Les dos cares de giner

Les dos cares de giner és una novela policíaca de l'escritora nortamericana Patricia Highsmith. Va ser publicada per primera volta en 1962 per l'editor londinenc William Heinemann i en una versió abreviada en 40 pàgines per Doubleday, en Nova York.

Un jove nortamericà cau baix la fetilla d'una parella d'estafadores en Grècia. L'home li recorda al seu pare, que acaba de fallir i en qui tenia una relació molt complicada, mentres que la dòna s'assembla a la seua prima, en qui va mantindre una frustrada relació en l'adolescència. Quan la parella comet un assessinat, el jove els ajuda a ocultar les proves i fuig en ells a Creta, a on sorgixen tensions i una rivalitat creixent entre els dos hòmens. La novela va rebre el premi Dagger a la millor novela policial estrangera en 1964.

Argument

Erro al crear miniatura:

Pithos en Cnosos

El nortamericà Rydal Keener, de 25 anys, viaja per Europa despuix d'estudiar Dret en Yale. Lliberat de tota obligació de treballar gràcies a l'herència de la seua yaya, viu al dia des de fa dos anys, viajant per Europa, escrivint poemes i esperant el gran “acontenyiment”. Açò sembla succeir quan coneix al seu compatriota Chester MacFarland, de 42 anys, i a la seua esposa Colette, de 25, en Atenes. L'home guarda una semblança sorprenent en el pare de Rydal, un professor d'arqueologia d'Harvard recentment fallit, i la dòna li recorda a Rydal a la seua prima Agnes, en la que va tindre una fugaç romanç als quinze anys. Quan va eixir a la llum l'història d'amor de Rydal en la seua prima, la chicona ho va acusar d'agressió sexual per a protegir-se, i el pare de Rydal va fer internar al seu fill en un reformatori. Des de llavors, Rydal va abrigar una rencor irreconciliable contra el seu dominant pare. Quan la novela escomença, en el més de giner, solament fa un més que el seu progenitor ha mort, pero el jove ha rebujat assistir al seu funeral en els Estats Units i ha preferit permanéixer en Grècia, per a disgust dels seus germans.

A diferència del seu venerable homòlec, Chester MacFarland és un estafador i defraudador d'inversions que es troba en Europa per a evitar les investigacions policials en Estats Units. Quan un policia grec vol interrogar al matrimoni MacFarland, es desnuga un altercat físic, al final del com el grec mor. Rydal sorprén a Chester en el passadiç de l'hotel, mentres es desfà del cos. Contràriament a lo esperat, el jove nortamericà no crida a la policia, sino que ajuda al seu compatriota a obtindre passaports falsos i escapar a Creta, a on es reunix en la parella. Rydal se sent inexplicablement atret per l'home que tant li recorda al seu pare. No obstant, està encara més encantat en la seua jove esposa, que s'insinua en el seu compatriota de la seua mateixa edat. Chester observa en celosies la relació, que no pot detindre perque depén de l'ajuda de Rydal i dels seus coneiximents de l'idioma grec. La fuga dels tres nortamericans conduïx a La Canea i Heraclión. Durant una visita al Palau de Cnosos, l'ira reprimida de Chester ix a la llum i tira un ánfora antiga des d'un terrat a Rydal, qui pot evitar l'intent d'assessinat en l'últim moment, pero la pesada vasija de fanc trenca el cràneu de Colette, que havia corregut cap a Rydal.

Erro al crear miniatura:

Mercat dels Trobes, 1960

Els dos hòmens fugen de tornada a Atenes, a on passen a espiar-se mútuament. Cada u vol venjar-se de l'atre, al que culpa de la mort de Colette. Chester localisa a un assessí grec que resulta ser un inofensiu venedor de flors. Rydal no s'atrevix a contactar en la policia perque ha estat massa involucrat en els crims de Chester durant molt temps i tem lo que dirà, pero sent una necessitat incontrolable de presenciar la destrucció de Chester i permaneix despuix de la pista del seu rival inclús quan fuig a París en un nou passaport. Menys per codícia que per a provocar a Chester, comença a chantajear al doble assessí, qui té que digerir la notícia des de l'estranger de que els seus acorts d'inversió fraudulents han quedat al descobert i que està arruïnat financerament. Només quan les autoritats franceses ho arresten, Rydal es veu obligat a denunciar a Chester. Conduïx a la policia francesa a una reunió prevista en Els Trobes, pero advertix al seu rival i fuig en una furgoneta aparcada.

