El llaurat a vapor o llaurat de vapor (en anglés steam plough) va ser el primer intent de mecanisar la tracció pesada en agricultura, en este cas dels llaurats, usant locomóvils en lloc de cavalls. A mitan del XIX Anglaterra liderada el desenroll de les màquines de vapor i la seua aplicació en agricultura, entre ells l'ús de les locomóviles en la tracció de llaurats. Dels diversos sistemes ensajats es va destacar el de John Fowler (1826-1864), tant que quan es menciona el llaurat a vapor s'està referint al sistema Fowler.

Llaurat de vapor
llaurat a vapor (1908)
Un llaurat a vapor sistema Fowler operant. El llaurat bàscula és traccionat per la locomóvil de la dreta

El sistema Fowler, perfeccionat en la década de 1860, consistia en dos locomóviles que s'emplaçaven a abdós costats de la parcela a llaurar; el llaurat (de bàscula per lo general) es desplaçava entre abdós, en les seues carreres d'anada i regrés, tirat alternativament per cada locomóvil per mig d'un cable d'acer. Este s'enrollava en els cabrestantes montats en les locomóviles. Estes solament devien desplaçar-se gradualment a lo llarc de les capçaleres de la parcela llaurada d'acort a l'alvanç del treball del llaurat. El llarc de la carrera del llaurat no sobrepassava per lo general els 500 m.

La ventaja d'este sistema funicular radicava principalment en que les pesades locomóviles no devien transitar pel terreny a llaurar, lo que era particularment important en els humits sols anglesos, a on corrien perill d'atollar-se o afonar-se. Una atra ventaja era una necessitat menor de potència, puix no requerien energia en trasllats sobre la parcela a llaurar. Pero la gran desventaja estava en l'elevada inversió de capital que implicaven les dos locomóviles, a banda de llaurat bàscula. A açò cal agregar que exigia personal especialisat.

La aradura a vapor es va difondre principalment en Gran Bretanya, en especial en les explotacions grans donada l'elevada inversió requerida. També entre contractistes que en llaurar per a varis grangers conseguien diluir costs fixos. Cap a 1900 hi havia uns 600 en eixe país. En el restant d'Europa varen tindre una certa difusió en Alemània, a on també es varen fabricar equips similars als Fowler, i França. En Egipte es varen difondre durant la Guerra de Secessió d'Estats Units (1861-1865) per l'increment del cultiu del cotó, favorit davant la caiguda de la producció nortamericana. En Estats Units no va conseguir impondre's puix la tracció dels llaurats es podia realisar en forma directa com actualment ho fan els tractors, si ben esta solament va tindre una difusió llimitada. En Argentina es varen importar uns pocs equips, pero el llaurat vapor no va poder competir en la aradura tradicional en llaurat de mancera tirat per bous o cavalls, més econòmica.

En el adveniment del tractor al començament del XX, més llauger i eficient que les locomóviles, va començar l'ocàs d'estes.

Referències