Llengua de senyes cubana

Erro al crear miniatura:

Llengua de senyes cubana

Archiu:LSC Dactilema.ogg La llengua de senyes cubana (LSC) és la llengua utilisada per la comunitat sorda de Cuba. Existixen aproximadament 19 000 usuaris de la llengua. La LSC és una part important de la cultura de la comunitat sorda de Cuba.

Història

Al començament del XX, en resposta al oralisme de les escoles per a sorts en Cuba, l'alfabet manual antic va escomençar a ser comú en l'educació, fins que va ser rebujat per la seua interferència en els métodos oralistas. En els anys 1980, este alfabet manual va escomençar ser utilisat en les escoles per a sorts. Est era usat per a ensenyar-li als chiquets a llegir i escriure en espanyol i era articulat en abdós mans i el rostre. Per esta raó, l'alfabet manual antic ya no és utilisat i va perdre la seua popularitat, encara que encara pot ser trobat en algunes senyes de la LSC. En els anys 1994, la LSC va ser introduïda i acceptada en les escoles per a sorts. Hui dia, l'alfabet manual actual s'és conegut com el dactilema. És usat en la LSC per a deletrear conceptes que no tenen senyes en LSC i per a paraules específiques, com a dates i paraules poc comunes.

Llingüística

Existixen quatre traces distintives en LSC. Estos són: l'ubicació, l'orientació, el moviment i la configuració de les mans. Estos components no tenen significat propi, pero junts formen senyes. Per a crear una senya, la mà dominant es mou a una ubicació particular, realisa una configuració en certa una orientació i d'allí fa un moviment específic.

Existix una forma distintiva en la que el moviment, que pot ser intern o extern, denota cert significat en LSC. Per eixemple, la manera en la que s'expressa pot correspondre al moviment de les mans durant l'acció, com en les senyes per a “menjar”, “manejar”, i “remar”.

• Erro al crear miniatura:
  "Menjar" en LSC
• Erro al crear miniatura:
  "Manejar" en LSC
• Erro al crear miniatura:
  "Remar" en LSC

El moviment intern d'extensió de tots els dits es correspon en senyes com a “llum”, “dia”, i “claritat”. La retracció dels dits indica senyes com a “obscuritat”, “nit”, i “oblidar”.

• Erro al crear miniatura:
  "Nit" en LSC
• Erro al crear miniatura:
  "Claritat" en LSC

Els pronoms personals s'expressen a través del moviment i la posició de les persones de les que es conversa. Per eixemple, la senyal per a “informar” conté distintes morfemes gramaticals que es corresponen en la direcció del moviment haca les persones referides. En la frase “Yo t'informe”, la senya per a “informar” es mou des de la rodalia del cos del señante i cap a la persona a la que es dirigix el señante.

Erro al crear miniatura:

Vàries formes d'utilisar el verp "informar" en LSC

Per a codificar el temps, la LSC fa us del moviment i de l'espai. Per a indicar el temps present, els moviments són més propencs a la part frontal del cos del señante, com en les senyes per a “hui” i “ara”. Per a indicar alguna cosa temps passat, el moviment ocorre cap a la part atrassera del cos del señante, com en les senyes per a “ahir”, “fa molt temps”, i “abans”. Per a indicar que alguna cosa succeirà en el futur, s'utilisa l'espai que es troba front al señante, com en les senyes per a “matí” i “despuix”.

Les senyals realisades en certes ubicacions tenen significats particulars. Per eixemple, les senyes que es realisen en l'àrea del coll indiquen funcions corporals, com “sigau”, “engolir”, i “bossada” o diferents artículs que es duen en el coll, com a “tovalleta” i “collar”.