Llaura votiva del Castillejo (Els Sants)
El llaura votiva del Castillejo (també llaura votiva de la Penya del Castillejo o llaura votiva dels Sants) és una pedra llaurada en una inscripció llatina de el I trobada en Els Sants (Castielfabib), província de Valéncia (Comunitat Valenciana, Espanya).
1356.jpg){kind=link}
1355.jpg){kind=link}
Història
[editar | editar còdic]El llaura votiva va ser trobada en 1955 pel veí senyor Dumenge Martínez Escampe (1901-1988) en una finca de la seua propietat, sítia en la partida del Castillejo (també coneguda com a Penya del Castillejo i Penya de la Cova Cacha), en els voltants del Molino de la localitat, durant els treballs de construcció de la pista que conduïx al llogaret (actual CV-481) des de la carretera N-420.[1]
Anys despuix (1971), la pedra en l'inscripció llatina va ser redescubierta per Manuel Fernández Arraiza,[2] en l'estable del seu propietari, junt a un pesebre, apercibiéndose del potencial valor arqueològic de la peça.[3]-[1]
Posteriorment, per mediació del doctor Fernández Arraiza, la peça va ser donada pel seu propietari (senyor Dumenge Martínez Escampe) al Servici d'Investigació Provincial (SIP) de Valéncia, actual Museu de Prehistòria de Valéncia, a on va ser catalogada i exposta, i a on es troba actualment.
La peça arqueològica va entrar en Museu de Prehistòria de Valéncia el 30 de novembre de 1971.[4]
En data 3 de febrer de 1972, el president de la Diputació Provincial de Valéncia, senyor José Antonio Perelló Morales (1970-1974), va enviar una carta d'agraïment al propietari del llaura votiva, per «la seua valiosa aportació i desinteressat gest».[1]
Atenent a l'orige del topònim (Castielfabib: Castellum Favii - Castell de Favio) autors antics han pretés que la vila de Castielfabib és fundació de romans; no obstant, el topònim té orige àrap (Castielfabib: Qastil Habbib - Castell Amic); en qualsevol cas, el llaura votiva del Castillejo és l'única mostra arqueològica coneguda que varen deixar els romans en la zona. Aixina mateix, és de destacar que el nom de la partida a on es va trobar el llaura votiva és coneguda com El Castillejo, topònim que aludix a l'existència en el lloc d'algun tipo de torreón o espai fortificado en el passat.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]Es tracta d'un fragment de llaura votiva (45x29x18 cm), llaurada en pedra calcàrea blana (creta) d'extracció local. Està trencada per la part de dalt, i per darrere, conservant-se les parts laterals, alisadas.[5]
Atenent a l'estructura clàssica de les llaures votivas, a la del Castillejo li falta la part superior (capçalera o rebanc), aixina com l'inferior (basa). Conserva, no obstant, la part central, corresponent a l'àrea epigràfica. Carix d'adorns o atres elements decoratius.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Notes i referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Sánchez Garzón, 2021.
- ↑ Don Manuel Fernández Arraiza va ser mèdic de Torrebaja i corresponsal del diari Les Províncies de Valéncia entre 1960 i 1972
- ↑ Sánchez Garzón, 2000, p. 87.
- ↑ Museu de Prehistòria de Valéncia: Llaura votiva romana en inscripció. (El Castillejo en Castielfabib, Valéncia). Sigle I d. C..
- ↑ Pereira Menaut, 1978, p. 262.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Corell, Josep (1996). Inscripcions romanes d'Edeta i el seu territori (en Valencià), Valéncia: Nau llibres, D.L.. ISBN 84-7642-420-5.
- (1996-I).Ababol.Institut Cultural i d'Estudis Racó de Ademuz (ICERA).Valéncia:(6)ISSN 1578-6978.
- (1978).FEDSA-Valéncia.Valéncia:XV - Tirada a banda de «Archiu de Prehistòria Llevantina»
- Sánchez Garzón (2000). «Resenya de jaciments paleontológicos i arqueològics en el Racó de Ademuz», Ajuntament de Torrebaja (Valéncia) (ed.). Des del Racó de Ademuz (en espanyol), Torrebaja (Valéncia): Arts Gràfiques El Racó, S.L.. ISBN 84-931563-0-2.
- «El llaura votiva de la Penya del Castillejo dels Sants (Castielfabib, Valéncia)». Des del Racó de Ademuz. Consultat el 28 de juliol de 2021.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ara votiva del Castillejo (Los Santos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.