Liber Sancti Iacobi
_F90_MS2631_Salamanca_siglo_XIV.jpg)
El Liber Sancti Iacobi (c. 1140) és una compilació de varis escrits de la primera mitat de el XII, que inclouen sermones, misses, oficis, vores i milacres en honor al apòstol Santiago.
Història
[editar | editar còdic]Es creu que l'idea de realisar la compilació va partir del bisbe compostelano Diego Gelmírez, al voltant de 1120, com a part de les seues iniciatives d'ampliació de la Catedral de Santiago de Compostela i per a donar a conéixer al públic la creixent importància de la figura de l'apòstol Santiago i de la ciutat de Santiago de Compostela, a on supostament es conservaven els seus restants.
La compilació va ser redactada en diverses époques i de forma independent. L'anàlisis del manuscrit més important gestat del Liber, el Codex Calixtinus, nos sugerix que la compilació podria estar ya configurada cap a l'any 1140, lo que vindria determinat pels següents fets:
- En el Llibre II del Calixtinus, el Llibre dels Milacres, es narra un milacre succeït en 1135, per lo que com molt pronte, el Llibre II dataria de l'any 1136.
- En el Llibre V, la Guia del Peregrí, es donen informacions sobre monuments que situarien la guia entorn a 1130.
- El Calixtinus conté al final un apèndix (Apèndix II) que va ser afegit en posterioritat al manuscrit. En ell trobem una Bula de Inocencio II (l'autoritat de la qual és discutida), que podria datar-se com a molt de 1143. Ademés, el mateix apèndix conté el milacre de Vézélay, datat en 1139. El que tant la bula com este milacre (que es troba fòra del Llibre dels Milacres) figuren en un complement posterior, significaria que cap a 1140 la compilació estaria ya tancada.
Els manuscrits
[editar | editar còdic]Es varen gestar varis manuscrits del Liber Sancti Iacobi, conservant-se hui en dia al voltant de dotze d'ells. En general poden dividir-se en dos blocs: els que contenen la versió més reduïda o libellus i els que contenen la versió més extensa, el màxim representant de la qual és el Codex Calixtinus (c. 1160-80).
Els manuscrits que contenen la versió completa són:
- Santiago de Compostela, Archiu de la Catedral, s.n. (Codex Calixtinus)
- Londres, British Library, Additional 12213
- Ciutat del Vaticà, Biblioteca Apostólica Vaticana, Archiu S. Pietro C 128
- Salamanca, Biblioteca Universitària 2631
- Madrit, Biblioteca Nacional 4305
i els que contenen versions parcials són:
- Barcelona, Archiu de la Corona d'Aragó, Ripoll 99
- Lisboa, Biblioteca Nacional, Alcobaça CCCII (334)
- Ciutat del Vaticà, Biblioteca Apostólica Vaticana, Borghese 202
- Londres, British Library, Cotton Titus A.XIX
- Pistoia, Archiu vaig donar Stato, Documenti vari 27
- Madrit, Biblioteca Nacional 7381
- Madrit, Biblioteca Nacional 13118.
Ademés existixen atres manuscrits que inclouen un només dels llibres del Liber, com poden ser el Pseudo-Turpin o el Llibre dels Milacres.
El Codex Calixtinus
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Codex Calixtinus.
El Codex Calixtinus o Còdex Calixtino (Santiago de Compostela, Archiu de la Catedral, s.n.) és el nom propi d'un manuscrit allumenat de mitan de el XII que conté el més antic text del Liber Sancti Iacobi.
El Codex Calixtinus es custodiava en la catedral de Santiago de Compostela fins al seu furt el 5 de juliol de 2011[1] i posterior aparició en juliol de 2012.[2] És en diferència el més important i complet de tots els manuscrits. Alguns investigadors varen considerar que era la versió original del Liber, a partir de la qual es varen copiar posteriorment, de forma més o menys parcial, el restant dels manuscrits. No obstant, hui en dia es pensa que va existir un manuscrit, hui perdut, anterior al Calixtinus o a lo manco, existien manuscrits dels llibres que ho componen, ya que l'anàlisis del còdex mostra que va ser copiat sabent de bestreta l'extensió exacta de cada una de les seues parts. Es creu que el Calixtinus va ser copiat en Santiago de Compostela, entre 1160 i 1170, com es veu, pocs anys despuix de terminada la compilació del Liber.
El Manuscrit de Ripoll
[editar | editar còdic]El Manuscrit de Ripoll (Barcelona, Biblioteca de la Corona d'Aragó, Ripoll 99 - "Collectaneum. Miraculi beati Iacobi") es conserva en Barcelona i procedix del Monasteri de Santa María de Ripoll. Va ser copiat en 1173 per un monge del monasteri cridat Arnaldo de Mont, qui hi havia peregrinado a Santiago. Es creu que tant este còdex com el Calixtinus varen ser copiats d'un manuscrit més primitiu hui perdut, o be el de Ripoll va ser copiat directament del Calixtinus.
El manuscrit consta de 86 folis i medix 280 x 138 mm. Té 26 llínees per pàgina. L'estructura del còdex és una miqueta diferent a la del Calixtinus. Comença en el Llibre III, en els texts referents a la translació de Santiago. Despuix seguix el Llibre II, dels milacres, al que s'afig el milacre de Vézélay de 1139, que no formava part de la redacció original del Calixtinus, sino que s'incloïa en un apèndix. A continuació ve el Llibre IV, el Pseudo-Turpín i bona part del Llibre V, o Guia del Peregrí. Al final, inclou una còpia parcial del Llibre I en varis sermones i algunes peces llitúrgiques. No conté cap dels dos apèndixs del Calixtinus: ni el polifònic ni el que inclou el Dum pater famílies.
El Manuscrit de Alcobaça
[editar | editar còdic]El Manuscrit de Alcobaça (Lisboa, Biblioteca Nacional, Alcobaça CCCII (334)) procedix del Monasteri de Alcobaça, situat al nort de Lisboa i es conserva actualment en la Biblioteca Nacional de Portugal. Consta de 215 folis i el seu tamany és de 347 x 230 mm. És una còpia casi completa.
Vore també
[editar | editar còdic]- Codex Calixtinus (Referències i bibliografia)
- Codex Calixtinus (Enllaços externs)
- Aymeric Picaud
- Codex Calixtinus
- Música de l'Edat Mija d'Espanya
- Anex: Fonts musicals de l'Edat Mija d'Espanya
- Diego Gelmírez
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 19 de febrer de 2014. Consultat el 8 de juliol de 2011.
- ↑ «Apareix el Còdex Calixtino en un garaig prop de Santiago, entre bosses i periòdics» (en és). abc. Consultat el 2021-10-15.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Emissió
del 19 de maig del 2011 del programa de Ràdio Clàssica Músiques d'Espanya: interpretació del conjunt Ars Combinatòria, dirigit per Canco López; ademés, Tres epigrama, de Benet Casablancas.
- Vore "Epigrama".
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liber Sancti Iacobi» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.