Llac Biwa
El llac Biwa (琵琶湖 Biwa-ko?) és el llac més extens de Japó. Ocupa un àrea de 670 km², sent també el més antic del país. Està ubicat en el centre-oest de l'illa d'Honshu, en la prefectura de Shiga, al noreste de Kyoto, l'antiga capital. Conegut antigament com a llac Ōel meu ( 淡海 (Ōel meu?), el llac Biwa apareix en freqüència en la lliteratura japonesa, per la seua proximitat a l'antiga capital (Kyōto). Les ciutats i localitats costeres més destacades es troben principalment en les riberes sur i est: Hikone, Ōtsu, Ōel meu-hachiman, Nagahama, en la costa oest s'ubiquen les ciutats d'Adogawa i Shiwa.
Etimologia
[editar | editar còdic]El nom Biwako es va establir durant el periodo Edo. Existixen vàries teories sobre l'orige del nom Biwako, encara que generalment es creu que deriva de la semblança de la seua forma a l'instrument de corda cridat biwa. Kōsō, un monge d'Enryaku-ji de el XIV, va donar una pista de l'orige de Biwako en la seua obra: El llac és la terra pura de la deesa Benzaiten perque viu en la illa Chikubu i la forma del llac és similar a la biwa, el seu instrument favorit.[1]
Antigament era conegut com Aumi (淡海, la mar d'aigua fresca) o Chikatsu Awa-umi (la mar d'aigua fresca propenc [a la capital]). La pronunciació d'esta paraula va derivar a Ōla meua, donant lloc a l'antiga província de Ōla meua. En lliteratura a voltes se li nomena com Nio no Umi (鳰の海, menut llac del somormujo).[1]
Geografia
[editar | editar còdic]El llac rep més de 400 menuts afluents (rieres i arroyuelos) que procedixen en gran part de la menuda cordillera que ho voreja a l'est —els Montes Suzuka—; i aboca principalment les seues aigües pels rius Bolet i Yodo que li servixen de desaguadero.
En este llac es poden distinguir dos sectors ben diferenciats: la seua part sur, que és molt menor que la nort, és somera (poc profunda) i actualment en ella abunden per eutrofización (per les abocades humanes des de les ciutats veïnes a eixa zona) les algues; mentres que la seua part nort és profunda ya que en certs punts supera els 100 m de profunditat.
En l'any 2011 el llac Biwa proveïx aigua potable para aproximadament 15 millons de sers humans residents en la seua àrea d'influència. Les seues aigües són ademés riques en peixca (per eixemple vàries espècies de truchas) aixina com per al cultiu de perlas.
El "pèl d'aigua" o la superfície d'este llac s'eleva més de tres metros en primavera pel derretimiento de la neu i a les pluges.
El seu principal emissari és el riu Bolet seguit pel riu Yodo que desemboca en el oceà Pacífic en les proximitats de la baïa d'Osaka.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Lago Biwa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.