Leucopholiota decorosa
Leucopholiota decorosa és una espècie de fongo de la família Squamanitaceae. Va ser descrita per primera volta pel micólogo nortamericà Charles Horton Peck com Agaricus decorosus en 1873, i l'espècie ha segut transferida a varis gèneros a lo llarc de la seua història, com Tricholoma, Tricholomopsis, Armillaria i Floccularia. Tres micólogos nortamericans varen considerar que l'espècie era lo suficientment única com per a meréixer el seu propi gènero, i la varen transferir al nou gènero Leucopholiota en una publicació de 1996.
Es distinguix pel seu cos fructífer, cobert de escamas curvades de color marró en el capell i el talle, i pels seus làmines blanques. Atres espècies paregudes en colors similars i cossos fructífers escamosos són Pholiota squarrosoides, Phaeomarasmius erinaceellus i Leucopholiota lignicola. L. decorosa, es troba en l'est d'Estats Units, França i Pakistan, és sapróbica i creix en la fusta en descomposició d'arbres de frondoses. Encara que existixen referències històriques sobre el seu consum, el seu comestibilidad no està clara.
Taxonomia
[editar | editar còdic]L'espècie ara coneguda com Leucopholiota decorosa va ser descrita per primera volta per Charles Peck en 1873, basant-se en un espècimen que va trobar en l'estat de Nova York; la va situar en Tricholoma, considerat llavors un subgénero de Agaricus.[1] En 1947, Alexander Smith i Walters varen transferir l'espècie al gènero Armillaria, basant-se en el seu aparent estreta relació en Armillaria luteovirens; la presència de conexions en pinça en les hifes, les espores amiloides i l'estructura del vés-ho i els seus restants.[2] El gènero Armillaria, tal i com s'entenia en aquell moment, es denominaria més vesprada un «refugi taxonómico per a unes 270 espècies d'espores blanques en làmines adherides i un anell»."[3] Smith va transferir més tarde l'espècie al gènero Tricholomopsis;[4] no obstant, no va tindre en conte les espores amiloides, les escamas recurvadas de la cutícula del capell i l'absència de cèlules conegudes com pleurocistidios, característiques que deurien haver descartat una transferència taxonómica al gènero.[5] En 1987, l'espècie va ser transferida de nou, esta volta al gènero Floccularia.[6]
L'aparició d'un espècimen en 1994 en Carolina del Nort va donar lloc a una colaboració entre els micólogos Tom Volk, Orson K. Miller, Jr. i Alan Bessette, que renombraron l'espècie Leucopholiota decorosa en una publicació de Mycologia de 1996.[3] Leucopholiota era originalment un subgénero de Armillaria, pero els autors ho varen elevar a nivell genèric per a donar cabuda a L. decorosa, que es convertiria en l'espècie tipo.[5] En 2008, Henning Knudsen va considerar que L. decorosa era la mateixa espècie que la llavors coneguda com Amylolepiota lignicola, i va considerar que abdós noms eren sinònims.[7] No obstant, el micólogo finlandés Harri Harmaja va rebujar esta interpretació. Originalment, Harmaja creïa que Lepiota lignicola era lo suficientment distinta d'atres tàxons similars com per a meréixer el seu propi gènero Amylolepiota, que va descriure en una publicació de 2002.[8] Va canviar d'opinió en 2010, escrivint «les diferències entre les espècies tipo d'abdós gèneros són menudes i, per lo tant, és millor considerar-les com a diferències a nivell d'espècie»; en açò va transferir el tàxon a Leucopholiota, i ara es coneix com Leucopholiota lignicola, la segona espècie del gènero Leucopholiota.[9]
El nom del gènero Leucopholiota significa «Pholiota blanca» (del grec λευκός, leukós), en referència a les làmines i les espores; va ser propost en 1980 per Henri Romagnesi, qui originalment la va descriure com un subgénero de Armillaria.[10] El epítet específic decorosa, significa «elegant».[11]
Filogenia
