Lavatera cretica

Lavatera cretica (Lavatera cretica)

Lavatera cretica és una espècie de planta herbàcea de la família Malvaceae.

Etimologia

• Lavatera: nom genèric dedicat als germans Lavater, Johann Heinrich (1611-1691) i Johann Jacob (1594-1636), meges i naturalistes Suïssos.
• cretica: epítet geogràfic Llatí que aludix a l'illa de Creta, que Linneo cita com locus typicus en la seua #diagnosis original.

Descripció

Planta anual o bienal en talle de 0,2 fins a 2 m d'altura, erecto o ascendent, simple o ramificat. Les parts jóvens, pecíols, pedúnculs i epicáliz són blandamente estrelat-pubescentes o hispídulos. Els fulls inferiors, en el llim de fins a 20 cm de diàmetro, són suborbicular-cordado, penta/hepta-lobado, en lòbuls poc profunts, redonejats, crenado-dentados; el de les miges i superiors penta-lobado o anguloso, en lòbuls casi aguts. El pecíol dels fulls inferiors medix 7,5-27 cm, d'1,5 fins a 6 voltes més llarc que el llim, en estípulas de 5-7 per 2,5-3 mm, ovadas, agudes, ciliadas, més o menys persistents. Les flors estan agrupades en fascículos axilars de 2-8, en pedúnculs de 0,2-1,5 cm, més curts que el pecíol del full axilante, desiguals, prims. El epicáliz té peces d'uns 6,5 mm, soldadas solament en les seues bases, ovadas, obtuses o casi agudes, rarament oblongas, generalment més curtes que el cáliz, llaugerament acrescentes en la fructificació. El cáliz medix 6-10 mm, en lòbuls de 5-8,5 mm, triangular-ovados, bruscament acuminados en punta curta i estreta, alguna cosa acrescentes i clarament conniventes sobre el frut (esquizocarpo) madur. Els pétals tenen 12-25(30) mm i són 2-3 voltes més llarcs que el cáliz, més o menys profundament emarginados, violáceos o rosats. Els mericarpos, en número de 7-11, són convexos i plans en l'esquena o lleument rugosos, en ànguls dorsals obtusos i cares laterals radialmente ruguladas, glabros o pelosos, groguencs/pardos, rarament ennegrits i el carpóforo (eix central del esquizocarpo) sense protuberància ni disc que sobrepasse o recobrixca els mericarpos.

Distribució i hàbitat

És originària del sur i oest d'Europa fins al suroestede Anglaterra, Macaronesia, Nort d'Àfrica i suroest d'Àsia. Naturalizada en Àfrica del Sur i en algunes regions de Norteamérica. En la península ibèrica, principalment a lo llarc del llitoral, aixina com en les Illes Balears.

Creix en arenes i roquedos junt a la mar, màrgens de camins, escombreras i camps cultivats, fins a 800 m d'altitut. Florix de febrer fins a juny.

Citologia

Número de cromosomas de Lavatera cretica (Fam. Malvaceae) i táxones infraespecíficos:

2n=112

2n=126

2n=118-120

Noms comuns

• Castellà (en cursiva, el més corrent i estés): malva, malva loca, malves, malvavisco, malvones, marva, marvas, pajicilla, panecico, panets, panets de malva, pa i quesillo, pa i quesitos, probayernos, quesilla, quesitos.

Enllaços externs

• Lavatera cretica en Jepson Manual Treatment
• Lavatera cretica en USDA Plants Profile
• Lavatera cretica en GRIN Species Profile
• Lavatera cretica en The Lavatera Pages
• Lavatera cretica en Flora de Canàries