Ligula intestinalis

Ligula intestinalis és una espècie de cestodo difilobótrido en cicle aquàtic en aigües dolces. El paràsit presenta un extrem anterior redonejat, un escólex triangular, i un estróbilo que no té una segmentación ben definida.

Característicament, L. intestinalis té una regata mija en cada una de les superfícies ventral i dorsal que permet diferenciar-los de les espècies del gènero Schistocephalus.

Els ligulidos pel seu gran tamany, desplaçaran les vísceres del peix, que actuen com hospedador intermediari, causant-los molts trastorns funcionals. El fege de peixos parasitados presenta un color rosa pàlit, aixina com numerosos punts més pigmentados i regions necróticas.

L'infecció per Ligula intestinalis causa una supressió del desenroll de les cèlules germinals tant en mascles com en femelles. En este cas no es tracta d'una castració parasitaria clàssica, ya que les gònades, com a tals, no són destruïdes. La presència d'una sola larva plerocercoide en la cavitat del peix, és suficient per a reduir el número de cèlules productores de gonadotrofina, a llímits en els que no hi ha diferenciació sexual en els ovaris i testículs. L'impacte d'este cestodo sobre les poblacions de peixos és molt important, com pot apreciar-se en l'eixemple del llac de Slapton Llei en Devon, (Anglaterra) que s'expon més alvance.

Part anterior (cap) del paràsit L. intestinalis (Ilustració realisada per Reuben Arthur Cooper, publicada en 1918)

Cicle de vida

El cicle de Ligula intestinalis requerix tres hospedadores: un copépodo com a primer hospedador intermediari, un ciprínido com a segon hospedador intermediari, i un au ictiófaga com hospedador definitiu.

Els ous (40-70 µm) ixen a l'aigua en les heces de l'au, precisant un periodo de embrionación. De dies a semanes depenent de la temperatura. La primera fase larvaria, coracidio (50-55 µm), és una oncosfera (30µm) rodejada per una coberta ciliada.

Deu ser ingerida abans de vintiquatre hores pel primer hospedador intermediari que és un copépodo. (Cyclops strenuus, Diaptomus gracilis, Acanthocyclops bicuspidatus). En l'intestí del copépodo la oncosfera travessa la paret intestinal i en el hemocele es transforma (2-3 semanes), en una larva compacta i allargada d'unes 500 µm de llongitut que es denomina procercoide.

Quan el copépodo és ingerit per un ciprínido (famílies Cyprinidae i Cobatidae), el procercoide travessa la paret, intestinal, pansa a la cavitat del cos i, penetra en la musculatura o en les vísceres a on evoluciona a la larva plerocercoide (espargano). Esta larva és de color blanc, aplanada dorsoventralment, acintada, i té botrios retrets en el seu extrem anterior. La seua llongitut és variable de 30 a 130 mm, i esgambi de 5 a 10 mm.

Quan el hospedador definitiu, l'au ictiófaga (sobretot les gavinas), ingerixca al segon hospedador intermediari en la larva plerocercoide, esta es fixa a la paret intestinal gràcies als botrios, i es transforma en algunes semanes en adults sexualment madurs.

En parasitaciones elevades els plerocercoides dificulten els moviments del peix parasitado que queda en superfície sent fàcil la seua captura per les aus.

Prevenció i control

La prevenció es podria portar a terme tallant el cicle en l'eliminació dels copépodos (Cyclops, Diaptomus, Acanthocyclops), lo que és inviable en ecosistemes naturals, com també ho és evitar l'accés d'aus piscívoras.