Lesions de Olney
Les lesions de Olney, també conegudes com neurotoxicidad per antagonistas dels receptors NMDA, són una forma potencial de dany cerebral. Duen el nom de John Olney, que va portar a terme en 1989 un estudi de la neurotoxicidad causada pel PCP i drogues afins.[1]
Història
[editar | editar còdic]En 1989, Olney et al. varen descobrir la vacuolización neuronal i atres canvis citotóxicos ("lesions") ocorreguts en els cervells de rates a les que se'ls havia suministrat antagonistas de el NMDA, incloent PCP, el MK-801 (dizocilpina) i la ketamina.
L'examen de les neuronas en la corfa cingulada posterior i retrosplenial per micrografía electrònica va revelar l'aparent ruptura lítica de les mitocondrias en les neurones vacuolizadas que s'havia posat de manifest dos hores despuix de l'administració d'un antagonista de el NMDA. Despuix de l'administració d'una dosis d'1,0 (mg / kg sc) de MK-801, estos canvis neurotóxicos es varen fer més evidents fins a aproximadament 12 hores despuix, pero la constitució de la majoria de les cèlules va semblar normal al microscopi de llum prop de 24 hores despuix de la dosis. En una dosis de 10 (mg / kg sc) de MK-801, la reacció de vacuolización era encara visible al microscopi de llum 48 hores despuix de la dosis. Despuix de dosis repetides dels antagonistas NMDA MK-801 i la PCP, la reacció de vacuolización va aparéixer despuix d'una dosis única, encara que no es va demostrar evidència d'un efecte acumulatiu o que la reacció neurotóxica procedira a una fase irreversible en dosis repetides. Les dosis més baixes de ketamina i tiletamina que va produir canvis neurotóxicos visibles al microscopi de llum 4 hores despuix de la dosis varen ser 40 (mg / kg sc) i 10 (mg / kg sc), respectivament. La potència de les drogues en la producció d'estos canvis neurotóxicos es corresponia en la seua potència com antagonistas de NMDA: és dir, MK-801> PCP > ketamina > tiletamina.
Prevenció
[editar | editar còdic]En l'us mèdic, en utilisar antagonistas de receptors NMDA com anestésicos, s'usa concomitantemente agonistas del receptor GABA A per a previndre la neurotoxicidad provocada pels bloqueadores de NMDA.[2] Les drogues que actuen prevenint els danys que puguen produir els antagonistas NMDA inclouen anticolinérgicos, benzodiazepinas, barbitúricos[3] i agonistas del receptor alpha-2 adrenérgico en el cervell, com per eixemple la clonidina.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Olney J, Labruyere J, Price M(1989).Science..244(4910)
- 1360–2.doi:10.1126/science.2660263.
- ↑ Nakao S, Nagata A, Masuzawa M, Miyamoto I, Yamada M, Nishizawa N, Shingu K(2003).Masui.52(6)
- 594–602.
- ↑ Olney J, Labruyere J, Wang G, Wozniak D, Price M, Sesma M(1991).Science.254(5037)
- 1515–8.doi:10.1126/science.1835799.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lesiones de Olney» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.