Anar al contingut

Llei de drets d'autor de l'Unió Europea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La normativa de drets d'autor en l'Unió Europea establix les regles per a la protecció d'estos drets en tot el territori comunitari. Encara que existix una harmonisació significativa, encara persistixen diferències entre els països membres. Este marc normatiu s'ha desenrollat a través de vàries directives que els estats deuen implementar en les seues llegislacions nacionals.

Entre les principals directives es troben la Directiva de 2006 sobre determinis de drets d'autor, la Directiva de la societat de l'informació i la Directiva per als drets d'autor en el mercat únic digital. Aixina mateix, la llegislació europea en esta matèria està influïda per tractats internacionals en els que participen l'Unió o els seus Estats membres, com l'Acort sobre els ADPIC i el Conveni de Berna.

Història

Els esforços per unificar la llegislació sobre drets d'autor en Europa es remonten al 9 de setembre de 1886, quan es va firmar el Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Lliteràries i Artístiques.[1] Actualment, tots els Estats membres de l'Unió Europea són signataris d'este conveni, el compliment del qual és un requisit previ per a unir-se a l'Unió.

Un alvanç significatiu en l'harmonisació de les lleis de drets d'autor va ocórrer quan la Comunitat Econòmica Europea va adoptar un estàndart comú per a protegir els drets relacionats en programes informàtics, establit en la Directiva sobre programes d'ordenador de 1991.

Posteriorment, en 1993, la Directiva sobre la duració del dret d'autor va fixar un periodo uniforme de protecció de 70 anys des del decés de l'autor.

L'implementació de les directives sobre drets d'autor ha resultat significativament més polèmica en comparació a atres temes, com ho demostren les sis sentències relacionades en la falta de transposició de la Directiva sobre la Societat de l'Informació.[2] Històricament, les lleis de drets d'autor han mostrat diferències marcades entre els Estats membres, especialment entre els sistemes jurídics basats en el dret civil i aquells fonamentats en el dret consuetudinari.

Ademés, les reformes en la llegislació sobre drets d'autor han estat associades en moviments de protesta contra l'Organisació Mundial del Comerç i, de manera més àmplia, contra la globalisació.

Drets protegits

Els drets protegits baix la llegislació de l'Unió Europea inclouen els següents:

  • Dret de reproducció dels autors, artistes intérprets o ejecutantes, productors de fonogrames i películes i organismes de radiodifusió [3]
  • Dret de comunicació al públic dels autors, artistes intérprets o ejecutantes, productors de fonogrames i películes i organismes de radiodifusió [4]
  • dret de distribució per als autors [5] i per als artistes intérprets o ejecutantes, els productors de fonogrames i películes i els organismes de radiodifusió [6]
  • Dret de fixació dels artistes intérprets o ejecutantes i dels organismes de radiodifusió [7]
  • dret de lloguer i/o préstam als autors, artistes intérprets o ejecutantes, productors de fonogrames i películes, [8] [9] en un dret associat de remuneració equitativa pel préstam i/o lloguer als autors i artistes intérprets o ejecutantes [10]
  • Dret de radiodifusió per als artistes intérprets o ejecutantes, els productors de fonogrames i els organismes de radiodifusió [11]
  • Dret de comunicació al públic via satèlit i per cable per als autors, artistes intérprets o ejecutantes, productors de fonogrames i organismes de radiodifusió [12]
  • Dret de reproducció, distribució i lloguer de programes d'ordenador per conte dels autors [13]

Els drets morals generalment es consideren un àmbit regulat per les lleis nacionals de cada Estat membre. No obstant, en certs països, alguns drets mencionats anteriorment, com el dret de comunicació al públic, són classificats com a drets morals de l'autor en lloc d'incloure's dins dels drets d'explotació econòmica.

