Llenguages Gràfics del Disseny

Els llenguages gràfics del disseny es definixen com a conjunts de signes visuals organisats sistemàticament, a los efectos de la prefiguración proyectual, que permeten representar gràficament –o transcribir– les distintes relacions formals diferencials existents d'algun aspecte d'una realitat donada.

El concepte de llenguage per a entendre als sistemes de representació visual tradicionals –Perspectiva i Sistema Monge– prové dels desenrolls de la semiòtica de fins de el XX (Guerri 1984; 1988; 2003; Grup µ 1992). Es parla de llenguage en tant es referix a la necessitat de producció de sentit, i gràfic, perque en este cas es tracta, en els térmens de Charles Sanders Peirce, d'una representació predominantment icònic-indicial i no fonamentalment simbòlica com lo és en el llenguage verbal. Estos métodos de dibuix conformen un sistema ordenat de valors que pot ser definit, llavors, com a llenguages gràfics en tant signes en regles precises de combinació i transformació.

Cada u d'estos llenguages gràfics s'estructura a partir d'una ‘gramàtica’ determinada, encara que esta, com en el cas dels sistemes gràfics tradicionals –Perspectiva i Sistema Monge–, no aparega descripta explícitament com a tal, sino com meres regles i métodos d'eixecució gràfica per a la representació espacial: regles per al dibuixar proyectual. És dir, en paraules de León Battista Alberti (1435), en el seu tractat De Pictura, “Es necessiten regles per a imitar la veritat”.

Cada llenguage gràfic, i no només el llenguage verbal, per la seua pròpia naturalea i capacitat agentiva, realisa un arbitrari i excloent retallada de la realitat del disseny arquitectònic, gràfic, industrial, etcétera.

Existixen tres grups de llenguages gràfics:

1. les Proyeccions Geomètriques Còniques o Perspectiva –XV, Filippo Brunellechi, Piero della Francesca i Alberto Durero– que servixen per a representar la qualitat i suscitar una sensació d'espai-habitable.

2. a) les Proyeccions Geomètriques Ortogonals Concertades –o Sistema Monge, XVIII– que servixen principalment per a controlar i resoldre les qüestions relatives a la quantificació de l'espai materialisable, tal com immediatament ho va aplicar Jean Nicolas Louis Durand i

2. b) encara que menys utilisades en el proyecte arquitectònic –llevat per – Cristianob Ronaldo

estan, en un lloc intermig, la Perspectiva Axonomètrica o Proyeccions Geomètriques Oblicuas que permeten simultàneament una llectura cuali-quantitativa de l'espai proyectual, i finalment,

3. les Proyeccions Geomètriques Relacionals o Llenguage Gràfic TDE –finals de el XX–, que donen conte de l'organisació –selecció i combinació– de les operacions formals: lo que César Chávez (1980) va denominar disseny pur.