[editar | editar còdic]Els anàlisis filogenético basats en senyes de seqüències d'ITS i d'ARN ribosómico de subunidad gran no han confirmat que Leucopholiota decorosa pertanyga a la família Tricholomataceae. No obstant, l'anàlisis sí mostra que està filogenéticamente relacionada en Phaeolepiota aurea, una espècie d'estatus incert en els Agaricales, i confirma que L. decorosa no pertany a la família Agaricaceae.[12] Segons els autors de l'espècie,[5] L. decorosa encaixaria millor en la tribu Biannularieae de les Tricholomataceae descrita per Rolf Singer en la seua exhaustiva monografia sobre els Agaricales. Esta tribu també conté els gèneros Catathelasma i Armillaria.[13]
Descripció
[editar | editar còdic]Els capells de L. decorosa, inicialment de forma cònica o semiesfèrica, s'expandixen més vesprada per a tornar-se convexos o aplanados en la madurea. Els capuchones solen tindre entre 2 i 6 cm (0,8 i 2,4 polzades) de diàmetro, en superfícies cobertes de moltes menudes escamas marrons curvades. La vora del capell sol estar curvat cap a dins i pot tindre adherides fibres marrons grosses.[5] El capell és de color marró canella, més obscur en el centre.[2] Les làmines estan molt espayades entre sí; tenen una unió estreta (anexa) en el talle i les seues vores estan «finamente festoneados».[5] El talle medix de 2,5 a 7,0 cm d'alt per 0,6 a 1,2 cm de gruixa i, de la mateixa manera que el capell, està cobert de escamas des de la base fins al nivell de la zona anular; per damunt d'este punt, el peu és pla. El vés-ho parcial està format per fibres marrons «que s'eixamplen cap a dalt com un anell».[14] Té aproximadament la mateixa gruixa en tota la llongitut del talle, o pot ser llaugerament més fi prop de la part superior. La carn és blanca i grossa, i té una textura ferma; la seua olor és indistinta, i el sabor suau o amarc. El depòsit d'espores és blanc.[5]
Les espores són hialinas (translúcidas), de forma aproximadament elíptica, tenen parets fines i són amiloides, #lo que significa que absorbixen la tinción de yodo en el reactiu de Melzer.[5] Ademés, en la tinción d'acetocarmina, apareixen binucleadas (en dos núcleus).[9] Tenen unes dimensions de 5,5-6 (més rarament 7) per 3,5-4,0 μm. Les cèlules que contenen les espores, els basidios, tenen forma de garrot, són translúcidos i tenen quatre espores. Els queilocistidios (cistidios de la vora branquial) tenen forma de maza i medixen 19-24 per 3-5 μm. La cutícula del capell és un tricodermo, un tipo de teixit compost per hifes erectas, llargues i filiformes, d'igual o distinta llongitut, i originades a partir d'una capa entretejida d'hifes que ascendix gradualment fins que les cèlules terminals són alguna cosa paraleles entre sí. Les hifes tricodérmicas són de parets fines, medixen 7,6-22,0 μm i s'teñir de color groguenc en el reactiu de Melzer. Les hifes que componen el teixit del capell són de parets fines i 5-10 μm de diàmetro, mentres que les del teixit branquial són també de parets fines i 3,5-7,0 μm, i intercaladas en cèlules oleíferas (caracterisades per continguts fortament refringentes i homogéneus). Les conexions en pinça estan presents en les hifes de tots els teixits.[5]
Espècies similars
[editar | editar còdic]L'espècie Pholiota squarrosoides té un aspecte exterior similar, pero pot distinguir-se per les seues espores marrons i la superfície pegajosa del
capuchón baixe les escamas.[11] En Phaeomarasmius erinaceellus, el tamany total és menor -diàmetro del capuchón d'1 a 4 cm- i les espores són de color marró canella.[15] Algunes espècies del gènero Cystoderma també semblen similars, pero poden distinguir-se per característiques microscòpiques, com la presència de cèlules esfèriques (en lloc d'en forma de garrot) en la cutícula del capell, i també pel seu hàbitat ya que Cystoderma sol créixer en el sol, no en la fusta.[16]
