Lentivirus
Els lentivirus són virus que el seu periodo d'incubació és molt llarc. El seu nom conté el prefix llatí lenti-, aludint a la demora en que apareixen o la llentitut en que es desenrollen els signes de les infeccions que produïxen.
En la classificació formal proposta pel ICTV els lentivirus formen un gènero en este nom, classificat dins de la família Retroviridae, en la subfamília Orthoretrovirinae. Esta inclou virus el genoma del qual es basa en ARN, replicant-se a través de la formació per retrotranscripción d'un ADN provisional. Els retrovirus depenen d'enzimas transcriptasas inverses per a la retrotranscipción i d'integrasas per a que el seu ADN siga insertat en el genoma del hospedador.
Els lentivirus tenen l'interessant propietat de ser capaces d'infectar cèlules que estiguen en contacte en la que ocupen sense necessitat de formar partícules extracelulares (viriones), per mig de la formació de sincitios en cèlules sanes.[1]
Classificació
[editar | editar còdic]Es classifiquen, segons els hostes als que afecten, en cinc serogrups, que s'han trobat respectivament en vacas, gats (VIF), cavalls, ovellas (i cabres) i primats, inclosos els sers humans. El serogrup de primats es distinguix per tindre per receptor a la proteïna CD4 i per l'absència de dUTPasa (desoxiuridín-trifosfatasa).
Alguns grups presenten antígenos semblants que donen lloc a reactivitat creuada. La reactivitat creuada en lleons i uns atres grans felinos indica que existixen en estos virus relacionats en el de la inmunodeficiencia del gat
Morfologia
[editar | editar còdic]Viriones dotats d'envoltura, llaugerament pleomórficos (de forma variable). Cápside isomètrica de 80 a 100 nm de diàmetro.[2] La envoltura presenta proyeccions menudes o a penes visibles. Espículas distribuïdes regularment. Nucleoide cilíndric o troncocónico.
Genoma i replicació
[editar | editar còdic]La base del genoma és un ARN llineal monocatenario de sentit positiu que medix uns 10 000 nt. Els viriones contenen quatre genés principals que codifiquen per a les proteïnes del virión en este orde: 5´-gag-pro-pol-env-3´. Depenent del virus, apareixen atres gens (p. eix., en l'VIH-1: vif, vpr, vpu, tat, rev, nef) els productes del qual proteics estan implicats en la regulació de la #síntesis i el processament del ARN víric, aixina com en atres funcions lligades a la replicació. Els extrems estan flanquejats per LTR (long terminal repeats) de 600 nucleòtits de llongitut, 450 en la regió O3, 100 en la R i 70, sempre aproximadament, en la regió O5.
Biologia
[editar | editar còdic]El genoma es replica en el núcleu, i per sí mateixa no té capacitat infectante. El virión es monta en el citoplasma. A diferència dels oncoretrovirus, els lentivirus no solament poden infectar cèlules que es dividixen, com els macròfecs, incloses les cèlules de la microglía, sino també cèlules que no estan destinades a dividir-se. Els lentivirus no codifiquen solament proteïnes estructurals, de la seua cápside, i proteïnes dedicades a la replicació, sino també proteïnes reguladores.
Les infeccions produïdes per lentivirus es prolonguen tota la vida, perque no solament s'integren en el genoma, sino que eludixen les defenses immunològiques de l'hoste. Conseguixen açò últim a través d'una elevada taxa de mutació, lo que facilita l'evolució del genoma dins de cada hoste, i a través de la seua habilitat per a infectar a les cèlules responsables de l'immunitat. Les patologies associades a la seua presència tenen que vore en la deterioració que provoquen en el sistema immune, i són molt variables; per eixemple, el mateix virus produïx en les ovelles les malalties anomenades Maedi, per infiltració linfocítica dels pulmons, i Visna, per atac autoinmune dels oligodendrocitos infectats.
Els lentivirus no requerixen de vectores per a la seua transmissió, ni tampoc s'ha observat que siguen transmesos per vectores. El contagi depén del contacte directe entre individus.
Els efectes de les infeccions degudes a lentivirus són molt variables, depenent de la susceptibilitat de l'hoste, que depén de raons genètiques, de la seua edat —sent més susceptibles els més jóvens— del estrés fisiològic, i del cep del virus, perque entre elles pot haver importants diferències de virulència.
Les infeccions per lentivirus tenen tres etapes a lo manco:
- Inicial, aguda, en correspondència en una ràpida proliferació del virus, que pot anar acompanyada d'alguna patologia especial pero transitòria.
- Latencia, en el virus controlat pel sistema inmunitario i sense manifestar-se.
- Tardana, quan s'inicia una nova fase de multiplicació viral ràpida i es produïx la patologia característica.
Història
[editar | editar còdic]Tots els lentivirus estan genèticament emparentats, havent-se diversificado tant per coevolución en els seus hostes, com per infeccions secundàries en les que dos estirps es troben i es recombinan. Els dos lentivirus humans coneguts, VIH-1 i VIH-2 varen travessar recentment la barrera d'espècie, i són variants del SIV (simian immunodeficiency virus) procedents respectivament de Pa troglodytes troglodytes, una de les subespecies del chimpansé comú, i de Cercocebus atys, el mangabeye fuliginoso, una mona d'Àfrica Occidental.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Molecular Biology of an HIV infection: an interactive animation» (en anglés). Consultat el 19 d'abril de 2009.
- ↑ Andrew M.Q. King, Michael J. Adams, Eric B. Carstens, and Elliot J. Lefkowitz. , ELSEVIER ACADEMIC PRESS. ISBN 978-0-12-384684-6.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Patogénesis, Lentivirus /VIH. Capítul d'un curs d'introducció a la Virología.
- Lentivirus en la Base de senyes del Comité Internacional per a la Taxonomia de Virus
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lentivirus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.