Els drets dels autors estan protegits tant durant la seua vida com per un periodo de 70 anys despuix del seu decés.[14] Açò inclou, ademés, els drets de revenda dels artistes.[15] En el cas de les películes i atres produccions audiovisuals, el periodo de protecció de setanta anys comença a contar-se des de la mort de l'últim dels següents individus, independentment de si són reconeguts com a autors segons la llegislació nacional de l'Estat membre: el director principal (qui sempre es considera autor de l'obra audiovisual), el guioniste, l'autor dels diàlecs i el compositor de la música composta específicament per a la seua inclusió en l'obra cinematogràfica o audiovisual.[16]

Els drets dels artistes intérprets o ejecutantes tenen una duració de 50 anys des de la data en que la seua interpretació o eixecució és distribuïda o comunicada al públic. Si açò no ocorre durant dit periodo,[17] el determini comença a contar-se des de la data de l'interpretació o eixecució.

En el cas dels productors de fonogrames, els seus drets s'estenen per 50 anys des de la publicació del fonograma. Si este no és publicat pero es comunica al públic, el determini inicia des d'eixa comunicació.[18] Si no es publica ni comunica, els 50 anys es conten des de la seua creació.

Els drets dels productors cinematogràfics també tenen una duració de 50 anys, començant des de la data en que la película és comunicada al públic. Si no es comunica, el periodo es conta des de la creació de l'obra.[19]

Per la seua banda, els drets dels organismes de radiodifusió duren 50 anys des de la primera emissió de la seua transmissió.[20]

La Comissió Europea va propondre estendre estos determinis a 95 anys. Posteriorment, el Parlament Europeu va aprovar una llegislació que aumenta la duració a 70 anys.

Quan una obra tenia un periodo de protecció més extens segons el dret nacional a l'1 de juliol de 1995,[21] dit periodo no es reduïx. Per lo demés, estes condicions de protecció s'apliquen a totes les obres que estaven protegides en algun Estat membre de l'Espai Econòmic Europeu en eixa data.

Esta disposició va provocar la restitució dels drets d'autor sobre certes obres que ya havien passat al domini públic en països a on els periodos de protecció eren més curts.[22] Per la seua banda, la Directiva de la Societat de l'Informació de l'UE va modificar el càlcul del determini de protecció dels fonogrames, establint que este deu contar-se des de la data de publicació, en lloc d'una data anterior de comunicació al públic. No obstant, no es va restaurar la protecció de fonogrames que havien ingressat al domini públic baix les normes prèvies.[23][24]

Tots els periodos de protecció es prolonguen fins al 31 de decembre de l'any en que finalisen.

La Directiva sobre drets de participació va establir un dret que permet als artistes beneficiar-se dels guanys obtinguts en la revenda de les seues obres. Conegut també pel seu terme en francés, droit de suite, este dret és inherent a l'artiste i solament pot ser transmés per mig d'herència.

El càlcul d'esta regalía es basa en un percentage del preu de revenda (excloent imposts), oscilant entre el 4% i el 5% per a la franja del preu de fins a 50.000 euros, i disminuint al 0,25% per a la part que excedixca els 500.000 euros. El monte total de la regalía té un llímit màxim de 12.500 euros, lo que equival a un preu de revenda de 2.000.000 d'euros. Ademés, els Estats membres poden decidir excloure d'este dret les vendes el valor de les quals siga inferior a 3.000 euros.

Les obres d'art protegides per este dret inclouen peces gràfiques o plàstiques, com a pintures, collages, dibuixos, gravats, litografia, escultures, tapissos, ceràmiques, cristaleria i fotografies, sempre que hagen segut realisades pel propi artiste o siguen reproduccions llimitades creades o supervisades per ell.

Drets de base de senyes

La Directiva sobre bases de senyes va introduir una protecció sui generis per a aquelles bases de senyes que no alcancen el nivell d'originalitat requerit per a la protecció baix les lleis de drets d'autor. El seu objectiu principal és protegir la "inversió significativa de recursos humans, tècnics i financers" involucrada en la seua creació (paràgraf 1.7 del preàmbul), en contrast en les llegislacions de drets d'autor de molts Estats membres que exclouen específicament l'esforç i el treball com a criteris de protecció.

