Leuenbergeria bleo
Leuenbergeria bleo, coneguda comunament com bleo o bledo de chupla,[1][2] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Leuenbergeria, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx des de Panamà fins al noroest de Colòmbia.
Descripció
[editar | editar còdic]Leuenbergeria bleo és una espècie de cactus de porte arborescente o arbustiu que alcança entre 2 i 8 m d'altura, encara que en ocasions presenta un creiximent semitrepador.
L'espècie desenrolla troncs ben definits de fins a 15 cm de diàmetro, en superfície plana i epidermis de color vert oliva a grisa parduzco. Solen desenrollar grans fascículos d'espines (a voltes fins a 40) de 2 a 2,5 cm de llarc, encara que en l'edat solen perdre-les i adquirixen un aspecte més nuet.
Els tallos són cilíndrics i formen corfa marró des de les primeres etapes de desenroll. Presenten areolas que produïxen tant fulls com a espines. Les branques jóvens mostren una coloració rojosa i abundant fullage. Tenen areolas circulares i posseïxen una menuda cantitat de llana quan són jóvens, encara que esta desapareix ràpidament. Les espines solen agrupar-se en fascículos d'1 a 5 espines aciculares de color negre i entre 0,5 i 1 cm de llongitut, encara que algunes branques poden carir completament d'elles.
Els fulls són prims i presenten una forma elíptica, oblonga o lanceolada. Medixen de 6 a 21 cm de llongitut i de 2 a 7 cm d'esgambi. L'àpiç és acuminado i la base cuneada, estretint-se gradualment fins a formar un pecíol d'entre 2 i 3,5 cm de llongitut. La nerviación és pinnada, en entre 4 i 6 nervis laterals que en freqüència es bifurcan.
Les flors apareixen tant en posició terminal com a lateral, agrupades en #inflorescència. Presenten una coloració molt vistosa que varia entre el roig lluent, escarlata, salmón i roig anaranjado, i recorden pel seu aspecte a les flors simples dels rosers. Alcancen entre 4 i 6 cm de diàmetro. El cáliz té forma turbinada, mostra contorns llaugerament angulosos i carix de pèls o escamas visibles. Els sàpia'ls són llineals i cauen poc despuix de l'obertura de la flor. Els pétals, entre 12 i 15, són de color rosa, tenen forma obovada i alcancen aproximadament 3,5 cm de llongitut. El estil és gros, de color roig i supera en llongitut als estams. El estigma presenta entre 5 i 7 lòbuls. El ovari té forma deprimida.
Els fruts són bayas truncades, en forma de con, que alcancen entre 4 i 6 cm de llongitut i diàmetro. Presenten una superfície nueta o, en ocasions, una o dos bràctees prop de la vora superior. Adquirixen una coloració groga en madurar i són comestibles, encara que posseïxen un sabor àcit. Les llavors medixen aproximadament 6 mm de llongitut. Són negres, lluents i presenten una superfície plana.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució natural d'esta espècie s'estén des de Panamà fins al noroest de Colòmbia. Ademés, pel seu valor ornamental i a la seua facilitat de cultiu, el ser humà l'ha introduït en numeroses regions tropicals i subtropicales fòra de la seua àrea d'orige. En l'actualitat, es troba cultivada o naturalisada en diversos països i territoris, entre ells Cuba, República Dominicana, El Salvador, Haití, Índia, Malàsia, Bimania, Vietnam, Trinitat i Tobago, les Antilles Veneçolanes i vàries illes de les Antilles Menors, tant de Barlovent com de Sotavent.[4]
Habita en ecosistemes tropicals humits des del nivell de la mar fins a aproximadament 1300 metros d'altitut. Creix principalment en les màrgens arenenques de rius que travessen boscs tropicals humits perennifolios, a on dispon d'humitat constant i condicions favorables per al seu desenroll.[5][6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cactus bleo, publicada en 1823 pel botànic alemà Carl Sigismund Kunth en el seu llibre Nova Genera et Species Plantarum 6: 69.[7][8]
Més vesprada, el botànic francés Joël Lodé va traslladar l'espècie al gènero Leuenbergeria per lo que va passar a cridar-se Leuenbergeria bleo. Va registrar estos canvis en la revista científica Cactus-aventures International 97: 26, publicada en 2012.[9][4][10]
- Leuenbergeria: nom genèric otorgat en honor al botànic suís Beat Ernst Leuenberger (1946–2010), qui va ser especialiste en la subfamília Pereskioideae i responsable de les coleccions tropicals del Jardí Botànic de Berlín.[9][11]
- bleo: epítet específic que procedix del nom comú en el que es coneix tradicionalment a esta espècie en Colòmbia.[12][13]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta categoria indica que presenta un baix risc d'extinció per la seua àmplia distribució geogràfica, a l'elevat número de localitats en les que es troba i a la presència de poblacions en zones de difícil accés. Ademés, el seu cultiu estés com a bardiça contribuïx a la seua conservació. En l'actualitat no es coneixen amenaces significatives que afecten a la supervivència de l'espècie.[5][6]
Importància econòmica i cultural
[editar | editar còdic]Us alimentari
[editar | editar còdic]Els fulls de la planta formen part de l'alimentació tradicional en algunes zones del surest asiàtic. Es consumixen crues o es preparen en forma d'infusió a partir de fulls frescs. El seu us alimentari es troba especialment estés en Malàsia, a on l'espècie és coneguda i valorada tant per les seues aplicacions culinàries com pels seus usos medicinals.[6]
Medicina tradicional
[editar | editar còdic]Diverses comunitats utilisen esta espècie en la medicina tradicional. En Malàsia, els fulls s'ampren com a remei popular per a tractar diferents afeccions, entre elles el càncer, la hipertensió arterial, la diabetis i trastorns associats en processos reumáticos i inflamatorios.
