La levigación o levigado és un procés físic, que consistix en separar partícules en un líquit depenent de la seua massa, per lo que se seleccionen per la seua granulometría i la seua densitat. Es tracta de «desleír en aigua» una matèria primera granulada o polvorisada fins a conseguir el depòsit en el fondo del recipient de les partícules més pesades o grosses. El terme deriva de levigar (del llatí: levigāre, 'suavisar', 'polvorisar').[1]

En ceràmica i alfarería és el procés de decantament per a «obtindre argila depurades» que es practicava ya en el món clàssic.[2] En la massa arcillosa somesa al bany quedarà distribuïda en el recipient formant tres capes, una superficial en les «impurees més llaugeres» (detrito vegetal) i una atra en el fondo en les més pesades (cudols, conglomerats).[3] Entre abdós capes queda disponible per al treball alfarero l'argila aixina preparada, com en el cas de la cridada «terra sigillata».[4]

El levigado –com el tradicional “colat”–,[5] és un método de decantament complementari del garbell o el tamizado.[2]

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ 2,0 2,1 Car Bellido, 2008, p. 157.
  3. ↑ Padilla i atres, 2002, p. alfabètic.
  4. ↑ Skaupy, Franz (1955). Ceràmica dels metals (en es), Reverte, pp. 100. ISBN 9788429160802. Consultat el 12 de maig de 2018.
  5. ↑ Seseña, 1997, p. 55.

Bibliografia

  • Car Bellido, Antonio (2008). Diccionari de térmens ceràmics i d'alfarería, Càdis: Agrija Edicions. ISBN 84-96191-07-9.
  • (2002) Diccionari de materials ceràmics, Madrit: Subdirecció General de Museus. Ministeri d'Educació, Cultura i Deport. Secretaria General Tècnica. Centre de Publicacions. ISBN 84-36936-388.
  • Seseña, Natacha (1997). Cacharrería popular, Madrit: Aliança Editorial. ISBN 84-206-4255-X.