Per a beneficiar-se d'esta protecció, la base de senyes deu evidenciar una "inversió substancial, ya siga qualitativa i/o quantitativa, en l'obtenció, verificació o presentació dels seus continguts".[25] Els creadors d'estes bases de senyes tenen el dret de "prohibir l'extracció i/o reutilisació de la totalitat o d'una part substancial, evaluada qualitativa i/o cuantitativamente, del seu contingut". Ademés, esta protecció comprén l'extracció repetida de parts considerades no substancials si estes accions interferixen en l'explotació normal de la base de senyes o afecten de manera injustificada els interessos llegítims del seu creador.[26]

Els Estats membres tenen la facultat de restringir este dret en els següents casos: [27]

  • extracció per a us privat d'una base de senyes no electrònica;
  • extracció en fins d'ensenyança o investigació, en la mida en que ho justifique el propòsit no comercial;
  • extracció o reutilisació en fins de seguritat pública o d'un procediment administratiu o judicial.

Els drets sobre les bases de senyes tenen una duració de quinze anys a partir de: [28]

  • la "finalisació" de la base de senyes, és dir, el punt en el que es complix el criteri d'inversió substancial, o des de * la

data en que la base de senyes es posa a disposició del públic, si esta és posterior. El periodo de protecció s'estén fins al 31 de decembre de l'any en que expira. Si es produïx un “canvi substancial” en la base de senyes que puga calificar-se com una “nova inversió substancial”, es concedix un nou periodo de protecció per a la base de senyes resultant.

Vore també

La llegislació sobre drets d'autor en Europa està majorment harmonisada, encara que la normativa de l'UE permet variacions en l'implementació per part dels Estats membres. A continuació, es presenten les pàgines relacionades en lleis específiques de drets d'autor:

  • Llei de drets d'autor de França
  • Llei de drets d'autor d'Alemània
  • Llei de drets d'autor d'Irlanda
  • Llei de drets d'autor dels Països Baixos
  • Llei de drets d'autor de Polònia
  • Llei de drets d'autor de Romania
  • Llei de drets d'autor d'Espanya

Referències

  1. ↑ Organisació Mundial de la Propietat Intelectual. «Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Lliteràries i Artístiques». WIPO Lex. Consultat el 2025-03-19.
  2. ↑ Commission of the European Communities Plantilla:CELEX (Case C-31/04), Plantilla:CELEX (Case C-56/04), Plantilla:CELEX (Case C-59/04), Plantilla:CELEX (Case C-88/04), Plantilla:CELEX (Case C-91/04), Plantilla:CELEX (Case C-143/04).
  3. ↑ Rental Directive Article 7, replaced by Information Society Directive Article 2; also TRIPS Article 14, WPPT Articles 7 and 11
  4. ↑ Information Society Directive Article 3; also TRIPS Article 10, WCT Article 8, WPPT Articles 6, 10 and 14
  5. ↑ Information Society Directive Article 4
  6. ↑ Rental Directive Article 9; also TRIPS Article 10, WCT Article 6, WPPT Articles 8 and 12
  7. ↑ Rental Directive Article 6; also TRIPS Article 14 and WPPT Article 6
  8. ↑ Rental Directive Article 2; also TRIPS Article 11, WCT Article 7, WPPT Articles 9 and 13
  9. ↑ Plantilla:CELEX (Case C-158/86), Plantilla:CELEX (Case C-200/96), Plantilla:CELEX (Case C-61/97).
  10. ↑ Rental Directive Article 4
  11. ↑ Rental Directive Article 8; also WPPT Article 6
  12. ↑ Satellite and Cable Directive Articles 2 and 4
  13. ↑ Computer Programs Directive Article 4; also TRIPS Article 11
  14. ↑ Copyright Term Directive 2006 Article 1
  15. ↑ Resale Rights Directive Article 8
  16. ↑ Copyright Term Directive 2006 Article 2
  17. ↑ Copyright Term Directive 2006 Article 3(1)
  18. ↑ Copyright Duration Directive Article 3(2), as modified by Information Society Directive Article 11(2)
  19. ↑ Copyright Term Directive 2006 Article 3(3)
  20. ↑ Copyright Term Directive 2006 Article 3(4)
  21. ↑ Copyright Duration Directive Article 10,
  22. ↑ See also: Plantilla:CELEX (Case C-341/87), Plantilla:CELEX (Case C-60/98)
  23. ↑ Information Society Directive Article 11(2)
  24. ↑ Copyright Duration Directive Article 3(2), as modified
  25. ↑ Database Directive, Art. 7(1)
  26. ↑ Database Directive, Art. 7(5)
  27. ↑ Database Directive, Art. 9
  28. ↑ Database Directive, Art. 10

