Llínees de Fraunhofer
En física i òptica, les llínees de Fraunhofer[1] són un conjunt de llínees espectrals nomenades en honor al físic alemà Joseph von Fraunhofer (1787-1826) que va ser el primer que les va estudiar. Les llínees es varen observar originalment com a bandes obscures en el espectre solar.
El químic anglés William Hyde Wollaston va ser la primera persona, en 1802, en observar l'aparició d'una certa cantitat de bandes obscures en l'espectre solar. En 1814, Fraunhofer redescubrió les llínees de forma independent i va començar un estudi sistemàtic i medició cuidadosa de la llongitut d'ona d'estes bandes. En total, va descriure al voltant de 570 llínees i va assignar a les bandes principals les lletres de la A a la K, i a les més primes en atres lletres.
Més alvance, Kirchhoff i Bunsen varen descobrir que cada element químic tenia associat un conjunt de llínees espectrals, i varen deduir que les bandes obscures en l'espectre solar les causaven els elements de les capes més externes del Sol per mig d'absorció. Algunes de les bandes observades també les causen les molècules d'oxigen de la atmòsfera terrestre.
En la següent taula vàrem mostrar les llínees de Fraunhofer principals, i els elements als que estan associades:
| Denominació | Element | Long. d'ona (nm) | Denominació | Element | Long. d'ona (nm) | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| i | O2 | 898.765 | c | Fe | 495,761 | |
| Z | O2 | 822,696 | F | H β | 486,134 | |
| 759,370 | d | Fe | 466,814 | |||
| B | O2 | 686,719 | i | Fe | 438,355 | |
| C | H α | 656,281 | f | H γ | 434,047 | |
| 627,661 | G | Fe | 430,790 | |||
| D1 | Na | 589,592 | G | Ca | 430,774 | |
| D2 | Na | 588,995 | h | H δ | 410,175 | |
| D3 (o d) | He | 587,565 | H | Ca+ | 396,847 | |
| I2 | Fe | 527,039 | K | Ca+ | 393,368 | |
| b1 | Mg | 518,362 | L | Fe | 382,044 | |
| b2 | Mg | 517,270 | N | Fe | 358,121 | |
| b3 | Fe | 516,891 | P | Tu+ | 336,112 | |
| b4 | Fe | 516,751 | T | Fe | 302,108 | |
| b4 | Mg | 516,733 | t | Ni | 299,444 |
Les llínees de Fraunhofer C-, F-, G'- i h- corresponen a les Llínees de Balmer alfa, beta, gamma i delta d'emissió de l'àtom d'hidrogen. Les llínees D1 i D2 formen el ben conegut «doblet de sodi», a la llongitut del qual d'ona central (589,29 nm) se li assigna la lletra «D».
Observe's que no hi ha conformitat en la lliteratura disponible per a algunes denominacions; ej., la llínea "d" de Fraunhofer pot referir-se a la llínea cian del ferro en els 466,814 nm, o de forma alternativa a la llínea groga d'heli (també etiquetada D3) en els 587,565 nm.
Pels seus ben definides llongituts d'ona, les llínees de Fraunhofer solen usar-se per a caracterisar les propietats d'índex de refracció i dispersió dels materials òptics.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ González, Guillermo; Richards, {{{nom2}}} (1 de juny de 2006). El planeta privilegiat: Cóm el nostre lloc en el cosmos està dissenyat per al descobriment (en és), Paraula. ISBN 9788482399898.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Líneas de Fraunhofer» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.