Els fulls també es preparen en decocció per a elaborar banys calents destinats a aliviar dolors musculars. Aixina mateix, algunes preparacions obtingudes a partir de les #inflorescència es consumixen en el propòsit d'aliviar molèsties gàstriques, tractar úlceres estomacales i favorir la recuperació física o la sensació de benestar general.
Alguns estudis han senyalat que els extractes metanólicos de l'espècie poden induir apoptosis en cèlules de carcinoma de mama en condicions experimentals. No obstant, estos resultats procedixen d'investigacions de laboratori i no constituïxen evidència suficient per a respalar la seua eficàcia clínica com a tractament contra el càncer.[5][6]
Us ornamental
[editar | editar còdic]Esta espècie es cultiva principalment com planta ornamental[5] pel seu ràpit creiximent i al seu valor paisagístic. Una volta establida, pot permanéixer durant molts anys en el mateix lloc en pocs contes. S'adapta tant al ple sol com a la semisombra i inclús tolera ombra intensa. Preferix sols ben drenados, rics en matèria orgànica i de pH neutre, encara que també pot desenrollar-se en substrats llaugerament àcits.
Durant l'época de creiximent requerix recs regulars, sempre evitant el encharcamiento, ya que l'excés d'humitat favorix la pudrición de les raïls. En hivern convé mantindre-la casi seca. Encara que soporta periodos de sequia, pot perdre part de la seua fullage quan la falta d'aigua es prolonga.
És una espècie amant de la calor i es recomana protegir-la de les gelades. Les plantes mantingudes seques poden soportar descensos puntuals de temperatura propencs a -3 °C, pero per a un cultiu segur resulta preferible evitar valors baix zero. També mostra una notable tolerància a l'exposició solar i pert els fulls quan les temperatures descendixen per baix de 4 °C.
Admet podes per a controlar el seu tamany o favorir una ramificació més densa. Entre els seus principals problemes destaquen les cochinillas algodonosas i, en menor freqüència, les cochinillas d'escut. La propagació resulta senzilla per mig de llavors o esquejes. A diferència de lo que ocorre en molts atres cactus, els esquejes poden plantar-se immediatament despuix del tall, sense necessitat d'un periodo previ de secat.[6]
Atres usos
[editar | editar còdic]En Colòmbia, els fulls trituradas de la planta s'han utilisat tradicionalment per a clarificar o purificar aigua destinada al consum humà. Ademés, l'espècie pot eixercitar una funció ecològica i pràctica com a barrera vegetal quan s'ampra en la formació de bardices vives.[3][5][6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Els noms comuns d'esta espècie són: abrojo, agulla de arra, bledo, bledo de chupla, bleo, bleo de chupla, chupla, chupla meló, clarol, guamacho, najií, najú de culebra, najú de graneres, najú d'espines, pipchuelo i ñajú de culebra (Panamà).[2][6][14]
Galeria
[editar | editar còdic]-
Porte arborescente -
Tronc replet d'espines -
Floració
-
Fruts madurs en forma de con
-
Detall de les llavors
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Bledo De Chupla (Leuenbergeria bleo)» (en és). iNaturalist. Consultat el 2026-06-07.
- ↑ 2,0 2,1 «Pereskia bleo (Kunth) DC.» (en en). www.gbif.org. Consultat el 2026-06-07.
- ↑ 3,0 3,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 527. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 «Leuenbergeria bleo (Kunth) Lodé | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-06-08.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Pereskia bleo: Griffith, P., Gann, G.D. & Nassar, J.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152000A121574961».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152000A121574961.en.Consultat el 2026-06-08.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 «Pereskia bleo». www.llifle.net. Consultat el 2026-06-07.
- ↑ «Cactus bleo Kunth | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-06-08.
- ↑ Sigismund Kunth, Carol (1823). [1], pp. 69-70.
- ↑ 9,0 9,1 «Leuenbergeria, a new genus in Cactaceae».Cactus-Aventures International.97Consultat el 7-6-2026.
- ↑ «Cactus bleo | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-06-08.
- ↑ «Leuenbergeria» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-06-07.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 27. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Leuenbergeria bleo» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-06-08.
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leuenbergeria bleo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.