Creta. En 1655, l'armada veneciano va eixir victoriosa contra l'armada de l'Imperi Otomà. El 26 d'agost de 1656, els turcs varen sofrir una derrota, encara que va caure el comandant veneciano, Lorenzo Marcello. Durant el 17-19 de juliol de 1657, l'armada veneciano va ser fermament rebujada per la marina otomana, i el capità veneciano Lazzaro Mocenigo va ser mort per un màstil defectuós.
En firmar-se el Tractat dels Pirineus i la pau entre França i Espanya el 7 de novembre de 1659, Venècia va escomençar a rebre més ajuda dels atres països occidentals. No obstant, despuix de la firma de la Pau de Vasvár (agost de 1664), els turcs també varen ser capaços d'aportar més reforços militars.
En 1666 va fracassar una expedició per a recuperar La Canea. En 1669, l'intent d'alçar el lloc de Candía en una acció conjunta entre el contingent francés de terra i per mar baixa Mocenigo va córrer la mateixa sòrt. El 24 de juliol i durant eixe intent, La Thérèse, un buc de guerra francés de 900 tonellades armat en 58 canons que era el segon buc insígnia de la flota, es va afonar front a Candía per una explosió accidental del polvorí. L'accident va tindre un efecte devastador en la moral dels defensors de la ciutat.
El punt d'inflexió va ser la decisió dels francesos d'eixir de Candía, en agost de 1669. L'almirant Francesco Morosini, comandant de les forces de Venècia, es va quedar en només 3600 hòmens aptes per a defendre la fortalea. Es va entregar al Gran Visir Ahmed Köprülü el 27 de setembre de 1669.
Referències
- A Very Brief History of Crete, Stelios Jackson.
- Crete: History and culture, Ocupació turca (1669-1898).
- The War for Candia, del consorci VENIVA.
- Venice Republic: Renaissance, La Guerra de Candía (1645-69), de Marco Antonio Bragadin.
- Knights of Malta - Order of St John
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sitio de Candía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.