Lepismium lumbricoides
Lepismium lumbricoides, coneguda comunament com sueldaconsuelda,[1][2] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Lepismium, dins de la família Cactaceae. Es distribuïx per Argentina, Bolívia, el sur i surest de Brasil, Paraguay i Uruguay.
Descripció
[editar | editar còdic]Lepismium lumbricoides és una espècie de cactus epífito de porte arbustiu i abundant ramificació. Presenta creiximent apoyante o trepador sobre la corfa dels arbres, a on es fixa per mig de raïls aérees.
Els tallos es dividixen en segments cilíndrics, sense ales, costelles marcades ni aplanamiento, i mostren coloració verda grisácea a verda groguenca. Poden superar 1 m de llongitut i alcancen de 4 a 8 mm de diàmetro.
Els fulls es reduïxen a menudes escamas rudimentàries visibles al voltant de les areolas. Les areolas es disponen molt pròximes entre sí i presenten curta llana blanca, ademés d'entre 5 i 8 espines rígides de 3 a 5 mm de llongitut. Estes espines solen desprendre's en el temps.
Les flors apareixen de forma lateral i presenten simetria radial. Mostren color blanc a groguenc i alcancen fins a 2,2 cm de llongitut i de 3 a 4 cm de diàmetro. El pericarpelo carix de escamas i espines. Els fruts presenten forma globosa, color vert durant el desenroll i tonalitats púrpura en la madurea.[3]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució d'esta espècie comprén una àmplia regió de Sudamérica. En Argentina es troba en les províncies de Buenos Aires, Catamarca, Chaco, Corrents, Entre Rius, Formosa, Jujuy, Missions, Bota, Santiago del Estero i Tucumán. En Bolívia apareix en els departaments de Beni, La Pau i Santa Creu, mentres que en Brasil es distribuïx pels estats del sur i surest, incloent Paraná, Riu Gran del Sur, Santa Catarina i São Paulo. També està present en Paraguay i Uruguay.[3][4]
L'espècie habita principalment en biomas tropicals secs i es desenrolla des del nivell de la mar fins als 1900 metros d'altitut. Creix com una planta epífita, adherida als troncs i branques dels arbres per mig de raïls aérees, de forma similar a la hedra. Esta estratègia li permet aprofitar la humitat i la llum disponibles en l'entorn sense dependre directament del sol.[4][5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Cereus lumbricoides, publicada en 1839 pel botànic francés Charles Lemaire en el seu llibre Cactearum Genera Nova Speciesque Novae: 60.[6]
Més vesprada, el botànic alemà Wilhelm Barthlott va traslladar l'espècie al gènero Lepismium, per lo que va passar a cridar-se Lepismium lumbricoides. Va registrar estos canvis en la revista científica Bradleya 5: 99, publicada en 1987.[5][7]
- Lepismium: nom genèric format a partir de la paraula grega lepisma, que significa 'escama' o 'peladura', i del sufix llatí -ium, amprat en freqüència en la formació de noms de gèneros botànics. El nom aludix als menuts rudimentos foliares en aspecte de escamas presents al voltant de les areolas de les espècies d'este gènero. Algunes fonts també interpreten que la denominació fa referència a la forma en que els botons florals emergixen en trencar la epidermis, lo que produïx un aspecte escamoso característic en certes espècies del gènero.[8][9]
- lumbricoides: epítet específic format a partir del terme llatí lumbricus, que significa 'cuc de terra' o 'cuc intestinal', i del vocablo grec oeidēs, que pot traduir-se com a “semblant a” o “en aspecte de”. El nom fa referència a les branques allargades i primes de l'espècie, la forma de la qual recorda a la d'un cuc.[10]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de la UICN, l'espècie està classificada com de “Preocupació Menor (LC)”. Esta classificació indica que actualment presenta un baix risc d'extinció a escala global.
L'espècie manté poblacions abundants i una distribució geogràfica molt àmplia, factors que favorixen la seua estabilitat i reduïxen la seua vulnerabilitat front a canvis ambientals locals. Ademés, fins al moment no es coneixen amenaces significatives que afecten de manera directa a les seues poblacions o a la conservació del seu hàbitat natural.[4]
Usos
[editar | editar còdic]Esta espècie es cultiva principalment com planta ornamental i la seua propagació es realisa a través d'esquejes.
Galeria
[editar | editar còdic]-
Planta creixent com epífita sobre el tronc d'un arbre -
Planta repleta de flors
-
Gra de polen vist el microscopi electrònic
-
Planta en fruts en formació -
Detall dels fruts madurs
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Sueldaconsuelda (Lepismium lumbricoides)» (en és). iNaturalist. Consultat el 2026-05-14.
- ↑ «Lepismium lumbricoides (Lem.) Barthlott» (en en). www.gbif.org. Consultat el 2026-05-23.
- ↑ 3,0 3,1 Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). (en alemà), Ulmer, p. 353. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Lepismium lumbricoides: Taylor, N.P., Zappi, D., Oakley, L., Pin, A. & Duarte, W.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2017: i.T152341A121532322».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/IUCN.UK.2017-3.RLTS.T152341A121532322.en.Consultat el 2026-05-14.
- ↑ 5,0 5,1 «Lepismium lumbricoides (Lem.) Barthlott | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-05-14.
- ↑ «Cereus lumbricoides Lem. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2026-05-14.
- ↑ «Cereus lumbricoides | International Plant Names Index». www.ipni.org. Consultat el 2026-05-14.
- ↑ «Lepismium» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-05-10.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). (en en), Springer, p. 135. ISBN 978-3-642-05597-3.
- ↑ «Lepismium lumbricoides» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2026-05-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lepismium lumbricoides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.