Les estacions (Haydn)

Les estacions (Haydn)

Die Jahreszeiten (en espanyol, Les estacions) Hob. XXI.3, és un oratorio profà compost per Franz Joseph Haydn entre 1799 i 1801. És una de les obres de madurea del compositor. Va ser, junt en la Schöpfungsmesse (Hob. XXII:13) i la Harmonienmesse (Hob. XXII: 14), una de les seues últimes obres de gran envergadura.^{cita requerida}

Context

El Baró van Swieten

Es va crear despuix de la seua doble estància en Anglaterra, a on va ser guardonat en el títul de Honoris causa per l'Universitat d'Oxford, Joseph Haydn és considerat pels seus compatriotes vieneses com el compositor viu més important. Durant esta época és també lliberat de les seues obligacions en Esterházy. Per esta raó, pot dedicar el seu temps a encàrrecs privats.

Impressionat per la cantitat de públic que atreen els oratorios d'Haendel en Londres, sent el desig de compondre obres d'este gènero. Aborda llavors la composició de La Creació entre 1796 i 1798 que obté un èxit rotunt. El Baró Gottfried van Swieten, traductor i libretista de la Creació, propon a Haydn treballar sobre el poema The Seasons de James Thomson. En un principi, a Haydn no li convenç l'idea de no treballar sobre un text religiós, com és habitual en els oratorios clàssics, pero al final es deixa convéncer. La composició durarà dos anys (1799-1801) en difícils condicions, tant pels contactes en les indicacions de Van Swieten com per la debilitat que li anaven causant les seues malalties.

El llibret

El punt de partida del llibret de Gottfried van Swieten és l'obra poètica The Seasons de l'escocés James Thomson publicada en quatre parts entre 1726 i 1730. Thomson publicarà en 1745 una versió revisada de l'obra afegint a les descripcions de la naturalea des d'una visió deísta, consideracions i alusions filosòfiques, científiques i econòmiques. Van Swieten utilisa la versió alemana publicada en Hamburc en 1745. D'ella manté les descripcions de la naturalea i la vida senzilla dels llauradors, pero realisa corts i modifica àmpliament este llarc poema de 200 pàgines. Introduïx tres personages, absents en l'obra original. No obstant, estos no són els motors d'una acció que no existix. Simplement descriuen els paisages i els sentiments que els produïxen. Finalment, Van Swieten utilisa passages d'atres dos poetes: Gottfried August Bürge, per al cor de hilanderas (n.º 34) i Christian Felix Weisse, per a la cançó de Hanne (n.º 36).

El treball de Van Swieten va ser molt criticat en el seu moment per la simplicitat, inclús ingenuïtat, en l'evocació de la vida en el camp. El públic anglés es va mantindre reticent, al no identificar la coneguda obra de Thomson en la retraducción del llibret.