Llac Kerkini
El llac Kerkini (en griego: Λίμνη Κερκίνη, romanizado: Limni Kerkini; ), conegut anteriorment com a llac Achinos, és un llac artificial format en 1932 sobre un immens chapull despuix de la creació d'un assut en el riu Estrimón en l'Unitat perifèrica de Serres. En 1971, es va prohibir la caça en el noroest del llac, i en 1982 esta norma es va estendre a tot el llac.[1]
Un àrea de 109.96 km² va ser declarada el 21 d'agost de 1975 lloc Ramsar (n.º 58).[2]
El llac
[editar | editar còdic]
El llac Kerkini es va originar en l'any 1932, quan es va terminar de construir l'assut en les afores de Lithotopos per a manter en el seu caixer les aigües del riu Estrimón i, més alvance, com a reserva d'aigua per a la irrigación de la planura de Lithotopos. En l'any 1982, es va construir un assut nou per la reducció de la capacitat del llac pels sediment el riu Estrimón. La superfície del llac oscila entre les 54,25 km² i les 72,11 km², depenent l'época de l'any. El turisme és una gran font d'ingressos en la zona gràcies a la bellea natural de les seues boscs en la ribera, els seus lliris d'aigua i la gran varietat de peixos que viuen una gran varietat de peixos. El llac s'abastix principalment del riu Estrimón, ademés dels rius Kerkinitis i Krousia.
Ecologia
[editar | editar còdic]El llac Kerkini està protegit per la Convenció de Ramsar i és part de la ret europea "Natura 2000". En la zona habiten numeroses espècies animals com el chacal dorat, el llop, el gat montés, la llúdria, la comadreja, el cabirol, la llebre, el javalí, etc. Hi ha 10 espècies d'amfibis i 20 de reptils. La diversitat de peixos és molt rica, ya que hi ha 30 espècies distintes de peixos, incloent anguiles. En les zones confrontants al llac s'han registrat al voltant de 300 espècies d'aus, incloent al pelícano i al cormorán pigmeo, abdós en perill d'extinció. Ademés, hi ha moltes aus de rapa rares, tal com són l'àguila real, l'àguila imperial, el falcó pelegrí. La zona és un àrea d'investigació en el camp dels chapulls i el seu maneig. Normalment, la construcció d'un assut implica un impacte migambiental negatiu, pero este és un dels pocs casos en el qual el seu efecte és totalment invers.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Vore en: http://www.kerkini.gr/___caps_0___/___caps_1___ [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «The Ramsar List of Wetlands of International Importance», en el lloc oficial del la «Convenció Ramsar sobre chapulls», disponible en: [2]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago Kerkini» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.