Anar al contingut

Llei Reservada del Coure

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

La Llei 13.196, coneguda com a Llei Reservada del Coure,[1] és una llei chilena, aprovada durant el segon govern del president Carlos Ibáñez del Camp i modificada substancialment durant la dictadura militar, que té com a objecte destinar ingressos de la venda de coure —principal producte d'exportació del país— per a l'adquisició de sistemes d'armas i pertrechos per a la defensa nacional, és dir, per a la compra i manteniment del armament i materials per a les forces armada de Chile.[2] Esta llei establix que l'entrega de fondos a les forces armades deu realisar-se de modo reservat, tenint el mateix caràcter el seu contabilitat, els contes en que es mantenen i la seua inversió.[3]

Va ser promulgada el 20 d'octubre de 1958 i publicada en una edició restringida del Diari Oficial,[4] és dir, es va tractar d'una llei secreta. Ha segut reformada per mig de decrets lleis i lleis igualment secretes, en 1973, 1974, 1975, 1976, 1981, 1985, i 1987. El text refòs de la Llei 13196 va ser establit pel Decret Llei 984 de 1975, i posteriorment el seu text definitiu va ser fixat pel Decret Llei 1530 de 1976, abdós reservats o secrets.

En decembre de 2016, per mig de la llei 20.977, el text de la llei 13.196, incloses les seues modificacions, va deixar de tindre el caràcter de secret o reservat,[5][6] sent finalment derogada per la llei 21.174, publicada el 26 de setembre de 2019, derogació en aplicació efectiva a partir del primer de giner de 2020.[7]

Antecedents

[editar | editar còdic]

El financiamiento militar automàtic provinent d'ingressos per recursos naturals en Chile pot remontar-se a la década de 1880.[8]

El 7 de giner de 1938 va ser promulgada la Llei 6152, coneguda com a Llei de Travessies,[9] que transferia el 90% de les rendes d'arrendament de territoris en la Patagonia chilena per a compres d'armes.

Posteriorment, el 5 de giner de 1942, el governe del president Juan Antonio Rius, preocupat per la cridada Guerra del Pacífic (1937-1945) i la defensa del país, va crear el Consell Superior de la Defensa Nacional (Consudena),[10] organisme al com va otorgar la facultat de destinar els ingressos per negociació de divises, imposts a l'alcohol i cigarrets, i els rèdits de les empreses de la gran mineria del coure en el país, per a la compra d'armes sense l'aprovació del Congrés.[11]

Història

[editar | editar còdic]

La Llei 13196 va ser promulgada en 1958,[4] despuix del incident de l'illot Snipe, per l'administració del president Carlos Ibáñez del Camp, per a redirigir els fondos constituïts pels ingressos provinents de l'impost a la gran mineria del coure, a les forces armada.

En 1971, la nacionalisació del coure va transferir a l'Estat les propietats de les principals empreses mineres de coure, l'Anaconda Copper Company i la Kennecott Corporation, i en 1976 va ser creada la Corporació Nacional del Coure (Codelco), una empresa estatal, que des de llavors ha liderat el desenroll de la gran mineria del coure.

Durant la dictadura militar esta llei va ser modificada per la Junta de Govern en sèt oportunitats,[1] per mig de decrets lleis i lleis secretes,[12] entre les més destacades es troben el Decret Llei 1530 de 1976 i la Llei 18445 de 1985.

Archiu:CAPS 26 .svg
Preu del coure i ingressos per la Llei Reservada del Coure entre 1963 i 2006 segons Michael Radseck.[13]

A fins de l'any 2004, el govern de Ricardo Lagos va obtindre una reinterpretación de la llei, per mig d'un dictamen de la Contraloría General de la República, el qual va establir que els recursos excedents als fondos repartits entre les branques de les Forces armades, sobre el pis mínim assignat a cada una d'elles, quedaria a disposició de Consudena (Consell Superior de Defensa Nacional).[14][15]

En l'alça internacional del preu del coure, tals excedents varen aumentar considerablement; en un inici estos s'invertien en l'estranger i des de 2005 varen començar a ser depositats únicament en bancs nacionals, baix l'administració del Consudena, la que va ser criticada, davant la possible falta d'especialisació del seu personal i la baixa supervisió de la que era objecte, en consideració a la magnitut dels fondos manejats.[15]

L'any 2007, durant el primer govern de Michelle Bachelet, es va decidir finançar en fondos d'esta llei la construcció i habilitació dels edificis de la Força Aérea i l'Eixèrcit i les noves oficines del Ministeri de Defensa, despuix de la decisió de deixar l'Edifici Diego Portals, hui Centre Cultural Gabriela Mistral.[16]

La llei 20424, de 4 de febrer de 2010,[17] va establir que, a partir de la data que senyalara el president de la República, a través d'un decret en força de llei, quedaria derogada la llei 7144, que va crear el Consudena, i les seues modificacions, i que para tots els efectes llegals, reglamentaris i contractuals, el Ministeri de Defensa Nacional seria el successor del Consudena, corresponent-li fer-se càrrec dels drets i obligacions dels que aquell fora titular i que existiren o es trobaren pendents a la data d'entrada en vigència de dita norma.[17] Per mig del decret en força de llei n.º 1, promulgat el 27 de giner de 2011, es va dispondre que el Consell Superior de Defensa Nacional quedava suprimit i derogada la llei 7.144 a contar del 4 de febrer de 2011.[18]

En 2015 es va destapar un cas de malversació de fondos provinents d'esta llei, realisada per membres de l'Eixèrcit entre 2010 i 2014, el qual va ser denominat per la prensa com «Milicogate».[19]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Decisió ampare C57-10». Archivat des d'el original, el 10 de març de 2016. Consultat el 5 de març de 2016.
  2. «Lliure de la Defensa Nacional de Chile 2010: Sexta Part: Recursos Financers i Aplicats de la Defensa». Consultat el 7 de maig de 2016.
  3. «Decisió ampare C2867-15». Consultat el 7 de març de 2016.
  4. 4,0 4,1 Plantilla:Cita LeyChile
  5. Plantilla:Cita LeyChile
  6. «Llei Reservada del Coure». Consultat el 13 de febrer de 2017.
  7. Plantilla:Cita LeyChile
  8. Radseck, 2007, p. 211.
  9. «Llei Reservada del Coure: Conflicte i interessos a nivell interinstitucional». Archivat des d'el original, el 12 d'octubre de 2016. Consultat el 7 de maig de 2016.
  10. Plantilla:Cita LeyChile
  11. Soto Silva, Juliol E.(2010).(115)Consultat el 22 de decembre de 2015.
  12. «Les 150 lleis secretes de la dictadura». La Nació. Consultat el 16 de febrer de 2016.
  13. Radseck, 2007, p. 229.
  14. Fazio, Hugo(2005).Mapa de l'extrema riquea a l'any 2005.LOM.
    121-126.
  15. 15,0 15,1 «Crítiques al sistema secret que confia als bancs prop de US$ 3 mil millons de la Llei del Coure». Ciper. Consultat el 5 de març de 2016.
  16. «usar-per a-els-edificis-del-eixercite-i-la-fach/ Els millons de la Llei del Coure que es varen usar per als edificis de l'Eixèrcit i la Fach». Ciper. Consultat el 5 de març de 2016.
  17. 17,0 17,1 Plantilla:Cita LeyChile
  18. Plantilla:Cita LeyChile
  19. «Milicogate: El gran robo del fondo reservat del coure». The Clinic. Consultat el 16 de febrer de 2016.