Llengua pangkhu
Pangkhua (Pangkhu), o Paang, és una llengua kuki-chin. La majoria de parlants viuen en Bangladés i són bilingüals en l'idioma bengalí, en lo que s'ensenyen en les escoles.
Ya que no hi ha molta lliteratura en Pangkhua sino històries orals i cançons, la comunitat de Pangkhua usen lliteratura de Lushai. És molt semblat a tlanglau, falam chin, bawm, i mizo.[1]
Els dos dialectes, bilaichari i konglak, compartixen 88% del seu vocabulari bàsic. Els residents criden al seu llogaret dinthar (AFI: /d̪int̪ʰar/).
Fonologia
Pangkhua té veintiuno consonants:
| Bilabial | Labiodental | Dental | Alveolar | Postalveolar | Palatal | Velar | Glótica | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | Sorda | p, ph <ph> | t̪ <t>, t̪h <th> | k, kh <kh> | ( ʔ ) | ||||
| Sonora | b | d̪ | |||||||
| Fricativa | Sorda | f | s ʃ | h ʔ | |||||
| Sonora | v | z | |||||||
| Africada | t͡s <ch> | ||||||||
| Rótica | r | ||||||||
| Nassal | m | n | ŋ <ng> | ||||||
| Aproximante | w | j | |||||||
| Lateral | l | ||||||||
També hi ha sèt vocals:
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i | o | |
| Casi tancada | i | ||
| Mija | ə | ||
| Casi oberta | ʌ | ||
| Oberta | ɑ | ɒ |
Referències
- ↑ Kim, Amy. “sil. org/SILESR/2011/silesr2011-025. pdf The Kuki-Chin Communities of Bangladesh: A sociolinguistic survey”. SIL International.
Bibliografia
- Akter, Zahid. A Grammar of Pangkhua, Berlin, Boston: De Gruyter Mouton. doi:10.1515/9783111387673.
- Hock, Hans Henrich (2016). «The languages, their histories, and their genetic classification», Hans Henrich Hock (ed.). The Languages and Linguistics of South Àsia: A Comprehensive Guide (en en), Berlin, Boston: De Gruyter Mouton, pp. 9-240 [145]. doi:10.1515/9783110423303-003.
- Akter, Zahid (2016). "ewubd. edu:8080/bitstream/handle/123456789/2090/Zahid_Akter. pdf? sequence=1&isAllowed=y The Endangerment and Documentation of the Pangkhua Language in Bangladesh". In: EWUCRT Working Paper no 10. East West University, Dhaka, Bangladesh.
- DeLancey, Scott (2021). «Classifying Trans-Himalayan (Sino-Tibetan) languages», Paul Sidwell (ed.). The Languages and Linguistics of Mainland Southeast Àsia: A comprehensive guide (en en), Berlin, Boston: De Gruyter Mouton, pp. 207-224 [215-216]. doi:10.1515/9783110558142-012.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lengua pangkhu» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.