Llibre de Vés-los

Erro al crear miniatura:

Llibre de Vés-los

El Llibre de Véles, publicat inicialment en ucranià baix el títul "Ве́лесова Кни́га" - "Vélesova kníga" (també conegut en els distints idiomes eslaus com Vés-los kniga, Велесова книга, Velesova kniha, Velesova knjiga, Księga Welesa, Книга Велеса, Велесова књига, Влескнига, Дощечки Изенбека, Дощьки Изенбека, Дощечек Изенбека, Плочице Изенбекa o, també, traduït a l'espanyol, Les tablillas de Izenbek, en honor al seu descobridor), és un text relatiu a l'antiga religió dels pobles eslaus. Conté tant passages mitològics com a senyes històriques, aixina com preceptes religiosos i morals. Alguns dels acontenyiments més antics als que fa referència el llibre es remonten a el VII de nostra era i els més recents, a el IX.

Segons pareix, el llibre va ser descobert en 1919 pero es va perdre sense remei en 1941. La seua autenticitat és motiu de controvèrsia, ya que molts sostenen que és apócrifo i que va ser fet en la década de 1940, i uns atres afirmen que va ser una miqueta abans, a principis de el XIX, pero no en tanta antiguetat com fa més de mil anys. Aixina mateix, les diferents edicions modernes contenen diverses versions del text en les variades llengües eslaves en les que ha segut publicat. En tot, molts neopaganos eslaus ho utilisen com Llibre Sagrat.

El Llibre de Vés-los, d'acort en el seu propi text, va ser creat de el VIII a el IX, en l'antic Nóvgorod, en el temps del govern del príncip Bravlin i, despuix, durant el del varego Riúrik. Els últims texts varen ser escrits en Kiev en el temps d'Askold. Els varen escriure els Zhretsý de Nóvgorod, mentres anaven d'eixa ciutat cap a Kiev, fugint de la persecució de Riúrik.

Dubtes sobre la seua autenticitat

Existixen opinions trobades sobre l'autenticitat del Llibre. Molts estudiosos ho consideren una falsificació. El seu rastre es pot seguir fins a mediats de el XX (1950), quan una transcripció i la fotografia d'una de les tablillas d'abedull que ho componien varen ser publicades pel periòdic d'emigrants russos en base en Sant Francisco "Véstnik pravdy". Molts opinen que el text en sí va ser producte de la colaboració dels editors del diari i de l'escritor ucranià Yuri Miroliúbov. Uns atres creuen que el llibre, o l'única tablilla disponible, varen ser realisats a principis de el XIX per Aleksandr Sulakádzev, un famós anticuario i coleccioniste rus d'antics documents manuscrits. Finalment, segons uns atres, existix la possibilitat de que Miroliúbov trobara una o vàries tablillas del llibre i que falsificara el restant, fent-ho coincidir aixina en les seues teories sobre els antics eslaus.

Està escrit de manera similar a l'eslau antic (pre-eslau), per lo que gran part del text, una volta transcrito a l'alfabet modern, pot ser llegit pels coneixedors de les llengües eslaves. Alguns historiadors professionals, inclosos especialistes en eslau antic, han analisat concienzudament numeroses característiques del llenguage que utilisa, l'us de les paraules en les frases, l'ortografia, la gramàtica i elucubrado sobre la fonètica, etc. Segons alguns, moltes de les paraules són modernes o de l'eslau medieval, utilisades en ocasions i sense criteri en lloc dels seus equivalents antics. En gramàtica critiquen l'existència de formes incompatibles en les antigues llengües eslaves:

Поддельность этого сочинения не вызывает у профессиональных лингвистов никакого сомнения. Я не буду здесь заниматься обоснованием этого, скажу лишь, что подделка необычайно груба и примитивна. Сочинитель был крайне невежествен в том, что касается древних языков, не имел никакого понятия о том, как языки изменяются во времени. Он представлял себе язык древних славян просто как смесь современных языков — русского, церковнославянского, украинского, польского, чешского и т. д., и именно так строил свой текст. Кроме того, он произвольно искажал слова, заменяя в них буквы, добавляя лишние слоги, обрубая концы и т. п., — в наивной вере, что всё это создаст впечатление древности. К сожалению, как и в случае с другими сочинениями лингвистов-любителей, фальшь здесь хорошо видна только профессиональным лингвистам. Неподготовленный читатель и ныне может оказаться в плену примитивных выдумок о том, как древние русичи успешно сражались с врагами уже несколько тысячелетий тому назад.

