Anar al contingut

Lira del bou de Ur

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lira del bou de Ur

La Lira del Bou de Ur és un dels instruments de corda més antics descoberts. Va ser excavada en el Cementeri Real de Ur, durant la temporada 1926-1927 de l'excavació arqueològica realisada en l'actual Iraq de forma conjunta per l'Universitat de Pennsylvania i el Museu Britànic liderada per Leonard Woolley.

La lira es va trobar en la "Tomba del rei", prop dels cossos de més de 60 soldats i sirvientes. És una de les lires i arpes desenterradas en el cementeri que daten del periodo dinàstic antic III (2550-2450 a. C.). La lira es va incloure en el primer lot de materials duts al Museu d'Arqueologia i Antropologia de l'Universitat de Pennsylvania en 1929. La peça consistix en una caixa de resonància, un panel cuatripartito i un cap esculpida d'un bou. En els anys ha experimentat extensos treballs de conservació i restauració.

Composició

S'assumia que el deu solar Utu/Šamaš prenia a sovint la forma de bou, particularment en amanecer, i és la figura descrita en més freqüència en alguns texts cuneïformes, que ho presenten en barba lapislázuli. Per esta raó, el Museu Penn ha afirmat que el cap de bou de la lira és una representació de Utu/Šamaš. El cap consistix en una única peça d'or cobrint un núcleu de fusta, ara desintegrat, en orelles igualment cobertes d'or i banyes unides en chicotetes clavilles. La barba està feta en teselas de lapislázuli tallades sobre un soport d'argent. La punta de les banyes del bou també són de lapislázuli, sent l'única lira en forma animal de Ur en les astes d'un material distint. Els ulls del bou són closques i lapislázuli units per filament de coure. En les seues dimensions, el cap del bou té 40 cm de llongitut, 25 d'ample i 19 cm de profunditat.

La lira té un panel frontal en quatre escenes conectades a rituals funeraris de l'antiga Mesopotamia. Els dissenys estan fabricats en incrustacions de closques sobre betum. El primer panel mostra a un home lluitant contra dos bous en caps humans. El segon mostra a una hiena servint carn i un lleó duent una gerra. El tercer mostra un equí tocant una lira en forma de bou, mentres un orso la sosté i un atre animal subjecta un sonajero. En el panel inferior es mostra a un home escorpión que protegix el inframón, saludant a un home. Ademés de la seua funció com a deu solar, Utu/Šamaš és el juge dels morts. En la lira, es pot vore presidint sobre els successos representats en els panels baix el seu cap.

La caixa de resonància de fusta estava desintegrada en el moment de l'excavació, pero les medicions de Woolley sobre l'impressió de la caixa, aixina com un mòle d'una atra lira del cementeri, varen servir com a base per als intents de recrear-la.

Restauració

El revestiment del cap del bou s'havia afonat i separat del núcleu de fusta quan es va deteriorar. El betum del panel frontal s'havia polvorisat, desencajando les incrustacions de closques. Abdós varen ser restaurats originalment en el Museu Britànic. Quan varen aplegar al Museu Penn, es va crear una nova caixa de resonància i va ser pintada pel acuarelista M. L. Baker. El seu excavador, L. Woolley, va visitar el museu en 1955 i va senyalar que la reproducció de la caixa de música semblava massa gran. Les medicions de l'impressió de la lira varen verificar esta observació posteriorment.

Detall de les plaques ornamentals de la lira; la pròpia lira es mostra en el tercer panel, a on un orso la sosté mentres es toca.

En 1976, el museu va crear una nova caixa de resonància basant-se en estes mides. La restauració tan sol pretenia restaurar l'aspecte extern de la lira original; no pretenia recrear-ho com un instrument que poguera tocar-se ni aproximar-se a la calitat de sò de l'original. Una rèplica independent i funcional es toca com a part d'una gira itinerant.[1][2]

El mateix any, es varen iniciar plans per a netejar i millorar l'aspecte del cap i la placa, descobrint una gran deterioració. En 1977, es varen escomençar els treballs per a restaurar-los. El cap es va desmantellar i es va recompondre per a expondre una major part de l'obra original, rectificar les seues orelles i conservar l'integritat de la construcció.

Es varen reincorporar fragments adicionals de la lira trobades en el camp de treball i que havien segut omeses erròneament, retirant-se el estucado de la primera restauració. Despuix de vàries proves, es va usar una cera de polietilenglicol per a reblir el cap, que conserva la seua força i és retirable. Estos processos, junt als rajos X, han descobert nova informació sobre la construcció del cap.

La segona reconstrucció de la caixa de resonància, el tamany de la lira va aumentar un terç, sugerint que la lira va deure ser sostinguda per una segona persona per a ser tocada. Açò coincidix en la segona image de la placa frontal que mostra a dos criatures tocant d'esta forma.

Referències


Referències

  1. ↑ «Ancient Iraqi harp reproduced by Liverpool engineers», University of Liverpool, 2005-07-28. Consultat el 2009-11-23. «A team of engineers at the University of Liverpool has helped reproduïx an ancient Iraqi harp - the Lyre of Ur»
  2. ↑ Taylor, Bill. «Golden Lyre of Ur». Archivat des de l'original, el 2011-06-11.