Bibliografia

  1. Conveni de Berna per a la Protecció de les Obres Lliteràries i Artístiques. Organisació Mundial de la Propietat Intelectual.
  2. Commission of the European Communities Plantilla:CELEX (Case C-31/04), Plantilla:CELEX (Case C-56/04), Plantilla:CELEX (Case C-59/04), Plantilla:CELEX (Case C-88/04), Plantilla:CELEX (Case C-91/04), Plantilla:CELEX (Case C-143/04).
  3. Plantilla:CELEX (Joined Cases C-92/92 and C-326/92), Plantilla:CELEX (Case C-360/00), Plantilla:CELEX (Case C-28/04)
  4. Rental Directive Article 7, replaced by Information Society Directive Article 2; also TRIPS Article 14, WPPT Articles 7 and 11
  5. Information Society Directive Article 3; also TRIPS Article 10, WCT Article 8, WPPT Articles 6, 10 and 14
  6. Information Society Directive Article 4
  7. Rental Directive Article 9; also TRIPS Article 10, WCT Article 6, WPPT Articles 8 and 12
  8. Rental Directive Article 6; also TRIPS Article 14 and WPPT Article 6
  9. Rental Directive Article 2; also TRIPS Article 11, WCT Article 7, WPPT Articles 9 and 13
  10. Plantilla:CELEX (Case C-158/86), Plantilla:CELEX (Case C-200/96), Plantilla:CELEX (Case C-61/97).
  11. Rental Directive Article 4
  12. Rental Directive Article 8; also WPPT Article 6
  13. Satellite and Cable Directive Articles 2 and 4
  14. Computer Programs Directive Article 4; also TRIPS Article 11
  15. Copyright Term Directive 2006 Article 1
  16. Resale Rights Directive Article 8
  17. Copyright Term Directive 2006 Article 2
  18. Copyright Term Directive 2006 Article 3(1)
  19. Copyright Duration Directive Article 3(2), as modified by Information Society Directive Article 11(2)
  20. Copyright Term Directive 2006 Article 3(3)
  21. Copyright Term Directive 2006 Article 3(4)
  22. Copyright Duration Directive Article 10,
  23. See also: Plantilla:CELEX (Case C-341/87), Plantilla:CELEX (Case C-60/98)
  24. Information Society Directive Article 11(2)
  25. Copyright Duration Directive Article 3(2), as modified
  26. Database Directive, Art. 7(1)
  27. Database Directive, Art. 7(5)
  28. Database Directive, Art. 9
  29. Database Directive, Art. 10
  30. Information Society Directive, Art. 5(1)
  31. Information Society Directive Article 5(3)(o)
  32. Information Society Directive, Art. 5(5); also TRIPS Article 13, WCT Article 10, WPPT Article 16
  33. "Declaració concertada respecte de l'Artícul 10 del Tractat de la OMPI sobre Dret d'Autor", 20 de decembre de 1996. See also Plantilla:CELEX
  34. "(When) Is Copyright Reform Possible? Lessons from the Hargreaves Review" by James Boyle (2015)
  35. Torremans, Paul (2007). Copyright Law: A Handbook of Contemporary Research, Cheltenham: Edward Elgar Publishing, p. 263. ISBN 978-1-84542-487-9.
  36. Urheberrechtswahrnehmungsgesetz (Copyright Administration Act), 9 September 1965


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Llei_de_drets_d%27autor_de_l%27Unió_Europea&oldid=1309403»