Anar al contingut

Lleis de Soddy-Fajans

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Els desplaçaments resultants de diversos modos de desintegració d'un radionucleido (eix horisontal: Z, número atòmic; eix vertical: N, número neutrónico)

En radioquímica i física nuclear, la llei de Soddy-Fajans (llei dels desplaçaments radiactius) és una regla que governa la transmutació dels elements durant la desintegració radiactiva.

Història

Va ser enunciada en l'any 1913, de forma independent, pel radi-químic anglés Frederick Soddy (1877-1956) i pel físic químic nortamericà d'orige polac Kasimir Fajans (1887-1975), que varen aplegar a ella al mateix temps.[1][2]

Descripció

La llei descriu qué elements químics i isòtops es creen durant una desintegració radiactiva particular :

92238U→90234Th

  • En la desintegració beta, quan un núcleu emet una partícula beta (β), el número másico es manté sense canvis, mentres que el número atómico aumenta en 1 unitat respecte a la del radioisòtop pare, per eixemple:

82212Pb→83212Bi

  • Açò correspon a la desintegració β− o emissió d'electrons, l'única forma de desintegració beta que s'havia observat quan Fajans i Soddy varen propondre la seua llei en 1913. Més tart, en la década de 1930, varen ser descobertes atres formes de desintegració beta, com la desintegració β+ (per emissió de positrones) i la captura d'electrons, es va observar que el número atómico disminuïx en 1 unitat respecte a la del radioisòtop pare, per eixemple:

713N→613C

Vore també

Referències

  1. ↑ Kasimir Fajans, "Radioactive transformations and the periodic system of the elements". Berichte der Deutschen Chemischen Gesellschaft, Nr. 46, 1913, pp. 422-439.
  2. ↑ Frederick Soddy, "The Ràdio Elements and the Periodic Law", Chem. News, Nr. 107, 1913, pp. 97-99.


Referències