Durant una trobada final entre els dos oponents, Chester li dispara a Rydal, qui exigix una foto de recort de Colette, pero falla. Eixa nit fuig a Marsella en l'esperança de conseguir un passage en barco a Amèrica i un nou començ en la seua terra natal. S'emborracha fins a perdre el coneiximent. Quan el nortamericà torna en sí, li han furtat les seues últimes pertinences i ho posen baix custòdia policial. Despuix d'intentar escapar, mor a conseqüència d'una ferida de bala. Rydal, que s'ha entregat, s'entera de l'última declaració de Chester, una espècie de confessió de l'americà moribunt, en la que confessa els dos assessinats i absol al seu companyer de qualsevol complicitat. Rydal se sent commogut per l'inesperada indulgència de Chester, despuix de la qual ya no s'enfronta a cap procés penal. Quan s'entera de que el difunt serà enterrat al sendemà, en una fossa comuna i sense més companyia que la de dos funcionaris, decidix anar a Marsella per a assistir al funeral.

Interpretació

Erro al crear miniatura:

Estàtua de Jano en el Museu del Vaticà

Despuix de planificar el llibre en els títuls provisionals The Power of Negative Thinking (El poder del pensament negatiu) i Rydal's Folly (La locada de Rydal), Highsmith finalment li va donar a l'obra el títul The Two Faç of January (Les dos cares de giner), que, segons Andrew Wilson, és apropiat per als ambivalents protagonistes, exactament igual que el deu romà Jano, de dos cares. L'acció es desenrolla en giner, primer més de l'any, cridat aixina en honor a Jano, el deu romà dels principis i dels finals. Aixina com generalment es representa a Jano en dos caps mirant en direccions opostes, Rydal i Chester també es fusionen entre sí a lo llarc de la novela, apareixent al final com una sola persona en dos cares.

Paul Ingendaay llig Les dos cares de giner com “la lluita d'un home en els fantasmes de la seua joventut, traslladada a un atre camp de batalla”. Un jove nortamericà relaciona compulsivamente el present en el seu passat, buscant paralelismes entre els distints nivells temporals. Encara no ha superat el seu primer amor de fa dèu anys, que va ser destruït per la traïció de la seua prima i per la implacabilidad del seu pare. Ara es troba en dos persones que no només s'assemblen als fantasmes del seu passat (o que ell creu que s'assemblen), sino que ademés unixen a pare i prima com a marit i dòna d'un matrimoni. Fins a la mitat de la novela, Rydal seguix dividit entre el seu pare i la seua prima, entre Chester i Colette: en esta part, Highsmith conta el clàssic triàngul amorós d'una baralla entre dos hòmens per una dòna. Pero després Colette mor inesperadament i l'escenari queda completament dedicat a l'enfrontament de Rydal contra Chester o, més be, contra el fantasma del seu pare recentment fallit.

Quant més evident es fa que per qui Rydal se sent atret és per Chester, en qui veu l'encarnació del seu pare mort, més emfàticament intenta el jove ocultar-se este fet a sí mateix i construïx la quimera de que el seu amor insatisfet per Colette és lo que ho du a prendre represàlies. Pero en realitat els dos hòmens s'assemblen als dos gats galliponters en els que Rydal somia una nit, i que es apegan tant l'u a l'un atre que cauen junts des de lo alt de la teulada a les profunditats. Segons Ingendaay, les accions d'abdós hòmens queden relacionades entre sí com en una pantomima. Mai està clar quí està caçant a quí i quí fuig de quí. Cada volta que hi ha un enfrontament en el que un podria donar el colp mortal a l'atre, s'evita l'enfrontament com si l'objectiu fora mantindre oberta la rivalitat.

Només al final Chester fracassa, pert en la lluita entre els dos hòmens i té que pagar el preu sol. En una acció final relacionada, abdós protagonistes estan completament nuets: Rydal ha segut despullat en la comissaria de París en la que està detingut, pero Chester, el alter ego del pare de Rydal, sofrix el final més humillante, puix es desperta nuet en les aigüeres de Marsella, despuix d'una nit de borrachera en la que li han furtat totes les seues pertinences. Atípic de les noveles a sovint ombroses d'Highsmith, l'esperança emergix al final de Les dos cares de giner. Rydal no només se salva del seu oponent, sino que també sembla reconciliar-se en el seu passat, ya que decidix assistir al sepeli de Chester, provablement com una manera de suplir el no haver volat als Estats Units el més anterior, per a acodir al funeral del seu pare. Per a Marco Abel, la mort de l'héroe violent és una traça típica de moltes de les noveles de Patricia Highsmith, pero en este cas la mort de Chester no crea un sentiment de catarsis i justícia ya que el personage en el que s'identifica el llector no és Chester, sino Rydal.