Liolaemus rabinoi
Liolaemus rabinoi (lagartija del Nihuil) és una espècie de fardacho de la família Liolaemidae, endèmica de la província de Mendoza, Argentina.
El seu nom està dedicat al Sr. Rabino qui la va descobrir i va aportar senyes ecològiques per a la seua descripció per J.M. Cei.[1]
És un reptil de chicotet tamany (llongitut morro-cloaca: 60 mm) molt poc conegut. Va ser descripto per a les costes arenenques de l'embassament El Nihuil dins d'un paisage rocós, a 1800 m s. n. m. en la província de Mendoza. Durant anys li'l va creure extint i després de 35 anys de busca va ser redescubierto en 2010 per un grup d'herpetólogos (C. Abdala, R. Semhan, A. Laspiur i J. L. Acosta) en un sistema de dunes a 10-15 km. cap al surest de la localitat tipo a 1400 m s. n. m.[2][3]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]Aparentment la població de la localitat tipo està extinta, i actualment l'espècie només ocupa les dunes a l'ES de l'embassament El Nihuil, Sant Rafael, província de Mendoza, Argentina.[2]
La zona pertany a la província fitogeográfica del Mont i consistix en un paisage heterogéneu de pegats de pasturages de Sporobolus rigens i Panicum urvilleanum que alternen en Suaeda divaricata i Hyalis argentea.[2]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]És l'espècie de lagartija més amenaçada d'Argentina, sent l'única categorizada com a espècie En Perill (la màxima categoria d'amenaça a nivell nacional) per la Associació Herpetológica Argentina (AHA).[4]
L'Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) la considera espècie En Perill Crític (Critically Endangered).[3]
L'hàbitat d'esta espècie està fortament amenaçat, especialment per l'us intensiu de vehículs doble tracció. Els médanos a on habita Liolaemus rabinoi són utilisats per a realisar competències provincials, nacionals i internacionals com el Rali Dakar.[4]
L'espècie es considera vulnerable a la modificació del seu hàbitat, per esta raó i per la seua distribució restringida (inferior a 6 km²), aixina com l'afluixó del número poblacional és que ha alcançat les mencionades categories d'amenaça.
S'han propost accions de conservació com detindre la circulació de vehículs de doble tracció en els médanos a on habita l'única població coneguda de L. rabinoi, incorporar dita zona com a àrea natural protegida per part del govern de Mendoza, desplaçar individus a un àrea més segura i realisar campanyes d'educació ambiental en la zona.[3][4]
Ecologia
[editar | editar còdic]És estrictament arenícola. Només es varen observar individus de L. rabinoi de 10:00 a 12:00 h. en les parts més altes de les dunes, refugiant-se semienterrados baix els pegats de H. argentea quan la temperatura del substrat superava els 60 °C durant les hores més càlides del dia (13.00-15.00 h).
Poden excavar en l'arena per a escapar dels depredadors. Un atre comportament defensiu consistix en incrementar el seu volum inflando els pulmons fins que el cos es torna globoso, un comportament conegut per a les espècies de Phymaturus, pertanyents a la mateixa Família Liolaemidae.
És una espècie insectívora. Un anàlisis de dieta preliminar basat en mostres de heces va revelar que L. rabinoi s'alimenta principalment de formigues (76%), hemípteros (14,2%) i coleòpters (9,5%)-
Coexistix en atres espècies de lagartijas com Liolaemus grosseorum, L. gracilis, Pristidactylus fasciatus, Leiosaurus bellii i Homonota darwinii.[2]
La seua reproducció és ovípara.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Liolaemus rabinoi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.