Anar al contingut

Lazarussuchus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lazarussuchus

Lazarussuchus (nom que significa "cocodril de Lázaro") és un gènero extint de coristodero basal, un tipo de reptil semiacuático, que va viure en França, Alemània i la República Checa. Els seus fòssils s'han trobat en depòsits del Paleoceno Superior, l'Oligoceno tardà i l'inici del Mioceno, lo que significa que el gènero va perdurar per prop de 40 millons d'anys. S'han nomenat dos espècies: l'espècie tipo L. inexpectatus ("inesperat") (Hecht, 1992) del Oligoceno de França i Alemània[1] i L. dvoraki (per Zdeněk Dvořák) del Mioceno de la República Checa.[2] No era un animal gran; el cràneu de L. inexpectatus solament media uns 4.53 centímetros de llarc.[1] Un espècimen complet de Lazarussuchus que preserva teixits blans va ser trobat en França i data del Paleoceno tardà, pero no ha segut assignat a cap espècie.[3]

Història i filogenia

[editar | editar còdic]

Lazarussuchus és el membre més recent del grup Choristodera i l'únic conegut que va viure despuix del Eoceno. Abans del seu descobriment es pensava que s'havia extinguit al principi del Eoceno, possiblement pels canvis climàtics que varen ocórrer en eixe llavors. Els primers fòssils coneguts de Lazarussuchus provenen del final del Oligoceno, lo que va estendre el ranc fòssil de Choristodera en varis millons d'anys. Lazarussuchus va ser considerat com un eixemple de el "efecte Lázaro" degut a que la seua presència implicava un llarc buit en el registre fòssil dels coristoderos. No obstant, els espècimen més antics de Lazarussuchus trobats han estés el seu ranc fins a abans del Eoceno, en lo que es tanca eixe buit.[3]


Lazarussuchus ha segut interpretat com el membre més basal de Choristodera, lo que significa que el seu linaje deu haver segut el primer que va divergir en el grup.[4] Ya que els primers coristoderos definitius varen aparéixer en el Jurásico Mig, el linaje representat per Lazarussuchus deu estendre's tan arrere com el Jurásico Mig. Açò implica un molt llarc linaje fantasma de coristoderos estenent-se per a lo manco 100 millons d'anys en els quals no s'ha registrat encara la seua presència.[2] El linaje de Lazarussuchus pot haver segut capaç de perdurar per tot eixe temps i ser l'últim dels coristoderos pel seu tamany reduït i per tindre formes corporals similars a les dels fardachos, sense major especialisació la qual cosa els va permetre fer front als canvis ambientals.[1] No obstant, un estudi més recent situa a Cteniogenys, el coristodero més antic conegut, com el membre més basal del grup i deixa a Lazarussuchus en una posició més alvançada dins d'un clado de coristoderos menuts coneguts majorment del Cretácico Inferior. Esta posició acurta significativament el linaje fantasma de Lazarussuchus, encara que encara hi ha un estany temporal entre la desaparició dels coristoderos similars a fardachos al final del Cretácico Inferior i la seua reaparició en la forma de Lazarussuchus en el Paleoceno. S'han trobat possibles coristoderos similars a fardachos en depòsits nortamericans del Cretácico Superior, encara que els seus restants són molt fragmentarios.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 (1992).Geobios.25
    115–131.doi:10.1016/S0016-6995(09)90041-9.
  2. 2,0 2,1 (2005).Journal of Vertebrate Paleontology.25(1)
    171–184.ISSN 0272-4634.doi:10.1671/0272-4634(2005)025[0171:ACRRDF]2.0.CO;2.
  3. 3,0 3,1 3,2 (2013).Journal of Vertebrate Paleontology.33(2)
    319.doi:10.1080/02724634.2012.716274.
  4. (1993).Evolutionary Biology.27
    323–338.