Les cabres montesas de Gilena

Les cabres montesas o bandoleres varen ser un grup de jornaleras del Sindicat d'Obrers del Camp i de la localitat de Gilena (Serra Sur de Sevilla) que varen impulsar la lluita per a conseguir que el dret de treballar en l'Ocupació Comunitària aplegara a totes les dònes andaluses.

Contextualización

En 1971 es crea Ocupació Comunitària que consistia en fondos per part del Estat espanyol per a ocupar a desocupats agrícoles i en possessió de Cartillas Agràries, que possibilitava treballar en la realisació d'obres públiques promogudes pels ajuntaments, que requerien abundant mà d'obra i la distribució de la qual devia guardar alguna relació en el número de jornaleros parats en cada poble. En la pràctica, tota la distribució de fondos va quedar en mans dels governadors civils que atenien millor als alcaldes afins o a l'intent d'aplacar aquells pobles a on existien grups organisats i respal a les movilisacions i protestes jornaleras.

Per la situació patriarcal i la pobra economia de les famílies jornaleras, feya que les Cartillas Agràries foren principalment per als membres varons de cada família (marits o fills). Ademés, les llabors i treballs comunitaris eren exclusivament destinats als hòmens, per tant, se li negava a les dònes el dret d'obtindre l'Ocupació Comunitària a pesar de complir els requisits llegals.

En este context un grup de jornaleras del SOC (Sindicat d'Obrers del Camp) de Gilena (María del Carmen, Concepció, Margarita, Dolores, Manuela, Agustina i María Tejada), varen iniciar una série d'accions per a que este dret aplegara a les dònes, i despuix de 15 dies de lluita varen conseguir que l'Ocupació Comunitària aplegara a totes les jornaleras andaluses.

Cabres montesas i bandoleres

Per l'any 1979 en la localitat de Gilena com en la majoria de pobles beneficiaris del Ocupació Comunitària, l'encarregat forestal encarregat de distribuir el treball en este municipi, es negava a que les dònes, pese a tindre llibreta, pogueren treballar en les llabors públiques i li les reservava exclusivament als hòmens. En esta localitat, a l'ala sur de la Serra del Becerrero, l'ocupació comunitària es va destinar principalment a plantar pi carrasco i al manteniment de les vies pecuàries.

En poc més de 3.200 habitants i una immensa majoria dedicada a les llabors agrícoles, en aquells moments no existien més de 10 dònes jornaleras en Llibreta Agrària. Dònes que assistien a les primeres assamblees del Sindicat d'Obrers del Camp i en les que s'informaven que tenien el mateix dret que els hòmens de treballar en les llabors que es destinaven per a complir en el requisit dels jornals. Dret que l'encarregat forestal enviat per la Governació, cridat José Gallego i conegut com "el tio dels pins" o "el grajo negre" (per la seua obscura indumentària), negava a les dònes.

Una d'eixes dònes gilenenses es dia María del Carmen Gálvez Lluna, coneguda popularment com "la Chiquita". El seu marit va caure malalt i tenien que mantindre una família en 6 fills, en lo que desesperada davant la falta de treball va acodir a l'Ajuntament de Gilena per a demanar treball al llavors alcalde de la CUT i del SOC, Juan Antonio Morillas, qui li va animar i va informar que tenia el mateix dret que els hòmens de treballar en l'Ocupació Comunitària.

Aixina al sendemà, Mari Carmen la Chiquita va agarrar una azada i es va presentar en la serra junt al restant de jornaleros en l'ànim de treballar en les llabors de reforestació. El rebuig de l'encarregat va ser a l'instant, tractant-la d'humiliar en dir-li si no li feya vergonya estar treballant allí rodejada d'hòmens; i a lo que ella va contestar negativament, que treballar per a donar de menjar als seus 6 fills no era cap vergonya. Despuix d'una primera trobada tensa pero que no va passar de les paraules, Mari Carmen la Chiquita va continuar treballant i va terminar el dia, en el respal d'atres hòmens companyers del SOC que es trobaven en la mateixa colla, entre ells el seu germà José "Ovillito". La jornada va terminar, pero la peonada de María del Carmen no va ser reconeguda, ya que l'encarregat forestal no va apuntar el seu dia de treball.

Just al sendemà, la Cambra Agrària, entitat que gestionava l'Ocupació Comunitària va tractar d'aplegar a un acort personal en la jornalera, en l'intenció de que la reivindicació no fòra a més. Directament li varen propondre a María del Carmen, el pagament i reconeiximent de les peonadas sense anar als tajos a on laboraban els hòmens i oferint-li que permaneixquera en sus labores domèstiques; a lo que la jornalera es va negar i va contestar en que volia guanyar-se la seua jornal en el seu treball dignament.

Varen passar els dies, i atres jornaleras es varen ser unint a la reivindicació aplegant a superar la dotzena dònes que cada dia, en les seues ferramentes es presentaven i treballaven a la parell (o més) que els hòmens, sense que cap peonada fora reconeguda ni pagada. Varen ser despreciades i expulsades per l'encarregat forestal, pero elles tornaven cada dia dispostes a donar la seua jornada de treball sense ni tan sols importar-li els insults que rebien per part d'algunes persones que no acceptaven la seua reivindicació, tractant de menysprear la seua lluita per l'igualtat, cridant-les cabres montesas quan treballaven en la serra i bandoleres quan anaven als camins i vies pecuàries. Al mateix temps que passaven els dies, aumentava la tensió, el número de dònes i respals d'atres companyers del SOC, realisant atres accions com a tancades en l'Ajuntament de Gilena, etc. fins que despuix de més de 15 dies de reivindicacions, varen conseguir que s'acceptara a totes les dònes i se'ls donara per vàlides les peonadas i els seus beneficis del Ocupació Comunitària, estenent-se esta victòria per l'igualtat al restant de pobles andalusos a on es donava la mateixa situació machista.