Els llingüistes professionals no posen en dubte que el llibre siga una falsificació. No estic animat pel desig de justificar lo anterior, pero l'imitació és inusualment ruda i primitiva. El seu autor estava molt desorientat sobre les llengües antigues i no tenia concepte algun de cóm canvien en el temps. Va imaginar la llengua dels antics eslaus com una simple mescla de llengües modernes – rus, eslau eclesiàstic, ucranià, polac, chec, etc., i d'eixe modo va montar el seu text. Ademés va distorsionar arbitrariament les paraules, reemplaçant les seues lletres, afegint sílabes, partint les desinències i aixina successivament, en la seua inexperta confiança de que produiria impressió d'antiguetat. Llamentablement, de la mateixa manera que en atres obres de llingüistes diletantes, la falsetat ací és visible només per als llingüistes professionals. Un llector no preparat pugues, llavors, ser presa d'idees primitives sobre cóm els russos antics varen lluitar exitosament contra els seus enemics varis mils d'anys arrere.

Sobre la fonètica, les complicades divagacions en apariència de profunditat d'alguns d'eixos estudiosos "comproven" l'inexistència del sò /f/, que estava present en el protoeslavo, pero que va desaparéixer més vesprada, o l'us casual de les vocals reduïdes, entre unes atres. Dites conclusions semblen indicar que el text va ser datat "artificialment" per algú que no tenia els coneiximents suficients de l'eslau antic. Per un costat, hi ha qui afirma que el famós filòlec soviètic Oleg Tvorogov diu: "este anàlisis nos du a una clara conclusió: estem davant un llenguage artificial, "inventat" per una persona poc versada en el història de les llengües eslaves i que no va poder crear el seu propi sistema llingüístic". No obstant, també s'afirma que Tvorogov va ser el primer que va publicar, en 1990, de forma completa, en l'Unió Soviètica, el "Llibre de Vés-los - Procés de l'obra de lliteratura antic-russa" («Велесовой книги» - Труды отдела древнерусской литературы), acompanyat d'un anàlisis detallat del text i en la major investigació de les proves que ho avalen.

De l'atre costat estan atres científics renombrados, com és el cas del paleolingüista serbi Radivoje Peshich (Radivoje Pešić o Радивоје Пешић, Doctor de l'Institut de Milà i portador de la condecoració d'or de l'Acadèmia Francesa i, també, els que s'oponen a les opinions de la ciència convencional, que sostenen que eixos problemes llingüístics es podrien atribuir a les variants presents en els dialectes i a les localisme, ya que el llibre hauria segut escrit o compilado a partir de moltes fonts i de persones diferents. L'alfabet utilisat és també motiu de controvèrsia, ya que sembla similar al cirílico i la mateixa existència d'un llenguage escrit entre els pobles eslaus abans de l'introducció del cirílico en el IX és alguna cosa que està encara per demostrar. Els que creuen en l'autenticitat del Llibre de Veles sostenen que totes estes crítiques es poden combatre fàcilment, ya que, per eixemple, els errors llingüístics varen poder ocórrer durant la transcripció del text. Aixina mateix, opinen que una falsificació de tal calibre haguera requerit un talent major que el que posseïa Miroliúbov i que no s'hauria fet per rebre guany alguna, a banda de l'orgull nacionaliste, en realisar-ho.

Els estudis del professor Peshich, famós per les seues investigacions vinculades en l'escritura Vinča, qui fora l'últim investigador d'esta antiquíssima "Bíblia" dels eslaus, descobrixen el verdader significat i el valor d'eixe tesor escrit. Segons Peshich, "les tablillas d'abedull, típicament escrites i morfològicament elaborades en llínees i ralles de l'escritura pre-eslava, han expost la verdadera génesis històrica de la civilisació eslava."

