Llei de les proporcions equivalents
La llei de les proporcions recíproques o també llei de Richter-Nathan és una de les cridades lleis estequiomètriques i va ser enunciada per primera volta per Jeremías Rebuig Richter en 1792 en el llibre que va establir els fonaments de la estequiometría, que va completar el treball realisat prèviament per Carl Friedrich Wenzel, qui en 1777 va publicar per primera volta taules de pesos d'equivalència para àcits i bases. És important per a la història de la química i el desenroll del concepte de mol i de fòrmula química, més que per a la química actual, ya que esta llei permet establir el pes equivalent o pes-equivalent-gram, que és la cantitat d'un element o compost que reaccionarà en una cantitat fixa d'una substància de referència.
L'enunciat de la llei és el següent:
En la ciència moderna, s'usa el concepte de pes equivalent sobretot en el context de les reaccions àcit-base o de les reaccions de reducció-oxidació. En estos contexts, un equivalent és la cantitat de matèria que suministra o consumix un mol d'ions hidrogen o que suministra o consumix un mol d'electrons.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Ley de las proporciones equivalentes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.