L'única una atra espècie de Leucopholiota, L. lignicola, pot distinguir-se de L. decorosa per les següents característiques: làmines lliures en L. lignicola en comparació a les làmines anexes en L. decorosa; L. lignicola tendix a créixer en la fusta d'abedull, i preferentment en boscs antics; L. lignicola està restringida als boscs boreales, en comparació a L. decorosa que creix en regions templades; L. lignicola té una àmplia distribució en tots els boscs de coníferes del nort d'Eurasia.[8][9]
Hàbitat i distribució
[editar | editar còdic]Leucopholiota decorosa és una espècie sapróbica que obté els nutrients de la matèria orgànica en descomposició, sobretot de les branques i tocones podridos dels arbres caducifolios. Una guia de camp senyala que preferix el arce azucarero.[11] Creix aïllada o en arracades, agrupada en la base del talle. En Ohio, sol fructificar des de finals de setembre fins a mediats de novembre.[2]
Ademés de la seua distribució coneguda en la major part de l'est de Norteamérica,[5] Leucopholiota decorosa també s'ha recolectat en França.[10] En 2007, es va informar de la seua presència en el districte de Astore de Pakistan, a una altitut d'uns 3.600 m.[17]
Comestibilidad
[editar | editar còdic]Leucopholiota decorosa va ser registrada com comestible en 1900 per McIlvaine i MacAdam, els qui varen escriure que «és de bona consistència i sabor, tenint un decidit gust a fongo».[14] Fonts posteriors reporten la comestibilidad com desconeguda.[11][16]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «"Descriptions of new species of fungi".».Bulletin of the Buffalo Society of Natural Sciences..
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «"Notes on the genus Armillaria"».Mycologia.doi:10.2307/3755203.
- ↑ 3,0 3,1 «Leucopholiota decorosa, the decorated white pholiota, Tom Volk's Fungus of the Month for September 2001,». botit.botany.wisc.edu. Consultat el 2025-05-28.
- ↑ «"Tricholomopsis (Agaricales) in the Western Hemisphere"».Brittonia.doi:10.2307/2805334.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 5,7 5,8 «"A new genus, Leucopholiota, in the Tricholomataceae (Agaricales) to accommodate an unusual taxon"».Mycologia.doi:10.2307/3760794.
- ↑ «"Clé monographique dones russules d'Europe".».Documents Mycologiques.
- ↑ «Funga Nordica.».Copenhagen, Denmark: Nordsvamp.
- ↑ 8,0 8,1 «Amylolepiota, Clavicybe and Cystodermella, new genera of the Agaricales | Karstenia» (en en-us). doi:10.29203/ka.2002.386. Consultat el 2025-05-28.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 «"A new combination in Leucopholiota (Agaricales, Fungi)"».Phytotaxa.ISSN 1179-3155.
- ↑ 10,0 10,1 «"Armillaria decorosa (Peck) Smith et Walters, espèce Américaine nouvelle pour l'Europe et la tribu dones Cystodermateae Singer emend".».Bulletin de la Société Mycologique de France.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Roody, William C. (2003). [1] (en en), University Press of Kentucky. ISBN 978-0-8131-2813-9.
- ↑ «"Genera in the family Agaricaceae: evidence from nrITS and nrLSU sequences"».Mycological Research..doi:10.1017/S0953756204009700.
- ↑ «The Agaricales in Modern Taxonomy (4th ed.).».Königstein, Germany: Koeltz Scientific Books.
- ↑ 14,0 14,1 «North American Mushrooms: A Field Guide to Edible and Inedible Fungi.».Guilford, CN: FalconGuide.
- ↑ «"Phaeomarasmius erinaceellus"». mushroomexpert.com. Consultat el 2025-05-28.
- ↑ 16,0 16,1 «Mushrooms of North America in Color: a Field Guide Companion to Seldom-Illustrated Fungi.».Syracuse, New York: Syracuse University Press.
- ↑ «"Description of Species"».Taxonomic Studies on Basidiomycota From Northern Areas Of Pakistan (PhD thesis). Department of Botany, University of Karachi..
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Leucopholiota decorosa en el Index Fungorum
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leucopholiota decorosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.