És en el principal i últim capítul, dedicat a la vida religiosa dels antics eslaus, a on s'observen en plenitut tots els secrets de el “Llibre de Vés-los”. L'interpretació dels deus eslaus, els qui en la ciència estan completament identificats, al modo de el “Llibre de Vés-los” i en auxili de l'elucidaació del professor Pešić, nos relaten que la relació entre els deus i els hòmens és completament distinta a lo que va anar el història sacra mundial. Per lo vist els deus del alba de la prehistòria eslava estaven ben integrats en la vida quotidiana de l'individu de la germandat eslava. Aixina observada, el història i el destí eslaus demostren que la profunda devoció del gènero eslau es va fer la debilitat més gran de la seua civilisació.

En haver-se perdut les tablillas originals, potser mai s'aplegue a un consens sobre l'autenticitat del llibre. Possiblement, si en un futur es descobrixen restants de l'era precristiana en les terres habitades pels antics eslaus, es puga tirar més llum a la controvèrsia que suscita el Llibre de Vés-los, tant per a corroborar la seua autenticitat com para lo contrari.

Les tablillas

Copia d'una de les tablillas.

Les llengües germàniques i les eslaves tenen una paraula en comuna per al concepte "escriure", en anglés seria book (write down) i en alemà buch (provablement un préstam de l'anglés equivalent a to book) [abdós també signifiquen "llibre"], mentres que en búlgar, rus i en ucranià és буква o bukva, que signifiquen "caràcter". Totes eixes paraules són els cognados d'un arbre, el hi haja (bøk en nòrdic) havent-se transformat posteriorment en (бук, buk, bùk en alt sorabo, casubio, chec, eslovaco i polac; bukva en bosnio-herzegovino, croata, montenegrino i serbi, o bukev en eslové, etc.), per haver estat somesos -per molt temps- els pobles eslaus als varegos i justament per això va ser per lo que es va pensar que els primers escrits varen ser tallats en fusta de hi haja. Per un atre costat, la paraula eslava bukva pot ser un préstam del gòtic boka, que també significa "lletra". No obstant, encara que el Llibre de Veles va ser el primer text trobat en tals característiques (completament desconegudes a la ciència i a la pràctica eslaves abans del seu descobriment), clarament se senyala que va ser tallat en fusta d'abedull. Al respecte, cal recordar que, posteriorment, varen ser trobats atres texts similars, entre els que podem mencionar els que es troben escrits en les tablillas de Taklamakán, trobades en el desert d'eixe nom en els anys xixanta de el XX.

Segons la descripció disponible, feta per Miroliúbov, el Llibre de Veles consistia en una vintena de tablillas de fusta d'abedull, que tenien aproximadament 38 cm d'ample, 22 d'alt i 0.5 de gruixa cada una. Els cantons eren disparejas i la superfície provablement havia segut desbastada abans en unes regates abans d'escriure. Prop de la part de dalt hi havia dos forats per a unir-les -en cordes- entre sí. El text va ser escrit tallant en un objecte filoso i, després, cobert d'algun barniz colorant o séu. Varis renglons (l'alliniació dels quals és irregular i paralela) estan dibuixats a lo llarc de les tablillas i la part superior de les lletres que en elles es troben estan alineades just per avall d'eixes llínees, és dir, que el text va ser escrit baix les llínees, a diferència de hui en dia, que els texts manuscrits s'escriuen sobre les llínees. El tamany i la forma de les lletres copiades de les diverses tablillas són diferents, lo que pot indicar l'autoria compartida del text. També va descriure que algunes tablillas estaven parcial o totalment podridas.

En algunes de les tablillas estaven representades el cap d'un bou, en unes atres el sol, en les terceres distints animals, possiblement rabosot, gossos o ovelles, i ha segut molt difícil distinguir eixes figures. Crec que eixos eren els símbols dels mesos de l'any.

Vore també

• The Book of Vles o Vles knyha, traduït per Victor Kachur. Columbus, Ohio, 1973. (en anglés).
• Kaganskaya, Maya. "The Book of Vles: Saga of a Forgery," Jews and Jewish Topics in Soviet and East-European Publications, # 4 (1986-1987) 3-27.
• Visita la pàgina en la Wikipedia russa per a vore la llista de llocs i llectures alusivas al tema.
• La pàgina sobre el historiador rus Koslov en la Wikipedia russa.