Anar al contingut

Limonium sinuatum

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Limonium sinuatum (Limonium sinuatum)


Limonium sinuatum, coneguda com siempreviva blau, capitana, siempreviva d'arenes (Canàries), estátice o statice, és una espècie botànica de planta ornamental en la família de les Plumbaginaceae.

Per les característiques dels seus fulls i flors, és molt indicada per a ser utilisada per a l'obtenció de flors seques i flor tallada, ademés de com a planta ornamental en test.[1]

Detall de la flor
Ilustració

Morfologia

[editar | editar còdic]

És una planta perenne, herbácea, que alcança un tamany de 15-40 cm d'altura. Talle més o menys recte, híspido, en 4 màrgens alados, en cada nuc en tres apèndixs lanceolados, foliáceos, d'1-8 cm de llongitut. Totes les fulls en roseta basal, pinnatífida, de 3-15 cm de llarc i fins a 1,5 cm d'ample, en 4-7 lòbuls redons a cada costat, de pubescencia asprosa. Inflorescència en corimbe, densos, terminals, composts de 2 fins a 3 ràdios floridos en 3 bràcteas. Bràctea interna de dents punchants. El talle superior alado com un full per baix del corimbe. Cáliz radiado, de 10-14 mm de llarc, en marge plegat de color violeta, persistent. Corola radiada, blanca groguenca o rosa, caediza.

Vida i reproducció

[editar | editar còdic]

És una planta vivaz. Florix en estiu i autumne. Escomença a dispersar les llavors al final de l'estiu. Pot reproduir-se per esqueje en primavera.

Hàbitat

[editar | editar còdic]

Costes arenenques i rocoses. Llocs secs i salinos.

Distribució

[editar | editar còdic]

Mediterràneu. Des del nort d'Àfrica, incloent Canàries, i Palestina es va estendre per tota Europa mediterrànea. Abundant en el surest de la península ibèrica, en veta de Gata i Punta Entinas-Sabinar.

Es cultiva en ocasions com planta ornamental

El cultiu de Limonium sinuatum a nivell professional es realisa bàsicament en hivernàculs. En això es conseguix la seua màxima producció, ademés de poder abastir el mercat de la flor tallada durant tot l'any. És una espècie que es desenrolla molt be en els sols salinos, creixent molt be en sols arenencs, encara que pot créixer en tot tipo de sols, sempre que siguen permeables i en bon drenage.

Per regla general, el temps transcorregut des de la plantació fins a la floració varia entre els 100 i 250 dies.[1]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Limonium sinuatum va ser descrita per (L.) Mill. i publicat en The Gardeners Dictionary: . . . eighth edition no. 6. 1768.[2]

Etimologia

Limonium: nom genèric que procedix del grec leimon, que significa "praderia humida", aludint a l'hàbitat de moltes de les espècies del gènero.[3]

sinuatum: epítet llatí sinus que significa "sinuós", en alusió al llim dels fulls.[4]

Sinonímia
  • Statice sinuata L.
  • Taxanthema sinuata (L.) Sweet[5]
  • Castellà: capitana, capitanos, consuelda de Càdis, flor de palla, mà de ferro, siempreviva, siempreviva blau, siempreviva de flor.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 «Limonium sinuatum o Statice | Floresyplantas.net» (en és-és). www.floresyplantas.net. Consultat el 21 de novembre de 2017.
  2. «Limonium sinuatum». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 2 de decembre de 2012.
  3. Limonium en Flora de Canàries
  4. En Epítets Botànics
  5. Limonium sinuatum en PlantList
  6. «Limonium sinuatum». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 2 de decembre de 2012.

Bibliografia

[editar | editar còdic]
  1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
  2. Breedlove, D. I. 1986. Flora de Chiapas. Llistats Floríst. Mèxic 4: i–v, 1–246.
  3. Flora of North America Editorial Committee, i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. 5: i–xxii + 1–656. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
  4. Gibbs Russell, G. I., W. G. Welman, I. Reitief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. v. Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2).
  5. Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  6. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. 2011. Flora de Antioquia. Catàlec de les Plantes Vasculars, vol. 2. Llistat de les Plantes Vasculars del Departament de Antioquia. Pp. 1-939.
  7. Molina Rosito, A. 1975. Enumeració de les plantes d'Hondures. Ceiba 19(1): 1–118.
  8. Munz, P. A. 1974. Fl. S. Calif. 1–1086. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  9. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. Calç. Fl. 1–1681. University of Califòrnia Press, Berkeley.
  10. Nasir, I. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
  11. Standley, P. C. & L. O. Williams. 1966. Plumbaginaceae. In Standley, P. C. & L. O. Williams (eds.), Flora of Guatemala - Part VIII, Number 2. Fieldiana, Bot. 24(8/2): 207–210.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons