Lliteratura celta

En l'àmbit dels estudis celtes el terme lliteratura celta s'utilisa per a fer referències a les obres de lliteratura escrita en idioma celta, que comprén les llengües irlandesa, galesa, de Cornualles, manesa, gaèlica escocesa i bretona tant en les seues formes modernes o primitives.[1]
Alternativament, el terme s'usa a sovint en un context popular per a referir-se a la lliteratura que està escrita en un idioma no celta, pero s'origina no obstant en les nacions celtes o be tracta personages o temes identificats com "celtes". Eixemples d'estes lliteratures inclouen els romançades artúriques migevals escrits en llengua francesa, que es varen basar en gran mida en fonts celtes, o en lliteratura moderna escrita en anglés per escritors d'orige irlandés, galés, córnico, manés, escocés o bretón. La lliteratura en escocés i escocés de l'Ulster també pot incloure's dins del concepte. En este sentit més ampli, la aplicabilidad del terme "lliteratura celta" pot variar tant com l'us del terme "celta".
Temes en la lliteratura celta de romançades artúriques
En molts texts artúrics es pot vore l'influència de la lliteratura i el folclore celta. Eixemples de llegendes artúriques en estos components són l'obra Lanval de María de França, l'història de Sir Gawain i el Cavaller Vert, i en Perceval o el conte del Grial. En la seua obra "Elements celtes en 'Lanvnal' i Graelent '," Cross afirma que Lanval és una narració migeval anomenada "Brenton Lay", que és una obra que conté temes de la tradició celta.[2] Es diu que Sir Gawain i el Cavaller Vert conté tradicions de principis del saber irlandés, com la prova de decapitació.[3] Ademés de Sir Gawain i El Cavaller Vert i Lanval, Perceval o el conte del Grial conté una combinació d'estos dos temes celtes. Si be hi ha atres contes els elements dels quals celtes poden ser examinats, estos tres són provablement els millors eixemples.
Un aspecte molt important de la lliteratura celta en "Lanval" és el tema en sí, l'història d'una fada amant que s'enamora d'un mortal. En Lanval, un cavaller impopular de la cort es convertix en l'amant d'una dòna misteriosa i d'un atre món. A pesar de que trenca la seua promesa de mantindre el seu amor en secret, finalment es reunix en ella. Cross afirma que "fa temps que es va reconéixer l'importància de la romanç migeval d'històries celtes que involucren tant a un fada amant com el Viage a l'atre món".[4] Si ben mai es menciona si l'amant de Lanval és un fada o no, lo cert és que clarament és una dòna d'orige sobrenatural. Hi ha un eixemple similar a l'història de "Lanval" en l'història irlandesa, "Aidead Muirchertaig maic Erca".[5] Una de les úniques diferències entre les històries irlandeses originals i la de "Lanval" és el fet de que l'història de Maria de França esta cristianizada i en ella s'ha borrat qualsevol element obertament pagà. També hi ha molts atres eixemples d'un fada amant que otorga favors a un home mortal dins del folclore irlandés. Despuix de proporcionar varis eixemples d'este tema dins de la lliteratura celta primerenca, Cross afirma que, "Els eixemples que s'han mencionat demostren més allà de tota dubta que les històries de sers màgics que anhelen amants mortals terrestres i que visiten el sol mortal en busca dels seus companyers varen existir en la tradició celta primerenca ... ".[6]
Referències
- ↑ Celtic Literature. Matthew Arnold. (2012) 86 pag. ISBN 147740161X
- ↑ Cross, Tom P. “The Celtic Elements in the Lays of ‘Lanval’ and ‘Graelent’.” Modern Philology. 10th ed. vol. 12. The University of Chicago Press, 1915, p.5. JSTOR. Web. 8 Oct. 2012.
- ↑ Buchanan, Alice. “The Irish Framework of Gawain and the Green Knight.” PMLA. 2nd ed. vol. 47. Modern Language Association, 1932. JSTOR. Web. 9 Oct. 2012.
- ↑ Cross, Tom P. “The Celtic Elements in the Lays of ‘Lanval’ and ‘Graelent’.” Modern Philology. 10th ed. vol. 12. The University of Chicago Press, 1915, p.10. JSTOR. Web. 8 Oct. 2012.
- ↑ Cross, Tom P. “The Celtic Elements in the Lays of ‘Lanval’ and ‘Graelent’.” Modern Philology. 10th ed. vol. 12. The University of Chicago Press, 1915, p.11. JSTOR. Web. 8 Oct. 2012.
- ↑ Cross, Tom P. “The Celtic Elements in the Lays of ‘Lanval’ and ‘Graelent’.” Modern Philology. 10th ed. vol. 12. The University of Chicago Press, 1915, p.15. JSTOR. Web. 8 Oct. 2012.
Bibliografia
- Buchanan, Alice. “The Irish Framework of Gawain and the Green Knight.” PMLA. 2nd ed. vol. 47. Modern Language Association, 1932. JSTOR. Web. 9 Oct. 2012.
- Chrétien de Troyes; Bryant, Nigel (translator) (1996). Perceval, the Story of the Grail. Cambridge: D. S. Brewer.
- Cross, Tom P. “The Celtic Elements in the Lays of ‘Lanval’ and ‘Graelent’.” Modern Philology. 10th ed. vol. 12. The University of Chicago Press, 1915. JSTOR. Web. 8 Oct. 2012.
- France, Marie de. “Lanval.” The Norton Anthology of English Literature. Gen. ed. Stephen Greenblatt. 9th ed. Vol. 1. New York: Norton, 2012. 154-167. Print.
- Grant, Marshal Severy. ""Sir Gawain and the Green Knight" and the Quest for the Grail: Chretien De Troyes' "Perceval", the First Continuation, "Diu Krone" and the "Perlesvaus"." Yale University, 1990. United States -- Connecticut: ProQuest Dissertations & Theses (PQDT). Web. 24 Oct. 2012.
- Loganbill, Dean. “The Medieval Mind in ‘Sir Gawain and the Green Knight’.” The Bulletin of the Rocky Mountain Modern Language Association. 4th ed. vol. 26. Rocky Mountain Modern Language Association, 1972. JSTOR. Web. 8 Oct. 2012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Literatura celta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.