Anar al contingut

Liolaemus thermarum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Liolaemus thermarum (Liolaemus thermarum)


Liolaemus thermarum (lagartija del sofre) és una espècie de fardacho del gènero Liolaemus endèmica del suroest de la província de Mendoza.[1]

Etimologia

[editar | editar còdic]

L'epítet específic prové de la paraula en llatí thermae, thermarum fa referència a les aigües termals sulfurosas presents en el seu hàbitat, que provenen del volcà Peteroa actualment actiu.[2]

Característiques

[editar | editar còdic]

Lagartija de tamany mig, d'entre 70 i 85 mm de llongitut des del morro a la cloaca, coa grossa i alguna cosa deprimida que conforma prop del 60 % de la llongitut total de l'animal. Sense poros precloacales.[2]

Distribució

[editar | editar còdic]

Liolaemus thermarum és endèmic d'Argentina, a on està restringit a una menuda vall prop del volcà Peteroa, Malargüe, província de Mendoza. Esta espècie habita en les estribaciones de dit volcà actiu. No obstant, actualment solament es coneix per la descripció, ya que les busques en atres llocs no ha segut possible localisar subpoblaciones adicionals, es creu que està realment llimitat a esta àrea. Ocorre en #elevació de 2400 - 2600 m.

Ecologia

[editar | editar còdic]

És una espècie saxícola (viu en ambients rocosos), vivípara i en forta tendència a la herbivoría.[3] Durant els mesos hivernals el terreny permaneix cobert de neu, la qual es derrite i és captada pels sistemes de vegas circumdants.[2] Habita en sectors a on hi ha afloraments rocosos, utilisant les roques per a asolearse i guanyar temperatura durant les hores del matí i per a refugiar-se baix d'elles o en clavills durant la nit o davant un perill.[2]

Població

[editar | editar còdic]

Es desconeix la seua tendència. Esta espècie és poc comuna dins del seu ranc. Ocorre en un àrea prou remota en difícil accés, per #lo que hi ha hagut poques expedicions a la regió. No obstant, l'espècie es troba cada volta que es busca, més recentment en 2011 (L. Avila, senyes no publicades). L'activitat volcànica propenca està tenint un efecte desconegut en la població.[1]

Conservació

[editar | editar còdic]

Esta espècie està classificada com "vulnerable" per la Associació Herpetológica Argentina degut a que és un microendemismo marcat i perque ocorre en baixes #densitat.[3] En el sistema de categorisació d'UICN també està considerada "vulnerable" per la seua distribució restringida (en una extensió de 78 km²) i la seua presència en un sol lloc, que està en la base d'un volcà actiu. Encara que no hi ha amenaces antropogénicas (ya que la població humana ha segut evacuada i se li ha prohibit retornar), una gran erupció volcànica provablement causaria un ràpit decliu de la població i la destrucció del seu hàbitat, #lo que podria causar l'extinció de l'espècie i seria provable que ho califique per a una llista immediata d'en perill crític.[1]


Esta espècie no està subjecta a cap amenaça antropogénica coneguda. Per l'activitat volcànica passada i en curs, l'ocupació humana d'esta àrea està prohibida. Ocorre prop del volcà Peteroa que ha entrat en erupció en el passat. Es desconeix l'efecte de les #erupció passades en la població; no obstant, este volcà està actualment actiu i existix a lo manco un risc plausible d'una futura erupció que provoque la pèrdua d'hàbitat o la disminució de la població.[1] No existixen mides de conservació específiques de l'espècie per a esta espècie. No ocorre en cap àrea protegida.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Esta espècie va ser descripta en 1996 per Fernando Videla i José Miguel Cei a partir de quatre eixemplars (dos machos i dos femelles) recolectats pel primer autor en les afores dels Banys del Sofre. El holotip mascle es troba depositat en el Museu Argentí de Ciències Naturals (MACN) com aixina també un paratipo femella. El restant dels paratipos estan depositats en el Museu Regionale vaig donar Scienze Naturali (Torí, Itàlia).[2]

Galeria d'imàgens

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 . Consultat el 22 de juliol de 2021.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Bollettino del Museu Regionale vaig donar Scienze Naturali vaig donar Torino 14: 505-516.
  3. 3,0 3,1 Quaderns de Herpetología.vol. 26, supl. 1ISSN 1852-5768.Consultat el 2021-07-22.